Sí, s’acosten eleccions. Ho sabem. Venen un parell (mallorquí) de convocatòries electorals i ens queden encara gairebé dos mesos de campanya, campanya i més campanya. La primera convocatòria, la de les eleccions estatals del 28 d’abril (només al País Valencià coincideixen amb les autonòmiques), és la que a moltes se’ns fa més feixuga d’encarar. A les municipals seguiré amb molta il·lusió a la meva gent del municipalisme de ruptura —ja en parlarem un altre dia—, i a les autonòmiques, com a mínim el debat estarà més centrat a casa nostra.
El 28 d’abril, no. Ja ha començat l’allau mediàtica que tot ho duu cap al seu terreny. Dit sigui de pas, que em desagrada profundament veure formacions d’esquerres caient de quatre potes en el parany de la política-espectacle. L’altre dia un company recordava a Guy Debord en veure algunes imatges de la campanya de MÉS. Humor? O caure en un ‘tot val’ on el debat real i el contingut polític queden pel camí? Que cadascú tregui les seves conclusions.
Per a les que pensam la política en clau de Països Catalans, el debat que envolta les eleccions espanyoles representa un bon panorama. No és qüestió de llevar-li importància política. El Règim del 78 pot reinventar-se de la mà del PSOE, o pot arribar a trencar-se… per la dreta. El trifachito es veu capaç de llençar la pitjor ofensiva ultraespanyolista, neoliberal i masclista en 40 anys.
No veurem a Madrid cap majoria contrària a les polítiques d’austeritat o disposada a acceptar el Dret d’Autodeterminació. Tinguem-ho clar.
Però l’amenaça feixista —s’ha de plantejar en aquests termes— del pacte PP-Cs-Vox, no ens ha de fer perdre perspectiva de què ens jugam a les eleccions generals. O de què no ens jugam. La suposada alternativa, que forçosament hauria de liderar el PSOE, no té absolutament res a oferir a les classes populars dels Països Catalans: no veurem a Madrid cap majoria contrària a les polítiques d’austeritat o disposada a acceptar el Dret d’Autodeterminació. Tinguem-ho clar.
Necessitam una alternativa real al règim. Posar al centre del debat no el seu color, sinó el seu futur. I si una cosa veig clara, és que les eleccions estatals són un element que poc o res contribuirà a la construcció d’aquesta alternativa a Mallorca. La recepta guanyadora no es cuinarà a Madrid. La farem aquí. I quan la tinguem… que tremolin!
Ja està bé de ficar-se amb MES. Ja n’hi ha prou de desmoralitzar l’esquerra. Despres plorarem quant el feixisme guanyi gràcies a la nostra abstenció.
Si teniu una altra proposta, perfecte, vos presentau. Si com sempre tot el que començau acaba en assemblees, concerts i manuals de la CUP per exquisites ments universitàries al menys atacau l’enemic, no ataqueu l’aliat.