No és responsabilitat petita la d’escriure a una columna d’opinió. Fa, com a mínim, respecte. Amb tants opinòlegs campant pels mitjans de comunicació, fa caure en aquella dinàmica arrogant d’opinar sobre qualsevol cosa amb la seguretat que dóna la tribuna. Tanta sort, però, de projectes com Aguait, on poder llegir una Marina Llobera, una Irene Jaume o un Iñaki Aicart. Esper estar-hi a l’altura.
Dic sort, perquè pens en les enormes dificultats que hem patit les esquerres anticapitalistes per a desenvolupar mitjans de comunicació propis en els darrers anys. Sabeu quina va ser una de les primeres coses que vaig fer en arribar al País Basc? Anar a un quiosc i comprar un exemplar de Gara. Pura satisfacció. Anar a qualsevol quiosc i poder comprar informació farcida de crítica a l’estat espanyol, al capitalisme i al patriarcat, no té preu. Tampoc el té trobar-la descansant sobre la barra de qualsevol bar de barri. És per això que vaig viure amb molta il·lusió la creació a ca nostra del diari cooperatiu Jornada.
El problema no és la manca de tradició de mitjans propis, és la manca de capacitat per a superar el model d’informació feta per i per a activistes
El problema, pens, no és la manca de tradició de mitjans propis. Crec que el que ens manca és capacitat per a superar el model d’informació feta per i per a activistes. No dic que aquest espai comunicatiu no sigui necessari –el trob més aviat imprescindible–, però sí que no és l’adient per a engegar dinàmiques transformadores en el conjunt de la societat.
Diuen que internet ha canviat les regles del joc. Que avui amb un tuit pots aconseguir més difusió que la que aconseguies amb una nota de premsa fa deu anys. No hi estic d’acord. No podem menysprear la importància dels grans mitjans de comunicació. El teu sindicat pot tenir milers de seguidores a twitter, però poc podrà fer si la classe treballadora està en mans de Mediaset. Les xarxes socials sense dubte són una eina enorme i han contribuït molt a ampliar i a cohesionar el cercle activista, però no tant a invertir les relacions de forces al món comunicatiu.
Difícilment mobilitzarem majories socials si aquestes s’informen a través de mitjans que ens desacrediten diàriament
Necessitam seguir apostant per a jugar a la comunicació de masses. No és gens fàcil. Implica una gran quantitat de recursos. Imposa un ritme frenètic. Treballem per a generar els nostres mitjans. Són imprescindibles, perquè quan no els tens, passa el que passa. Difícilment mobilitzarem majories socials si aquestes s’informen a través de mitjans que ens desacrediten diàriament. Cultivem els nostres mitjans. Els necessitam més que mai.
