Enguany farà quatre anys que les dimònies surten a ballar a la plaça de Sant Jaume. Impulsades per l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor i amb vestimenta estrenada el Sant Antoni passat, asseguren que sortiran cada gener. Volen continuar reivindicant la presència de les dones a la colla de dimonis i unes festes populars més feministes i democràtiques.
Després de quatre edicions de goigs alternatius de Sant Antoni, l’entitat feminista viu amb il·lusió la dansa reivindicativa de les dimònies. “El primer any estàvem a l’expectativa de l’acollida que tendríem i vàrem rebre el suport del Col·lectiu de Dones de Llevant. El segon any, ja ens ho vàrem creure i l’any passat, amb els vestits i les caretes noves, va ser tot un èxit” explica Anna de la Salud, membre de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor. De fet, el lema era “les dimònies han vengut per quedar-se” afirma.
El debat és tan viu que aquests dies el Patronat havia informat que, el passat 30 de desembre, s’havia reunit amb el col·lectiu feminista per demanar el nom d’una dona per a què s’integrés a la colla de dimonis per, en cas que no es trobin en condicions de sortir, substituir a Toni Puigserver (el dimoni gros) o a altres figures. Tot i així, el passat 8 de gener un altre home, Toni Bassa, substituí a Puigserver, que tenia molèsties al menisc. Un fet que, com asseguren des de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, fa pensar que el Patronat no fou del tot sincer amb elles i que “la decisió estava més que presa quan ens vam reunir”.
Democratitzar la festa
Així mateix, el col·lectiu feminista denuncia que la reunió amb el Patronat va ser convocada d’un dia per l’altre i que se’ls va demanar noms de dones. “No són maneres de fer les coses si volen obrir la colla a la participació igualitària”, denuncia Anna de la Salud, membre del col·lectiu. Les feministes afegeixen que, “per tal de fer un plantejament democràtic i enlloc de fer llistes”, van decidir informar a les dones d’aquesta possibilitat per a què parlessin amb el Patronat, moltes de les quals s’hi van mostrar interessades.
L’Assemblea destaca que allò important no són els noms, sinó què, perquè la festa sigui realment popular i democràtica, s’ha de deixar que tota aquella persona que vulgui pugui participar-hi, “com passa en el cas de les dimònies, anònimes i sense cap regla dinàstica”, explica de la Salud. Tot i així, el col·lectiu considera que és un precedent per a la “democratització de la festa” que el substitut del dimoni gros no passàs per primera vegada de pares a fills, com passa a molts pobles de Mallorca.
Glosa i ball de les dimònies del 2018 / Audiovisuals Aguait.
Però la lluita per la igualtat d’homes i dones en totes les festes i tradicions populars, així com una participació efectiva i democràtica no ha quedat només reduïda a les dimònies de la plaça Sant Jaume. Aquests mateixos dies, l’Assemblea ha entregat 83 instàncies a l’Ajuntament de Manacor amb una doble pregunta. D’una banda, demanar conèixer el pressupost econòmic (entregat per subvenció o pagament de factures) que dedica el consistori a la festa de Sant Antoni. De l’altra, sol·liciten que el consistori doni a conèixer a la ciutadania les estratègies que està duent a terme i que preveu posar en marxa per tal de garantir la participació de les dones a la colla de dimonis.
Després que el passat agost s’aprovés per unanimitat una moció al ple de l’Ajuntament de la capital del llevant per fer efectiva la igualtat entre homes i dones a totes les danses de Manacor, les feministes consideren necessari conèixer què està fent el consistori per garantir la igualtat entre homes i dones en les festes populars manacorines. Des del setembre de 2018, a més, la reivindicació feminista s’ha traslladat també a les xarxes socials amb la campanya #jotambévullballar. Un conjunt de fotografies que inclouen aquesta frase i missatges a favor de la participació igualitària de les dones a les festes populars i que han publicat col·lectius i persones a títol individual.
Tot i que no existeix la mateixa disposició a nivell estatal, l’article 32 de la Llei d’igualtat estableix que “les administracions públiques han de promoure i garantir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la participació en les festes tradicionals i en la cultura popular, a més de corregir estereotips sexistes”. De manera que, si bé hi hauria mesures com les recomanacions als Patronats o organitzacions, els poders públics també podrien optar per incloure clàusules de gènere a les subvencions.
Un #jotambévullballar que s’escampa
La voluntat de deixar de ser invisibles no ha estat cosa només de les dimònies. Manacor és coneguda per la seva riquesa cultural en danses populars. La tradició es remunta al segle XIX, quan s’informen dels primers balls de moretons (conformat per set nins), l’any 1855. S’hi sumen els cossiers (ballat per 6 homes adults i una dona), les dames de Sor Tomasseta (9 nines), els nanets de Favàritx (6 nins i nines) i els indis de Crist Rei (9 integrants).
“fins el passat novembre, les dones només podien participar en dues de cinc danses Del Poble de Manacor.”
Així, i fins el passat novembre, les dones només podien participar en dues d’aquestes cinc danses. Però el debat obert per l’Assemblea Antipatriarcal, directa o indirectament, amb articles creuats a l’Aguait o Cent per Cent; va aconseguir que el novembre del 2018 una nina ballàs per primera vegada amb els indis de Crist Rei i, ara, sembla que els cossiers s’obren també a l’entrada de dones. Sembla que les proporcions desiguals comencen a trastocar-se i les dones podran participar en quatre d’aquestes cinc danses populars.
Però no només volen ballar a Manacor. Ja al 2016, Aina Sastre, s’estrenava, no sense esforç, com a primera cossiera d’Alaró. A Monuïri, l’estiu de 2018 aixecava fum en ple Sant Bartomeu el reclam de la participació de les dones. I, des de fa no massa temps, encara que en un altre pla similar que abandona l’eix dones però inclou el de la sexualitat, els debats han esclatat també en el món del ball de bot, exemplificat en la polseguera que han anat aixecant les bullangueres no heterosexuals – en especial les ballades per dos homes – que s’han succeït a moltes ballades d’arreu de Mallorca.
Sigui com sigui, les dimònies de Manacor tornaran a ballar avui i totes les revetlles de Sant Antoni. Han vengut per quedar i per recordar, que les tradicions les fan els pobles i que “si els pobles canvien, les seves tradicions, tard o prest, també ho hauran de fer”.
Aguait és un projecte periodístic autogestionat i necessita el teu suport econòmic per poder seguir explicant Mallorca des d’una altra mirada.
