Hi ha dues paraules que m’escarrufen a una mateixa frase: protocol i educació; mai saps cap a on pot pegar el tema. En aquest sentit, tot i que com a docent desconec completament el PROTOCOL PER A LA DETECCIÓ, LA COMUNICACIÓ I LA REALITZACIÓ D’ACTUACIONS EN CASOS RELACIONATS AMB LA IDENTITAT DE GÈNERE EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS (sí, un embull de sintagmes i complements de nom), com activista m’he volgut apropar a ell com incorporar estratègies per treballar de forma inclusiva cap a totes les identitats. Està molt ben redactat i sé de bona mà que ha estat consensuat amb famílies d’infants trans, que lluiten dia rere dia amb l’amor per les nines com a única eina contra la intolerància diària. I l’esperança. I l’alegria. I els descobriments.
Emperò, consider que és una errada -que es repeteix, un cop més- voler passar l’arada davant del bou. O, millor dit, fer com si tot ja estigués llaurat. La Conselleria d’Educació ha aprovat un nou document, però no ha format el cos docent. De fet, paradoxalment, ni l’ha informat de l’existència d’aquest. Així, qui vulgui activar el principi de coeducació en valors per erradicar qualsevol tipus de LGTBIfòbia es troba en un buit sistemàtic (i, evidentment, la sobrecàrrega de feina autònoma i constant de qui comença a treballar sense cap tipus de referència). És la responsabilitat del govern treballar per fer fora l’odi a les aules, però és una obligació docent crear un clima d’aula adequat perquè totes les sensibilitats puguin riure i cantar lliures, sense por ni amenaces. Per tant, si volem crear una nova realitat, cal anar a l’arrel i no crear documents -i més documents-, que només serveixen per omplir pàgines webs i medalles a l’equip de govern del moment.
si volem crear una nova realitat, cal anar a l’arrel i no crear documents -i més documents-, que només serveixen per omplir pàgines webs i medalles a l’equip de govern del moment
Quan es tracta de posicionar-se cap als polèmics -i transfòbics- vehicles d’Hazteoír, tots els mecanismes del Govern s’activen. Quan es tracta de realitzar feina de formigueta, cal posar-li major interés perquè, en definitiva, la quotidianitat dels centres -i l’entorn familiar- és allò que determina la personalitat, els afectes i la realitat dels infants. Cal formar, escoltar, llegir, treballar, entendre i deconstruir. En definitiva: no hem de protocolaritzar els nins i nines trans a les aules, hem de transexualitzar -i agitanar; i feminitzar; i marroquitzar...- les aules perquè la diferència és la norma i no l’excepció. Anam per feines?
