Les recomanacions de les nostres llibreteres per Sant Jordi
Un any més, amb motiu del dia del llibre, ens hem encomanat a les nostres llibreteres de confiança (Oficios Terrestres, Gotham còmics, Drac Màgic...
“El fruto prohibido”, un relat animat sobre la història cultural de...
Si la literatura feminista ens ha ajudat a entendre com la cultura patriarcal ha oprimit les dones al llarg de la història, El fruto...
Pròleg de “La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte...
Pròleg que signa l'escriptor i historiador Pere Gabriel a "La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir en cel la Terra." d'Antoni Vidal Nicolau (Illa Edicions).
“Els desposseïts”, ciència-ficció amb aroma de crítica social i política
Ursula K. Le Guin, obertament simpatitzant de les idees anarquistes, pacifistes i feministes, plasma en el text els seus principis ideològics per imaginar dos mons enfrontats pels seus sistemes de valors. Lluny de caure en el maniqueisme, l’autora presenta les contradiccions dels dos sistemes.
Guerra i Pau de Yorgos Lanthimos
The Favourite (2018) és el darrer producte del director Yorgos Lanthimos, que reutilitza un escenari més antic, però no menys actual, per plantejar una distòpia on els vincles socials, amistosos i sexuals, esdevenen pures relacions de poder amb personatges condemnats a viure entre Guerra i Pau. Ressenya de Marc Lladó.
La poesia no és morta: és a l’exili
Ressenya de "És morta la poesia?" (Pol-len Edicions) per Pere Perelló.
A Ghost Story. L’eternitat davall el llençol
A ghost story, de David Lowery (2017) és una pel·lícula personal, íntima, i feta pensant sobretot en treure l’angoixa personal per poder seguir vivint i fent cinema. És difícil expressar el que A ghost story transmet. Segurament perquè el seu eix central és la circularitat del temps i la idea que mai morim del tot, sinó que deixam una part de nosaltres al món.
Poetitzar amb ungles
‘El Futur. Poesia de la inexperiència’ (Ferida Oberta, 2018) és la darrera obra de l’escriptor Jaume Munar, un assaig crític, dinàmic i frontal on planteja el panorama poètic actual i el seu diàleg amb les estructures socioeconòmiques.
Sobre el mite d’atemporalitat de Lazzaro felice
Lazzaro felice (Alice Rohrwacher, 2018), no és un film atemporal ni místic, tal i com intenta defensar la crítica comuna. És una pel·lícula brillant amb totes les possibilitats pictòriques, socials i contextuals que abasten Lazzaro i els seus en poc més de dues hores.
“Life is strange”, una crida adolescent contra la cultura de la...
La ressenya mensual d'aquest mes d'octubre no és sobre cap llibre. Vos parlam d'un videojoc. «Life is strange» planteja d'una manera innovadora el paper...