En profunditat

El 1883 s’intentà organitzar un congrés femení de caire nacional i internacional a Mallorca on es pretenia reivindicar la igualtat entre homes i dones. Una de les prioritats de la lluita era la reivindicació de l’accés a l’educació i l’allunyament de la dona dels confessionaris.

El gener de 1976 els obrers aturats varen fer un tancament a l’església de Sant Miquel per demanar, a més de feina, una sèrie de mesures de caràcter social i polític. Va ser un pilar més de la lluita antifranquista per enderrocar un règim que estava trontollant. El primer gran pols públic a la dictadura.

Josep Manel Busqueta és pastisser i economista, i actualment forma part de l’equip tècnic de Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatiu de les terres de Lleida. El motiu principal de la seva visita a Mallorca i també d’aquesta entrevista és la publicació «Sobiranies. Una proposta contra el capitalisme» (2017).

#Entrevista | La filòsofa feminista Jule Goikoetxea (Guipúscoa, 1981) analitza la lluita (inter)nacional i les fàctiques possibilitats de construcció d’un estat independent, feminista i performativament incomplet, indefinit, que no només accepta el diàleg amb la ruptura, sinó que fomenta els problemes com a part del procés de democratització a camí de la definitiva forma social d’un espai fora les categories d’home i dona: d’un futur feminista sense precedents.

A finals del segle XIX, la presència pública de l'anarquisme feia tremolar bona part de les estructures de l'Espanya més tradicional. La configuració d'una alternativa llibertària a l'estat burgès prest va quedar enfosquida per diverses onades terroristes. Els atemptats de la Gran Via i del Liceu va propiciar una forta repressió i l'execució el 1894 de diversos anarquistes, entre ells, el mallorquí Josep Bernat. Aquesta és la seva història.

Ivàn Miró és sociòleg i un activista molt relacionat amb l'economia social i solidària. Parlam amb ell sobre què és l'ESS, també des del feminisme i les migrades, i quines eines tenim per canviar el nostre consum i el sistema productiu i reproductiu a les nostres ciutats.

Els avalots produïts al febrer de 1918 i febrer de 1919 no tan sols foren el resultat d’un malestar social sinó també d’una conscienciació per part de la classe obrera de la seva força dins la societat mallorquina.

En un viatge a Colòmbia atur a Pondores, entrevistam a Virginia, nom de guerra que es posà per seguretat quan entrà a les FARC. Ens explica la desil·lusió que hi ha instal·lada entre els guerrillers ara que veuen que ells han complit el que acordaren però el govern segueix incomplent la seva part i com és la reincorporació a la societat

Un altre any tornam a comptabilitzar les arribades de persones migrants que intenten accedir a les nostres illes amb embarcacions precàries més conegudes popularment com a «pasteres»

Silvia Federici ens parla dels nous subjectes del feminisme, de treball sexual, del treball de reproducció i de cures, també analitza les noves caces de bruixes del segle XXI.