Aguait

Ara resulta que no podem fer broma dels guiris que practiquen l'absurditat del balconing, però podem ignorar les 650 persones sense refugi a la deriva o que dos neonazis han apallissat un porter de discoteca pel fet de ser negre. Tot pel turisme.

En aquests mesos que ja duim d'eleccions i campanyes electorals, i de discurs insistent en què hem d'anar a votar, preparant un material sobre el pensament de Hannah Arendt per a les meves classes, m'he aturat una estona per donar-li voltes a una qüestió.

Podem entendre una literatura (com a govern, cos material, espai geogràfic i eina social de canvi), sense la llengua que la formà? Si és així, quines són les llengües que han de compartir territori sota el lema d’Igualdad y Libertad? Què implica això, en un context de subordinació? I qui se’n beneficia? Quatre apunts del cas català.

Hi ha nacionalistes que per blanquejar la seva imatge fa temps que es fan anomenar constitucionalistes. La Constitució, fonament polític de la reforma del franquisme, té uns valors autoritaris i nacionals que casen amb la seva visió. Però també té una sèrie d'articles de contingut social i de respecte als drets humans que aquests constitucionalistes obliden en les seves lectures selectives o en la seva política.

Petites històries, petits exemples senzills i, per ventura, aparentment insignificants –i que parteixen de certs privilegis, com sempre– són la meva manera de dir que desfer-se de la culpa és una de les batalles més feroces que combatem cada dia.

Reflexions antropològiques contra les subtileses del patriarcat.

Més enllà de les eleccions, tenim molta feina al davant per «fer» política.

Una ruptura amb el Règim del 78? A vegades és útil capgirar l'angle dels problemes. Què podríem fer perquè NO passi?

Hem de posar totes les persones els mateixos esforços per fer funcionar els moviments socials? Com així hi poden haver iniciatives que puguin posar com a condició a la participació dedicar determinades hores de feina al projecte? Pot ser que falta una visió de gènere a algunes propostes? Hi ha qui ja aporta moltes hores a altres iniciatives socials, li hem de demanar igual que a la resta? Aquest article obr aquest meló reflexiu.

A denou d’abril els ‘intel·lectuals’ més mediàtics dels darrers anys, Slavoj Zizek i Jordan Peterson, debatran sobre “Happiness: Capitalism vs Marxism”. Què amaga, o, millor dit, a què respon, aquesta popular trobada de mascles youtubers, amb pretensions tan arrogants i característiques tan simplistes?