«La vida entera de las sociedades en las que imperan las condiciones de producción modernas se anuncia como una inmensa acumulación de espectáculos.»
La sociedad del espectáculo. Guy Debord. 1967
Un any abans de la revolta del maig francès, de la qual ara es compleixen 50 anys, el filòsof i agitador Guy Debord publicava el seu famós opuscle «La societat de l’espectacle», en què anunciava la nova cara que el capitalisme modern havia adoptat. En ell proclamava que en aquesta nova societat tot era susceptible de ser mercaderia i d’entrar dins les abstraccions econòmiques «la conversión de la mercancía en mundo, que es también la conversión del mundo en mercancía».
Cinc dècades després, l’esport és un dels bucs insígnia de la societat de l’espectacle, tot un model de la conversió de jocs i activitats esportives, que són tasques que en un principi no entraven dins la lògica economicista, en tot un important sector econòmic del capitalisme modern, i en un gran espectacle de masses al servei de la dominació. Els esportistes d’elit, com a gran representants d’aquesta societat, són convertits en els nous ídols, fins i tot en el seu estricte sentit religiós.
Entre els actuals, a nivell mundial, destaca la figura del tennista Rafel Nadal, un autèntic portent que fa història en aquest joc, i tot un exemple de superació i humilitat en paraules dels mitjans de comunicació de masses.
Urbanisme a la carta
Però, el llinatge de l’esportista ja fa una sèrie d’anys que està relacionat amb escàndols de tractes de favor per part de les autoritats; exemples clars d’urbanisme a la carta. El darrer que s’ha sabut és l’esmena a la llei d’Habitatge de l’actual Govern, aprovada fa pocs dies pels grups parlamentaris PSIB-PSOE, PP i Cs i Pi per tal que el Centre Esportiu i l’Acadèmia Rafa Nadal puguin ampliar les seves instal·lacions un 54% i pugui comercialitzar com a turístiques les seves 354 places (un autèntic hotel en sòl rústic), cosa que per altra banda ja feien, sense tenir la llicència pertinent, des que es va inaugurar el centre el 2016(1). A més, en aquesta intervenció política per afavorir descaradament els negocis d’un particular, hi ha contemplada la construcció d’una rotonda i un nou aparcament que puguin canalitzar l’elevat trànsit que registra la zona en certes hores, la qual està a les afores de la ciutat de Manacor i envoltada de terrenys molt apetitosos per als especuladors. Aquest escàndol es suma al que ja hi va haver el 2012, quan l’anterior executiu econòmic, presidit per José Ramón Bauzá, va permetre la construcció d’aquestes grandioses instal·lacions (47.444 m2 edificats en sòl rústic) a través de la figura excepcional de Projecte d’Interès Autonòmic(2). I tot sense l’obligatori estudi previ d’impacte ambiental i de mobilitat. En aquest afer, a peu de carrer es comentava que aquest regal era la compensació als Nadal per haver aportat els doblers que faltaven per l’equip de so de l’Auditori que s’havia construït a Manacor.
Les zones verdes de Manacor
Un altre notícia relacionada amb tràfic d’influències en matèria urbanística que va esquitxar al llinatge Nadal va ser el plet amb l’Ajuntament de Manacor per una sèrie de terrenys que en les modificacions del Pla General havien passat a zones verdes, quan abans s’havien considerat com urbanitzables. Per aquest motiu, els propietaris dels terrenys, influents empresaris de Manacor com la família Mascaró (Melchor Mascaró, S.A), els Suasi (Mobles Suasi) i Lliteres (Frutas Lliteras), juntament amb la societat Goramendi siglo XXI, l’entitat mercantil controlada pel pare de Rafel Nadal, demandaven indemnitzacions multimilionàries al consistori manacorí. Tot un clàssic de les argúcies que utilitzen els especuladors per guanyar sí o sí. Hi havia a més la paradoxa, que un dels solars en litigi està aferrat al Centre Esportiu Rafa Nadal, sortint de Manacor per la carretera de Cales de Mallorca. Per aquest solar, els demandants reclamaven 14,7 milions d’euros d’indemnització, els quals es sumaven als desorbitats 41 milions d’euros d’un altre solar a la sortida de Manacor per la carretera de Porto Cristo. Finalment, la sentència final dels jutges donava la raó a l’Ajuntament de Manacor, el qual reclamava que la indemnització s’havia de cenyir al preu de sòl rústic i no al d’urbanitzable, unes quantitats molt allunyades (500.000 euros i 142.000 euros respectivament) de les quantitats demandades. Cal dir que en aquest afer, sempre hi ha hagut la sospita de la informació privilegiada (un altre clàssic entre els especuladors), ja que en aquells anys un tio de Rafel Nadal era regidor pel PP a l’Ajuntament, com ara és diputat al Parlament Balear pel mateix partit. Seguint l’escola d’en Verga i dels grans capitalistes, un peu a la política és fonamental: la informació i els contactes donen avantatge.
Nadal, una imatge de la societat de l’espectacle per treure grans rendiments crematístics
Rafel Nadal, com a ídol de l’esport espectacular, ho és també de la mateixa societat. Així, la seva imatge és un reclam que utilitza el capital en la seva publicitat. Entre les moltes estrelles espectaculars que fan grans negocis amb la seva imatge, Nadal és de les més destacades. De tot d’una, ja va posar la seva cara al servei de la venda de tot tipus de productes, objectes i serveis. Des de llavors Nadal ha anunciat de tot: cotxes, galletes, cacau, bancs, segurs, perfums, begudes alcohòliques, telefonia i roba. Només li falta el paper higiènic. Així mateix, en contractes ben sucosos amb l’administració pública, Nadal ha estat la boca d’Espanya promocionant pel ministeri d’Agricultura del Govern Espanyol, la campanya Alimentos de España. A més a més, en un altre polèmic afer, el Govern Balear de Francesc Antich també li va pagar unes bones quantitats per promocionar amb el seu somriure les desconegudes Illes Balears(3).
Des dels inicis de la seva fulgurant carrera, Nadal només en premis esportius ha acumulat uns 79,4 milions d’euros segons l’ATP. Una xifra impressionant que ens dóna una idea de les aberracions pecuniàries que es pot guanyar estrictament en el pla esportiu, ja que l’altra entrada de capital que rep un ídol de la societat de l’espectacle és la venda de la seva imatge, i com hem vist Nadal en aquest aspecte no té manies. Així, fins l’any 2016, la revista Forbes calcula que la fortuna de Nadal pot ser d’uns 300 milions d’euros, molts dels quals aconseguits via ingressos publicitaris(4). Una altra espectacular xifra que també ens dóna una idea de les quantitats que mou la conversió en mercaderia de l’imatge.
El clan dels Nadal
La família del tennista ja era molt coneguda a Manacor abans que aquest es convertís en un ídol, especialment perquè un tio patern, Miquel Àngel Nadal ja havia estat un gran futbolista que triomfà primer en el Real Mallorca i després en el mític Barça de Johan Cruyff, a més d’haver jugat nombrosos partits oficials en la selecció espanyola. Així les coses, aquest tio ja acumulà una gran fortuna que posicionà en bastantes operacions immobiliàries. Així mateix, el pare de Nadal, Sebastià Nadal, és el propietari de Vidres de Mallorca, S.L, empresa líder del sector a Mallorca (darrerament molt beneficiada a l’hora d’aconseguir grans contractes, com per exemple la cristalleria de Son Espasses), i un altre tio patern, Rafel Nadal Homar, com s’ha dit abans, ha estat regidor i ara exerceix de diputat al Parlament.
Així les coses, la irrupció en la família d’aquest autèntic mite del tennis mundial que és Rafel Nadal Parera, només ha fet accelerar i augmentar els negocis de les nombroses societats mercantils controlades per Sebastià Nadal, el qual apareix en el registre de més de 100 empreses. Entre les més destacades pel seu volum de negoci Goramendi Siglo XXI, societat investigada per la Hisenda basca el 2012, la Sicav Growth Inversiones i la societat presidida per la mare del tennista, Aina Parera, Aspemir SLU(5). Tot un entramat d’empreses i societats que han estat posades sota sospita també per la Hisenda espanyola(6).
Els altres negocis de Nadal
El nom de Rafel Nadal de tot d’una ha estat present en les inversions hoteleres al Carib. Va ser la imatge de Soltour, del Grupo Piñero, i és propietari de dos hotels a l’illa mexicana de Cozumel i d’un altre a la platja mallorquina de Cala Millor. Però, la seva associació amb el clan familiar més poderós d’Eivissa, els Matutes, ha propiciat que el tennista hagi invertit en altres resorts al Carib i en una gran promoció de pisos de luxe en la capital d’Espanya. Així mateix, juntament amb el fill del que fou Ministre d’Assumptes Exteriors en el primer Govern d’Aznar, Abel Matutes Juan, i colze a colze amb altres estrelles mediàtiques, com el jugador de bàsquet Pau Gassol i el cantant Enrique Iglesias, també ha entrat en força en el negoci de la restauració de luxe.
En conclusió, la Societat de l’espectacle anunciada l’any 1967 per Guy Debord, que tot ho converteix en mercaderia, afavoreix que els tòtems d’aquesta societat, entre els quals destaca Rafel Nadal, puguin aconseguir immenses fortunes que es poden multiplicar via inversions i favors governamentals, cosa que, seguint l’estela dels grans capitalistes illencs, domina el clan Nadal.
Notes:
(1)- «El rodillo urbanístico de Rafa Nadal: leyes a la carta para levantar un imperio en Mallorca»
El confidencial.com, David Brunat, 28-05-2018
(2)- «L’amenaça de les zones verdes de Manacor en xifres: 26 milions d’euros» AraBalears.cat, Margalida Bonnín, 09-08-2014
(3)- «Nadal i Balears, un equip imbatible» dBalears.cat, Laura López 24-12-2008
(4)- «El otro Rafa Nadal: 56 millones en derechos, inmuebles y renovables» Lainformacion.com, Cristina G. Bolinches, 28-12-2017
(5)- «Rafa Nadal, ejemplo de éxito también fuera de pista.» ElMundo.es, Maria Pina, 30-07-2016
(6)- «Hacienda investiga la sociedad con la que Nadal gestionó sus derechos hasta 2016»
Lainformacion.com, Cristina G. Bolinches, 31-01-2018
