Som al 2016, tot comença -segur que molt abans amb reunions i amb pensaments comuns en un projecte- en ple Sant Antoni manacorí. L’espai Na Camel·la combrega un centenar de persones per menjar paella i compartir converses amb peus davall taula. Tot el recaptat aquest dia es destina a un projecte nou, a obrir un nou espai al poble.
Na Camel·la, espai municipal, era un dels espais -pràcticament únic si exceptuam bars com Can Lliro o les places – que els col·lectius i joves de Manacor usaven per reunir-se, organitzar-se, fer actes o concerts. Mesos més tard del sant Antoni gloriós, el 12 de març, neix Lo Tort com un espai autogestionat per una assemblea oberta a la participació veïnal.
La confluència és el que defineix de primeres aquest espai, perquè neix de la sinergia de dos col·lectius que podrien parèixer poc afins. Llibertàries del Col·lectiu Arrels i independentistes d’Endavant-OSAN impulsen el projecte. Però a més d’aquest aglutinament d’esforços per a l’arrencada es pensa l’espai com obert i en el que la participació en ell serà individual baix decisions col·lectives.
El lloc, un local llogat. Local amb una sala, magatzem i biblioteca. I una plaça al davant! Tot el que es necessita. Llogat, el local s’autofinança amb les activitats i l’ajuda econòmica de les persones que es fan sòcies. En la celebració del segon any, bon moment per fer-te sòcia si encara no ho ets, no?
Durant aquests dos anys s’han fet moltes activitats, no ens aturarem en totes elles, hi hagut molt i de tot, però en destacarem un grapat -per així entendre una mica el tarannà-. Una de les primeres activitats que es va fer va ser un debat organitzat conjuntament amb Terraferida, debat sobre els megaparcs fotovoltaics a fora vila. En ell hi participaren l’ambientòleg Nofre Fullana, el director d’energies i canvi climàtic del Govern, Joan Groizard, i Nando Sabaté de Som Energia. Convidats de luxe per parlar obertament d’uns projectes del mateix poble. Tan bona acollida tenguè que fins i tot promotors del projecte assistiren al casal a veure el que allà es deia.
La qüestió kurda també ha sigut molt treballada al Lo Tort, durant el primer any es realitzaren gran quantitat d’actes sobre el conflicte al Kurdistan. El col·lectiu madrileny Rojava Azadi aturà a Manacor a la seva gira de conferències. Mesos més tard fou la presentació del llibre Els orígens de la civilització, escrit pel líder kurd Abdullah Öcalan, a càrrec de qui el traduí, Sivan Zerdesti, membre del KNK (Congrés Nacional del Kurdistan). En aquesta presentació de llibre fou anecdòtica la presència de la policia nacional, la qual estigué durant tota la xerrada a la plaça del davant. Conten les implicades en Lo Tort, entre rialles- encara que no en fa mica-, que uns dies abans la policia havia anat al casal preguntant per la xerrada, per si el seu autor vendria a la presentació. Informàren que estarien a l’aguait, que Öcalan era una persona perillosa i en cerca. Rialles en fa; Abdullah es trobava en una presó turca, era impossible que pogués assistir. Tot aquest cicle d’actes solidaris amb el Kurdistan acabà amb la participació del Lo Tort en el cicle de cinema kurd que es realitzà a Mallorca, tres xerrades més cadascuna més interessant que l’anterior -l’organitzacó bascokurda Newroz, Maryam Fathi (refugiada kurdo-iraniana) i l’internacionalista basc Juan Sorín que ens deixà a principis del 2017- i un acte a Na Camel·la per recaptar fons destinats a la creació d’un forn cooperatiu de dones a Kobane.
Hi ha la consideració de l’Ateneu com un espai de cures, un espai de conversa i de respecte a les idees de cada una
I el feminisme? La participació de l’Assemblea Antipatriarcal al poble fa indissociable que el feminisme no sigui una branca més del projecte, encara que aquesta no forma part orgànica del casal. És remarcable la feina en xarxa i conjunta d’ambdós col·lectius. La perspectiva de gènere en les activitats i el repartiment de tasques han sigut molt presents. A més de les activitats, el que fa que es pugui considerar un espai feminista és la consideració de l’Ateneu com un espai de cures, un espai de conversa i de respecte a les idees de cada una. Prova d’això fou una xerrada més vermut sobre el conflicte a Palestina, de la mà de l’experiència personal de Francisca Mas, feminista i advocada. Un acte amb una càrrega política molt forta convertit en quelcom proper i ple de sentiments. En definitiva: fer el personal, polític, i viceversa.
I la cultura? Aquella a vegades abandonada per els projectes eminentment polítics, ha tengut un gran pes durant aquests dos anys. Hi hem tengut de tot; poesia, música, dansa, teatre o contacontes. Per ell hi han passat Andreu Valor, Cesk Freixas, Jorra i Gomorra, Resilència, Adrià Sàbat, els Titiriteros (dues vegades) o l’espectacle ‘Elisabetta’, entre molts d’altres que deixaré de nombrar que sinó, com aquesta frase d’ara, es farà molt pesat. A més, ‘Sobrassada de Peix’ va elegir lo Tort com l’espai on fer dues de les jornades de tot el festival.
Em vull aturar a un acte que vaig anar, ja que està de terrible actualitat. Recordau quan Jordi Èvole realitzà el programa “Astral”? Doncs, la setmana següent Sílvia Suau, columnista i col·labora habitual a aquest mitjà, i Riccardo Gatti, co-capità del vaixell Astral de l’organització Open Arms, passàren per l’Ateneu. Sílvia havia fet una estada a Lesbos tot l’estiu i Riccardo no fa falta que us expliqui per quin motiu era allà. Les seves dues experiències posaren de relleu, amb molta claredat i dades, la situació de la crisi migratòria. Ho explicaren molt bé. Començà Riccardo explicant el conflicte a la mar, la feina que fan a Pro Activa, les dificultats que es troben i ja va explicar un afer molt similar. En aquells moments, ja, uns “guarda-costes” libis havien fet un intent d’aturar als “salva-vides” de l’Astral armats, com van sempre, amb armes de foc. Aquell pic no va anar a més, ara (just quan arriba el bon temps, i amb ell més embarcacions a la mar) s’ha fet aturar l’activitat a la ONG Pro Activa. I no han posat remei, tampoc, al conflicte. Lo Tort ens porta poder xerrar de tots els temes, i aquest ha sigut molt tractat. També de la mà de Tassos Smetopoulos es va posar esment a la problemàtica dels menors refugiats no acompanyats.
La participació de Lo Tort en la lluita contra la massificació turística ha sigut una constant
Amb dos anys Lo Tort s’ha convertit en un centre organitzador dels moviments socials de Mallorca. Diferents iniciatives han triat Manacor, en vés de Palma, per a fer reunions i assemblees d’organització. Així, la manifestació 27S contra la massificació turística va ser precedida per vàries reunions de #FinsAquíHemArribat. També les assemblees de coordinació dels distints CDR formats a Mallorca s’han duit a terme a l’Ateneu. Aquests dos fets ens marquen un canvi en el moviment organitzatiu de les Illes, molt més diversificat a Mallorca. Ciutat ha deixat de ser el centre en l’imaginari.
La participació de Lo Tort en la lluita contra la massificació turística ha sigut una constant; a més de l’explicat en l’anterior paràgraf, aportà per a la realització del documental Tot Inclòs, en ell s’hi han realitzat moltes de les reunions del col·lectiu editor i s’hi han fet moltes xerrades sobre les condicions de les treballadores relacionades amb el sector turístic, com la realitzada per Víctor Cornell, misser i membre de la CGT, en la que explicà el conveni d’hosteleria.
No ens hem aturat gaire en què aquesta sigui una iniciativa tant de llibertàries com d’independentistes. Unes no creuen amb cap estat i altres tampoc en l’espanyol, però hi ha molt més. L’Octubre llibertari, la Fira del Llibre Anarquista, la campanya “Mai més explotades, mai més silenciades” i “Un mapa en moviment, descobrint un país en construcció” han compartit espai i debats. S’han compartit referents com Dolors Marín o Miquel Amorós. Punts en comú i objectius similars les ha empès a unir esforços per aconseguir un espai anticapitalista al poble; d’aquest espai ha sortit la creació d’un grup de consum agroecològic, les ganes de fer més vida de barri, de poble, crear comunitat i amb la vista posada en implicar-se i tenir més incidència en la vida social. La teoria política portada a la pràctica; consensuar, compartir i actuar.
El co(m)viure de persones sempre és complicat, sempre hi ha algunes desavinències. Sigui per què uns no van netejar el dia abans o perquè altres no van assistir al nostre acte (i altres temes més profunds que jo no em veig amb l’altura de mires com per posar damunt la taula). Desavinències, benvingudes! Quan compartim un espai sortim de la línia de confort. Compartim (confrontam) idees i formes de fer. En el cas de l’Ateneu es junten en un mateix espai diferents persones; amb la seva ideologia, edat i formes de viure que compartides poden esdevenir mal estars, i, també (i més important) un gran potencial transformador.
