Ens trobam a finals de la legislatura, la carretera Llucmajor-Campos, la possible aprovació del Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes (PDSM), les accions de la plataforma anti-autopista Llucmajor-Campos i les diferents declaracions d’Ensenyat han fet que les polítiques de mobilitat siguin en boca de tots els mitjans. La plataforma demana que es faci un debat públic i es paralitzi l’autopista que no combrega amb el PDSM, mentrestant les forçes campaneres van concentrar-se defensant-la.

Parlam amb la fundadora i presidenta dels Verds als anys 90, qui governaren junt al PSIB i UM al primer pacte de Progrés, amb ella com a consellera de Medi Ambient. Ara és una de les persones que participa de l’assemblea antiautopista Llucmajor-Campos, parlam de l’autopista en concret, del model de mobilitat i intentam entendre els motius de perquè MÉS i partits progressistes segueixen amb el mateix model del 1998. Ella té clar quin és el motiu i que dels Verds dels 90 ja no en queda res. Margalida Rosselló Pons ens explica què és l’ecologisme polític, què és el Pla de Mobilitat, entre d’altres coses, assegudes a la terrassa del tren de Sòller al que defineix com un transport d’ús turístic, mentre ens trasllada que les polítiques de mobilitat són un tema social i econòmic, a més d’ambiental i de defensa del territori.

· · · 

Què representa l’autopista Llucmajor-Campos?

Representa una continuïtat de manera d’entendre un sistema de mobilitat que és obsolet basat únicament a fer infraestructures viàries per donar cada vegada més cobertura al cotxe. El problema que tenim a les Illes és que tenim un nombre de cotxes molt elevat, en aquests moments ens situam aproximadament en un cotxe/habitant. Segons les dades oficials són 840 mil, però si afegim els cotxes de lloguer, que ni tan sols paguen imposts aquí, la xifra augmenta a un nivell tan elevat que no podem donar cobertura. Únicament donam com a solució fer més infraestructures i, per tant, més cotxes.

A més és una irresponsabilitat perquè aquest projecte és pràcticament similar al del 1998 quan es va aprovar el Pla Director Sectorial de Carreteres, trenta anys després encara estam fent el mateix. Tenim uns reptes com el canvi climàtic, canviar manera de moure’ns, reptes a què donar resposta, i única exclusivament es continuen fent grans infraestructures.

Per tant, jo crec que és obsolet, irresponsable i, per altra banda, tots els arguments que el Consell posa damunt la taula, fins i tot de la sinistralitat, que tant dol parlar-ne, amb infraestructures d’aquest tipus el que fan és incrementar-la.

Ara parlaves dels accidents, aquest és un dels motius que el Consell, i sobretot Miquel Ensenyat, argumenta. Hi ha altres formes de reduir la sinistralitat que no sigui fer més carreteres?

Referint-se a l’autopista Llucmajor-Campos, crec que és un exemple que dóna aquesta carretera. D’ençà que va començar aquesta legislatura el Consell Insular va decidir que faria una sèrie d’actuacions per reduir la sinistralitat, que consistiren a fer una línia contínua als trams amb més perillositat (perillositat que està basada sobretot en un accés de velocitat) i instal·lar un radar, on hi havia un màxim de velocitat, i la DGT posant multes a les persones que sobrepassen aquesta velocitat. Amb mesures de petit calat, que sobretot consisteixen a reduir la velocitat, s’aconsegueix que la responsabilitat dels conductors augmenti i es redueixin els accidents.

És evident que les autopistes són un dels llocs on es produeixen més accidents

Per altra banda, també s’ha d’anar molt alerta amb l’argument dels accidents perquè que es digui que volem anar a una sinistralitat 0, que és el que a tots ens agradaria, idò és evident que a les autopistes és un dels llocs on es produeixen més accidents. Ahir mateix (dimarts 11) quan hi havia un accident a la carretera de Llucmajor-Campos també n’hi havia un altre a la Via Cintura. Hem d’anar molt alerta amb aquests discursos. Qualsevol persona experta en temes de mobilitat sap que el cotxe és el mitjà que genera més accidents. L’ús del transport col·lectiu públic (bus o tren) redueix l’índex de sinistralitat.

L’obra ha sigut adjudicada a COPISA, empresa tacada pel 3% de Convergència, els papers de Bárcenas i amb sentències penals. Fins i tot Ciutadans, per raons òbvies, ha demanat que es revisi aquesta adjudicació. Com valores l’adjudicació d’aquesta autopista?

El tema important és que aquesta infraestructura no s’hauria de dur endavant, però una vegada que es fa amb aquesta empresa jo crec que aquest és un replantejament que ha de fer el Consell Insular. L’han de fer tots els partits, no només els que estan al Govern (PSIB, Podem i MÉS) sinò també s’ho hauria de fer mirar Ciutadans.

Ciutadans diu això ara perquè nosaltres Terraferida vam sortir denunciant-ho, però pareix mentida que no s’ho mirassin abans. El que veim és que l’administració, que se suposa té tots els mitjans, pareix que no es donàs compte d’això. Nosaltres, només cercant a Google ho hem pogut descobrir, resulta bastant trista aquesta poca capacitat de dur endavant les coses.

El president del Consell va dir que el projecte havia canviat radicalment, per quin motiu no ha sigut necessària una consulta pública si el projecte ha sigut modificat?

El disseny de la xarxa viària ja estava fet al 1998, el projecte concret el va aprovar el PP a l’anterior legislatura. Molts partits, entre ells MÉS, van presentar al·legacions i quan va entrar el govern actual el que van fer va ser una modificació.

Aquesta modificació redueix l’autopista en un metre de calçada i lleva una rotonda que, certament, era molt impactant. Això és tot. D’aquesta manera el total de la modificació no supera el 5% necessari perquè s’hagués d’haver-se tret a exposició pública. Doncs no hi ha pogut haver-hi al·legacions ni que la gent pogués manifestar el que pensava.

A més, ells diuen que ho han modificat i ho han fet millor. Però no hem de fer això. Hem de fer una mobilitat basada en transport públic, amb un sistema interconnectat de bici, a peu més cotxe en alguns moments, perquè no és que tenguem odi al cotxe sinó que n’hem d’eliminar.

Per tant, ho hem de fer d’una altra manera on es prioritzin els residents. A Mallorca, si no tens cotxe no et pots pràcticament moure. Educam per tenir cotxe, no per moure’ns d’una altra manera. Aquí hi ha una feina molt gran de cara als residents.

El tema de mobilitat no és només un tema d’ecologistes, de gent que diu que destrueix el territori. És un tema econòmic i social. Hem de pensar que hi ha un 38% de persones que no tenen carnet de cotxe (joves, ancians i persones que no volen o no poden tenir-ne), el que feim amb aquestes polítiques és que aquestes persones siguin dependents de les persones que tenen cotxe. Llavors, hi ha un motiu també social de transport col·lectiu a on ens moguem d’una altra manera i no se’ns doni com única opció haver de disposar d’un cotxe, que a més és un bé privat car d’adquirir i mantenir.

Com valorau que cap partit polític s’hagi oposat a la realització d’aquesta autopista?

Molt negativament, i és molt sorprenent. Especialment MÉS, jo he estat amb molta gent que ara està governant i que té càrrecs amb responsabilitat dient NO a les autopistes perquè hi va haver una plataforma antiautopista que va néixer el 1998, es va mantenir un parell d’anys i que ara ha reviscolat. Molta gent de MÉS, gent del PSM, ha estat dins aquest moviment. No parlem de la gent que es diu Iniciativa Verds…. És molt sorprenent que gent que està fent una llei de canvi climàtic, que diuen que són ecologistes no s’adonin que continuar amb aquest model és una fuita cap endavant.

I, per altra banda, és penós. Al meu entendre, l’ecologisme polític no existeix en aquest moment representat a les institucions i, per tant, no s’aturen a pensar en la importància d’aquestes coses.

Tu vas ser consellera de Medi Ambient amb els Verds en el govern presidit per Antich. Has viscut la posició de governar. Pots entendre que partits com MÉS, i fins i tot Podem, diguin que sí a aquests projectes? Hi ha pressions i/o influències dins el Parlament perquè no segueixis les teves directrius polítiques?

Primer de tot, el president del Consell Insular, en Miquel Ensenyat, és qui es presentarà a president del Govern a les eleccions que vénen. Després, tots els que ara estan representant MÉS no tenen un plantejament d’ecologisme polític, que va molt més enllà de temes mediambientals com he explicat abans. Jo crec que, en realitat, no tenen un plantejament de canvi. Crec que és això, ells no ho tenen clar. Sinó no tendria lògica que haguessin donat cobertura a aquest tipus de projectes.

Es va realitzar una concentració a Campos en pro de l’autopista amb unes 100 persones, al mateix temps l’assemblea antiautopista Llucmajor-Campos la vau haver de canviar de lloc. Quines van ser les pressions perquè l’assemblea no es realitzàs a la seu de l’OCB de Campos?

El que sé és que hi va haver pressions en l’àmbit de Campos, Campos és un poble on hi ha hagut en distints moments de la història pressions important per un sector de gent molt interessada en el negoci urbanístic i turístic. De fet, a la concentració hi havia una campanya que deia molt clar “Lloguer turístic SÍ, turisme SÍ” com si nosaltres volguèssim carregar-nos aquesta indústria. És un sector de gent amb uns interessos molt potents, evidentment al PP hi ha gent molt representativa. Van pressionar a persones relacionades amb el local que gestiona l’Obra Cultural Balear, i nosaltres per no crear conflictes i situacions desagradables vam canviar el lloc. Nosaltres no volem enfrontament, defensam les idees de que ja basta de continuar amb projectes que no ens duen enlloc, més que a una pobresa territorial, social i econòmica gastant-nos doblers en això quan podríem estar fent transport col·lectiu públic.

A l’època dels Verds als anys 90 hi havia gent com tu, en Joan Buades, en Jordi López o en Miquel López Crespí (com a simpatitzant). Vau aconseguir formar govern, però després la formació es va dissoldre. Per què no va prosperar l’ecologisme polític dels Verds?

En el moment que van sorgir els Verds, l’any 90/91 que és quan vam fer el primer Congrés, va començar un nou anàlisi de la realitat basada en l’ecologisme polític, on temes econòmics, ambientals i socials estan interconnectats. Crec que els Verds vam tenir una projecció important, vam tenir fins i tot un 3% de vots. Llavors ens vam presentar conjuntament amb Esquerra Unida, per intentar influir en l’agenda política. Crec que ho vam aconseguir, crec que els Verds del primer pacte vam deixar una empenta, tenint en compte que moltes coses no les vam poder fer perquè teníem un pacte amb Unió Mallorquina.

Ara és la constatació que els Verds van desaparèixer perquè els que hi ha, que es diu que són un llegat dels Verds, no són capaços de fer polítiques realment ecologistes

Llavors vam perdre les eleccions, i va haver-hi un intent de fer desaparèixer els Verds. Crec que l’any 2004/2005 els Verds van desaparèixer, es van introduir dins Iniciativa Verds i després va quedar com a MÉS. Ara és la constatació que els Verds van desaparèixer perquè els que hi ha, que es diu que són un lligat dels Verds (encara que la majoria de gent dels Verds se’n va anar fa temps), no són capaços de fer polítiques realment ecologistes, l’autopista ho demostra. No dic que no hagin fet altres coses bé, però hi ha coses que no es poden permetre mai. Estic segura que els Verds almenys haguéssim lluitat i negociat perquè això no es dugués a terme.

Què hauria d’haver fet aquest Govern?

El Consell Insular, específicament, hauria d’haver modificat el Pla de Carreteres. Modificar el pla de carreteres vol dir que elimines que l’únic que fas són carreteres, enllaços i autopistes. Això és el que les entitats ecologistes hem reivindicat, que es modificàs el pla i no s’ha fet. Ho haurien de fer, perquè lligat al Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes (PDSM), que presumiblement, s’aprovarà aviat, la normativa vigent marca que primer s’ha de fer un PDSM i, segons els criteris d’aquest pla, el Pla Director Sectorial de cada illa. No parla de pla de carreteres perquè, normalment, està dins un Pla Director Sectorial. S’ha fet a l’inrevés, feim un pla de Mobilitat quan ja feim carreteres, plantejam que es faci el contrari.

M’agradaria saber si coneixes el procés en el qual ha entrat el moviment institucional sobiranista-ecologista de les Illes. En quin estat trobes que està actualment?

No sé MÉS cap a on va, però em fa la impressió que està intentant contentar a sectors més amples, sectors que al meu entendre no els votaran mai

Jo no sé MÉS cap a on va, però em fa la impressió ques està intentant contentar a sectors més amples, sectors que al meu entendre no els votaran mai, per a que no hi hagi problemes, per a que no hi hagi resistències. Intenten fer unes polítiques més blanes sense molestar ningú, sobretot a determinats sectors econòmics i, per tant, no vol fer ni pretén un canvi important quan tenim reptes socials, econòmics, ecològics i territorials que ens porten a un col·lapse amb una massificació turística i un consum de recursos naturals enorme. No podem continuar així. No crec que ho vegin així, i ja no tenim temps.

Com deies s’ha presentat el Pla Director Sector de Mobilitat de les Illes, que s’aprovarà pròximament. Terraferida i diferents organitzacion hi han presentat al·legacions. Aquest pla no té adjudicat un pressupost, normalment és així?

No. Considerem que aquest pla té moltes qüestions positives, nosaltres hi hem presentat moltes propostes perquè entenem que es pot millorar. Ja vam presentar al·legacions al mes de maig, i volem pensar que algunes les van recollir.

La xarxa ferroviària la deixa en mans del Ministerio de Fomento i altres qüestions condicionades a la possibilitat pressupostària. Una de les coses que nosaltres demanam és que s’aclareixi quin percentatge es destinarà a un altre tipus de mobilitat (transport públics, xarxes ciclistes, etc.). Crec que sense pressupost tot són bones intencions. Estam a finals de legislatura, supòs que durant un any ens vendran mobilitat sostenible mentre estaran fent una autopista. És contradictori.

I una altra cosa molt important, les competències en transport (carreteres, ferroviàries, etc.) dins les illes és exclusivament de la Comunitat Autònoma, no és de Madrid. Fan una autopista perquè tenen un conveni de carreteres signat amb el govern estatal, que ens donen uns doblers, però la realitat és que des de l’any 2011 no arriba cap euro. I per altra banda, del conveni ferroviari que el govern Bauzá va eliminar no n’han parlat pràcticament aquesta legislatura per demanar doblers a Madrid en aquest sentit. Ens diuen que no hi ha pressupost per transport públic, però sí que n’hi ha, amb fons propis del Consell Insular, per fer carreteres.

Sabem que t’has pogut llegir el pla de forma completa, com el valores?

En termes generals és positiu, coincidim en el diagnòstic, en l’anàlisi i en moltes mesures. També fa esment que hi ha un nivell massa elevat de cotxes que provoquen un 25% de la contaminació per CO₂.

Hi ha moltes propostes però, com sempre, no hi ha pressupost i els terminis són llarguíssims. Per exemple, planteja el tren de Llevant passat el 2026 que és el màxim del pla. Tempos llarguíssims, doblers no n’hi ha i mesures que ja s’estudiaran en funció de comissions d’estudi. Nosaltres demanam propostes concretes a curt, mitjà i llarg termini on hi hagi doblers i amb una decisió política per fomentar un altre tipus de mobilitat. És ver que no tenim doblers en aquesta comunitat, però es gastaran uns quaranta milions en fer una autopista. Si fas això, pots fer transport públic si vols.