A diferents ciutats i regions del Sud d’Europa s’estan veient i vivint moviments de denúncia, mobilització i resistència davant els processos de turistització que s’hi estan produint.
Entitats i col·lectius d’algunes d’elles (Venezia, València, Sevilla, Pamplona, Palma, Lisboa, Málaga, Malta, Madrid, Girona, Canàries, Donostia / San Sebastián, Camp de Tarragona, Barcelona) han estat trobant-se en diferents esdeveniments des de fa al menys un any i mig, amb la finalitat de compartir i intercanviar experiències i coneixements. Ciutat per qui l’Habita i el Tot Inclòs, qui ha assistit a moltes xerrades presentant els diaris i el projecte de documental fora de Mallorca, han participat molt d’aquestes trobades. Recordam la participació de l’assemblea veïnal en mobilitzacions a Lisboa i Venècia.
Encara que cada territori presenta conflictes específics, alguns són sens dubte comuns a totes:
- El més important i estès és l’augment de la precarització i la reducció del dret a l’habitatge, atesa la dificultat a l’accés provocat per la pujada descontrolada dels preus de lloguer i tolerat per les legislacions estatals, afectant especialment a la població de més edat i menys recursos; tot això és conseqüència del cicle d’especulació immobiliària després de la crisi financera 2008/2012 i l’actual compra massiva d’immobles per fons d’inversió i immobiliàries, en bona part per a dedicar-los a ús turístic, modificant la seva funció residencial i provocant gentrificació, desnonaments i buidatge de barris en una flagrant vulneració de drets socials.
- L’encariment i la transformació del comerç local mitjançant la seva especialització turística, que obliga a majors desplaçaments afectant especialment a persones amb mobilitat reduïda i/o edat avançada.
- Massificació de carrers i places, que dificulta la vida quotidiana dels residents, disruptiva tant pel que fa al descans com al mateix gaudi de l’espai públic.
- Saturació de la xarxa pública de transport.
- Especialització de l’economia de la ciutat en el sector turístic, tendent al monocultiu.
- Precarització de les condicions laborals i explotació laboral de la població, atès que els sectors turístics (hoteleria, restauració, comerç) presenten les pitjors condicions aborals: salaris baixos, frauen el nombre d’hores declarades en els contractes (quan n’hi ha), externalitzacions. etc.
- Alta generació de contaminació (avions, creuers, autocars…) i residus atès a l’alt consum,especialment d’un sol ús, que caracteritza a la indústria turística desregulada; ús massiu dels recursos propis -aigua i territori- i privació del dret a un medi ambient sa.
- Ús desmesurat i ampliació constant d’infraestructures (carreteres, ports, aeroports, depuradores, dessaladores…) que desfiguren el territori, comporten expropiacions i suposen elevats costs per a la població resident; aquests processos saturen accessos i provoquen una competició pel territori en la que surt perdent l’accés a activitats i serveis bàsics: treball, escola, hospitals, etc.
- Banalització dels entorns tant urbans com naturals, convertits en parcs temàtics; en els primers veiem l’espoli i la mercantilització del patrimoni, en els segons, l’eliminació d’usos pesquers i agraris.L’objectiu comú és l’explotació turística il·limitada.
Davant d’aquests i altres conflictes, les poblacions locals s’estan organitzant per a defensar drets socials, especialment el dret a un habitatge digne i assequible i el dret a la ciutat. Al que es dedica més energies és a la visibilització d’aquests conflictes i la conscienciació al respecte, la crítica al model i la denúncia de les seves conseqüències, i continuar proposant alternatives al mateix.
Plantejen propostes clau:
- L’establiment de límits a la indústria turística.
- L’adopció de polítiques fiscals diferenciades per a l’habitatge i l’allotjament turístic.
- La desturistització de l’economia de la ciutat.
- El decreixement turístic acompanyat per polítiques de foment d’altres economies justes, social i ambientalment.
L’afectació d’aquests problemes en les distintes ciutats no és homogènia sinó diversa, argumenten, segons el grau de turistització que sofreixen. Així, consideren Palma en l’estat més avançat i greu, junt a Venècia i Barcelona. On es proposen de canvi de model. En altres com València, Madrid o Lisboa que, malgrat trobar-se immerses en ràpids i violents processos de turistització, encara plantejen aspirar a assolir equilibris mitjançant polítiques de prevenció o fre.
En tots aquests i altres temes, aquestes i altres ciutats han anat trobant moltes coincidències, i de manera lògica han començat a pensar en la conveniència i necessitat de crear una xarxa internacional de ciutats afectades per la indústria turística.
Aquesta aliança de col·lectius i moviments socials persegueix, tal com ocorre amb cadascun d’ells en el seu territori, sensibilitzar a l’opinió pública i pressionar a les administracions per a una regulació de l’economia del turisme des de criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental dels territoris en els que s’implanten. L’objectiu, a més de compartir suports i fomentar l’aprenentatge conjunt, és estendre aquesta lluita a altres ciutats i regions, generant una veu plural i potent que sigui crítica al model turístic actual des del Sud d’Europa.
El present manifest, al que es fa una crida a adherir-s’hi, és una primera passa en la internacionalització de la lluita contra la turistització de territoris, després de la qual seguiran treballant en el debat, la reflexió i la mobilització conjunta.
