Enfortir una identitat pròpia gràcies a persones com Biel Majoral

Ressenyes

Les recomanacions de les nostres llibreteres per Sant Jordi

Un any més, amb motiu del dia del llibre, ens hem encomanat a les nostres llibreteres de confiança (Oficios Terrestres, Gotham còmics, Drac Màgic...

“El fruto prohibido”, un relat animat sobre la història cultural de...

Si la literatura feminista ens ha ajudat a entendre com la cultura patriarcal ha oprimit les dones al llarg de la història, El fruto...

Pròleg de “La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte...

Pròleg que signa l'escriptor i historiador Pere Gabriel a "La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir en cel la Terra." d'Antoni Vidal Nicolau (Illa Edicions).

Reflexió

Respectar qui som, d’on venim i la nostra herència

Enfortir una identitat pròpia gràcies a persones com Biel Majoral

Com el “feminisme cultural” esdevé política contundent contra el sistema patriarcal

Una mirada antropològica en perspectiva de gènere sobre les festes populars, l’antropologia fa temps que combat l’absurd de separar la cultura i la política en dues esferes socials delimitades. No podem banalitzar la importància política de l’acció feminista entorn del patrimoni cultural.

De Sant Sebastià i dels seus nous símbols

Aquesta nova simbologia lligada a cada confraria enriquirà la festa però també permetrà a molta més gent sentir-se partícip de la festa de la seva ciutat identificant-se amb el seus rituals i simbologies.  Perquè aquest és el repte, celebrar unes festes majors on tots i totes tenguem cabuda, on tots i totes en veiem reflectides amb l’altre.

Reflexions intergalàctiques

Qué ha canviat des de E.T fins a Interstellar? Els extraterrestres segueixen sense existir, però els discursos al seu voltant s’han transformat en la mateixa direcció que les nostres preocupacions.

Zero passing, zero casting

Recentment en el món de les arts escèniques (teatre, cine, i fins i tot dansa) estem vivint un gran debat entorn de qui pot o qui hauria de representar històries de personatges trans*. En poc anys hem passat de la necessitat que se'ns representi, sigui com sigui, a la necessitat que se'ns representi d'una determinada manera i això implica qui ens representa. Què se'ns mou a les persones trans* quan veim un personatge trans* interpretat per una persona cis? Quines opressions pot generar? Quin interès tenen les persones cis en representar la transsexualitat? I quins tipus d'històries s'expliquen des d'allí?

Entrevistes

Perfils

Aina Moll, l’amor cap a la llengua

Aina Moll era professora, i això es va notar en el seu paper en la llengua catalana. Perquè volia no només fomentar l’ús de la llengua sinó també la seva estima, l’afecte a un tret cultural propi (de naixement o d’acollida) i l’apreciació de la cultura catalana, reprimida i asfixiada durant quaranta anys