Pel Sant Jordi de l’any passat, aquesta mateixa plana va aprofitar l’avinentesa per donar a conèixer tota una sèrie de propostes literàries. No em vaig poder estar de tenir entre les meves mans l’obra Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin. De fet, fa poc més d’un any que es produí el traspàs d’aquesta escriptora (Califòrnia, 1929 – Oregon, 2018), que ens deixà amb un legat d’una desena de novel·les de ciència ficció i de gènere fantàstic. Le Guin guanyà premis importants per les seves obres, però no ha estat reconeguda del tot en les grans esferes literàries.
Malgrat això, l’obra de què ressenyarem a continuació, escrita al 1974, sí comptà amb diversos reconeixements, com els premis Nebula, Hugo, Locus i Prometheus, entre d’altres.
La ciència-ficció pot ser vista com una excusa perquè, per mitjà d’avanços tecnològics i artefactes tècnics, explorem, fins a les darreres conseqüències, la naturalesa humana. Però Le Guin va una mica més enllà per fer amb Els desposseïts un tractat encobert sobre crítica social i política.
Un dels punts forts de Le Guin, i certament innovador segons la tradició de la ciència-ficció més mainstream, és la plasmació d’una visió molt compromesa amb la societat a la qual aspira l’autora. Le Guin no es queda amb una societat utòpica o distòpica, sinó que les fa coexistir i les enfronta per extreure les conseqüències socials, polítiques i filosòfiques d’una i altra.
En Els desposseïts, l’autora imagina un sistema binari en què dos planetes orbiten entre si, amb geografies i ideologies hegemòniques diferents, que anomena Urras i Anarres. El planeta Urras està format per diversos països entre els quals dominen els estats amb un sistema capitalista, tal com el que coneixem avui dia. Quan els fets transcorren en aquest planeta, malauradament, ens «sentim com a casa», tot i que es presenten algunes accions una mica més exagerades de les que podem veure nosaltres. En aquest indret hi ha una jerarquització política, en què el poder polític està relacionat amb el poder econòmic. Ens trobem, doncs, amb una societat propietària i individualista que, per mantenir-se, necessita estructures repressives contundents. El capitalisme per ser possible requereix de la desigualtat, així que trobarem una societat fortament classista, conservadora i patriarcal. A poc a poc, anirem veient, emperò, que hi ha tota una dissidència política que lluita per una causa igualitària. Això provocarà que a Urras, hi hagi territoris en conflictes bèl·lics.
En canvi, Anarres parteix d’una visió llibertària de la vida. És una societat anarquista on la propietat està col·lectivitzada i on no existeixen institucions autoritàries. Aquí l’autora, obertament simpatitzant de les idees anarquistes, pacifistes i feministes, crea un indret on aquests valors són possibles a la praxi política i social. De manera molt creativa i fidel als seus principis ideològics, Le Guin imagina un món on no hi ha diners i on el treball és socialitzat i entès per tothom com una aportació al bé comú. És un món on no s’entén el concepte de «propietat», perquè no n’hi ha. De fet, la descendència familiar, els infants, no són entesos com a tal. Planteja una societat igualitària, com mai s’és vist, en els àmbits de classe, gènere i condició social.
Ara bé, malgrat el posicionament polític de l’autora, l’obra no s’esdevé com una lluita utopia-distopia maniquea entre Urras i Anarres, entre capitalisme i anarquisme. És remarcable, l’esforç que fa l’autora per fugir de les simplificacions i concebre, de la forma més realista possible, les idiosincràsies pròpies dels dos sistemes, així com les seves parts opressives. En el cas d’Urras, que ens és més proper, veim el fracàs del sistema capitalisme. Només cal fer una ullada al present i arribar a les últimes conseqüències per confirmar com tot sistema semblant al capitalisme porta al fracàs humà, a la injustícia i a la desigualtat. Així les coses, resulta més interessant en el cas de l’anàlisi del sistema llibertari. Per una banda, podem sorprendre’ns amb l’organització efectiva del treball (que es fa per mitjà d’una computadora segons les necessitats i la formació de cadascú), les relacions igualitàries entre els membres de la societat, l’absència de moneda o de propietat o els principis de solidaritat i cooperació que impulsen tot el grup social… Però també, podem observar certes degeneracions, com per exemple, el paper de l’art dins la societat, la gestió de la crítica i el control social en relació amb les conductes no normalitzades segons el sistema.
El fil conductor de l’argument es troba en el paper d’en Shevek, un físic eminent, que està a punt de desenvolupar una teoria temporal general que permetrà superar les limitacions de la física relativista d’Einstein. Shevek, per raons que no avançarem, es troba entremig dels dos astres. Educat en un d’ells, però decidit a conviure amb els seus antagònics. Els seus costums xocaran i serà vist amb recels per un i altres en nom de l’essència pròpia i la por a l’altre. A més, Le Guin té molta pipella i gràcia en transmetre les contradiccions en què es troba el protagonista de l’obra en entrar en contacte amb l’estructura ideològica de l’altre planeta. Incommensurabilitat entre capitalisme i anarquisme.
Abans d’acabar, dos apunts més. En primer lloc, és excel·lent la preocupació que Le Guin confereix a l’ús del llenguatge en tota l’obra. En els dos mons es parlen diversos llenguatges i l’autora ho té en compte. Per una banda, mostra com el protagonista va aprenent el nou llenguatge i aquesta evolució lingüística es va plasmant en els diàlegs, que en un primer lloc són gramaticalment incorrectes (segons l’idioma fictici). Però a més, la imaginació de Le Guin va més enllà i encaixa els llenguatges en la manera de pensar de cada planeta, fent així, força en la coneguda hipòtesi Sapir-Whorf, formulada als anys quaranta, la qual estableix que el llenguatge que parla una comunitat representa la cosmovisió d’aquesta. Doncs, molt finament, com pot existir en el llenguatge d’Anarres la paraula «propietat» o haver-hi possessius, si és una societat desposseïda, sense pertinences? Aquest detall provocarà situacions curioses així com malentesos conceptuals al llarg de tota l’obra.
Per altra banda, podem destacar el paper de la dona. Le Guin ens presenta una societat feminista com poques s’han visten en la ciència-ficció, al menys, en les obres més destacades generalment. Cal destacar el personatge Takver, una dona forta que combrega amb els valors de solidaritat i cooperació d’Anarres i que els combina amb el paper de cura (és mare d’un nadó).
Finalment, cal fer menció a la gran tasca d’edició de l’obra, per primera vegada en català gràcies a l’editorial Raig Verd i a la traducció acurada de Blanca Busquets. El format de l’obra és excel·lent pel que fa a l’edició en tapa dura, que inclou un desplegable a dins, amb una infografia de la novel·la, i un disseny gràfic molt cuidat.
Aguait és un projecte periodístic autogestionat i necessita el teu suport econòmic per poder seguir explicant Mallorca des d’una altra mirada.
