Poesia és curiositat per l’ocult, transgressió voluntària, provocació interrogativa, possibilitat subversiva i permanent llibertat contra tot ordre moral, lingüístic i polític. El futur. Poesia de la inexperiència és el darrer treball de l’escriptor i periodista Jaume Munar (Felanitx, 1982). En forma d’assaig, l’obra planteja la condició poètica i el seu diàleg amb les estructures socioeconòmiques contemporànies: per una banda, la conversió del mercat que fa de la poesia una marca vàcua i, per l’altra, la necessitat i possibilitat contingent que aquesta té per enderrocar aquestes restriccions estructurals. Valent i frontal, el text proposa dos abordaments literaris principals:
a. Una autoanomenada poesia, ancorada en el passat i a la conformació que aquest comporta, tergiversant no només el significat poètic sinó també el passat, artificialment lligat a un futur, que queda com a perpetuació del present, com a posterioritat casual i inamovible: teatre històric i simulacre de poesia.
b. Una poesia de la inexperiència, del futur, llibertària per naturalesa i negadora de l’anterior determinisme temporal: un artefacte viu perquè persisteix enfilant-se per racons inèdits, desconstruint passat, present i tota estructura de poder que arracona el lector a la primera classe de poesia.
“No és gratuït el desplaçament de la poesia circumstancial cap a versos merament sentimentals, el triomf de la poesia amish centrada en l’espectacle mitològic d’un autor esdevingut màrtir”
Tanmateix, l’autor de l’assaig es resisteix a analitzar la poesia del passat com a fenomen que creix en resposta a una demanda estètica natural i desinteressada. No és gratuït, exposa l’escriptor felanitxer, el desplaçament de la poesia circumstancial cap a versos merament sentimentals, el triomf de la poesia amish centrada en l’espectacle mitològic d’un autor esdevingut màrtir que ens complau amb la seva experiència. Tampoc ho és la inflamació del Jo en forma de poesia-dietari; l’autoficció d’un ego-poeta romàntic que ven la seva obra com si fos autobiogràfica. Així com diu el llibre, la reducció del gènere sota aquests paràmetres amaga la estratègia d’inhabilitar-la com a eina de coneixement.
Si entenem cultura com a denominador ideològic, els engranatges culturals que l’estat i les multinacionals utilitzen per expulsar altres formes culturals són nombrosos. I Munar els anomena sense miraments: premis literaris publicoprivats esdevinguts traspassos d’influència mediàtica, una editorial prestigiosa que se’n beneficia i un estat que aplaudeix la proliferació nacional de futures estrelles del pop poètic actual: l’inabastable intercanvi comercial d’autors i no del valor dels suposats béns literaris. En definitiva, un capritxós clientelisme al servei del capitalisme financer. Les portes giratòries també són culturals.
D’aquí en resulta una poesia definida per la marca-autor acomodada a través de la influència de les xarxes socials i la proliferació del gènere d’autoficció. La poesia del passat, sosté la tesi de Munar, s’aferra a la construcció d’un Jo categòricament inassolible a la literatura. Tenim així una literatura petrificada com una foto d’instagram, un exhibicionisme purament solipsista que beu de l’intercanvi simultani de likes.
“El residu d’aquest màrqueting imperial n’és un consumidor rellevat a un paper secundari.”
La poesia del passat també s’infesta de la perillosíssima fusió entre ficció i realitat: entre la historieta que escrius i la història que ets: la paradoxa de fingir que no es fingeix. L’autor d’El futur assenyala que l’heroi fictici romàntic s’ha rebaixat a la ficció de la telerealitat humana, al somni de la self-madecelebrity mancat d’humilitat intel·lectual. I el residu d’aquest màrqueting imperial n’és un consumidor que, contràriament al que exigia Hans-Robert Jauss, queda rellevat a un paper secundari.
De manera que, la conformació d’un focus creatiu sobre el Jo sentimental i no sobre l’alteritat inexperimentada, redueix l’art a mite decoratiu. Una situació que ajuda a reforçar l’hegemonia política sobre societats culturalment paralitzades i vulnerables, traïdes per un artista que renuncia a oposar-se al poder. És a dir: a fer poesia. L’escriptor mallorquí ho té clar: l’alienació poètica i lingüística és també alineació política i mental. La tasca del poeta és, concreta Munar, la de l’infiltrat, no la de l’heroi extravagant; l’artista penetra dins el complot social per, finalment, sabotejar-lo.
“La poesia té la missió d’afrontar el problema del llenguatge, intrínsecament lligat al conflicte social.”
Al famós llibre sobre el judici d’Eichmann a Jerusalem, Hannah Arendt planteja la infinitat de llocs comuns que empra el responsable directe de la solució final. I és aquí on el fet poètic hi juga un paper clau. En la seva missió d’exposar contradiccions, la poesia ha de rompre amb normes lingüístiques i mentals. Lleial a la seva missió d’esdevenir pionera, surt a l’encontre del futur, a profanar les respostes del present amb preguntes que obrin camins i possibilitats d’alteritat que transgredeixen límits de l’experiència. (“Les preguntes són / els genitals de l’ésser” versa el mateix Munar al poemari La pietat del pensar). La poesia no és sempre quelcom; la poesia sempre pot ésser quelcom. Com també reitera al text amb multitud de referències poètiques (Hölderlin, Rilke, Celan), filosòfiques (Wittgenstein, Heidegger) i locals (Vinyoli, Bonet i Bauçà), la poesia té la obligació moral d’afrontar el problema del llenguatge, intrínsecament lligat al conflicte social.
La poesia de la inexperiència aniquila el Jo poètic, l’esgarrinxa amb les ungles d’un autor que es sacrifica en favor del poema. I ho fa amb la missió de suspendre veritats dogmàtiques, de formar lectors, coneixement i societats; reconstruint la comunió entre ésser i pensar, construint futur. En la lluita a vida o mort entre el poeta i el poema només un dels dos pot sobreviure, conclou l’escriptor d’aquest assaig ric, provocador i transgressor com la poesia que defensa.
Aguait és un projecte periodístic autogestionat i necessita el teu suport econòmic per poder seguir explicant Mallorca des d’una altra mirada.
