Avui s’ha donat per conclosa la primera intervenció exhumadora del curs amb la recuperació de quatre persones que foren assassinades durant la Guerra Civil. L’excavació, que es posà en marxa aquest passat dilluns 17 de setembre, s’ha realitzat en un temps rècord gràcies a les informacions de què disposava l’equip tècnic a partir de la investigació de la professora Magdalena Jaume i l’arquitecte Joan Quetglas i de les dades que han aportat algunes de les famílies afectades.
El projecte s’ha centrat en l’examinació de tres espais diferents en el cementeri de Marratxí en què, segons les diferents dades, hi havia enterrades les restes de cinc persones que foren trobades assassinades a diversos punts propers al nucli urbà de Marratxí.
Pel que fa al reconeixement de les víctimes hi ha certes incògnites. El nom més clar és el d’un veí de Palma, Germà Ballester Janer, de professió procurador, el cos del qual fou trobat el 17 d’agost de 1936 a la cuneta de la carretera que va de Palma a Inca, poc després que guanyés un litigi que afectà negativament la família March. Les restes d’aquest veïnat foren sepultades en un nínxol ordinari d’una família propera al represaliat. Malgrat les intencions inicials de la família, d’obrir la tomba i recuperar el cos, finalment s’ha pogut saber que l’indret fou netejat recentment i les restes òssies emmagatzemades en una ossera. Així doncs, la família ha descartat indagar entre les diferents restes, però amb la seguretat que, contrastant diferents dades, el seu familiar descansa en aquest indret.
Malauradament, la informació de les altres quatre víctimes no és tan certa. Se sap que a la fossa s’hi enterrà un individu que fou trobat assassinat el 19 d’agost de 1936 a la cuneta de la carretera vella de Bunyola, el qual roman a l’anonimat; també, tres homes més, igualment assassinats , i trobats el 22 d’agost a la cuneta de la carretera d’Inca, a l’alçada de ses Cases Noves. Segons les dades, aquests tres homes podien ser naturals de Pollença i un d’ells sembla que podria ser Miquel Marquet Perelló, familiars del qual afirmen que fou enterrat a la fossa comuna de Marratxí.
Afortunadament, els quatre cossos han estat recuperats per l’equip de tècnics arqueòlegs. Per una banda, es trobaren en un forat d’un metre i mig tres cossos que podien pertànyer als dels pollencins desapareguts i, per una altra banda, es localitzà l’individu restant.
La intervenció ha estat executada novament per la Societat Aranzadi, entitat que en guanyà el concurs públic i que ja va dur a terme l’obertura de les fosses de Porreres, de Montuïri i Alaró. Malgrat l’estimació inicial d’una durada de dues setmanes de feina, l’excavació ha conclòs en uns pocs dies.
Amb aquesta obertura es dóna el sus a un nou període d’intervencions arreu de l’illa. La següent data serà a l’octubre, i es produiran les exhumacions de la segona fase de la fossa de Montuïri i Alaró, i altres intervencions a Calvià, Sencelles, a Eivissa i a altres indrets que s’està acabant d’estudiar-ne la viabilitat, com Manacor i Llucmajor. També, a l’espera es troba la segona fase de la gran fossa de Porreres.