Es presenten novetats en la política turística; el Consell de Mallorca presentà una zonificació molt criticada, l’ajuntament palmesà ha externalitzat, per 20 mil euros, l’estudi per fer la zonificació.
Han sortit vàries notícies últimament que sense el lloguer turístic no s’entenen. Els desnonaments de lloguer ja representen un 60% del total, els quals han augmentat un 8,5%. Quatre punts més que a la resta de l’Estat espanyol. El preu de lloguer augmenta, es fa molt difícil trobar lloguers per menys de 800 euros a Ciutat; a Pere Garau, barriada obrera de tota la vida, és missió impossible trobar-ne per menys de 900 euros.
Els moviments veïnals segueixen mobilitzats, encara que la política del Govern els està donant l’esquena. Aquest divendres, la Fed. AAVV, el GOB, Ciutat per qui l’Habita i Terraferida presentaren el manifest ‘Ni una plaça turística més a Palma’, posant esment en el dret a un habitatge digne i assequible per damunt d’altres.
Des de la redacció d’aguait posam esment a la problemàtica turística, molts són els àmbits i ens plantejam el problema de fer varis articles concrets sense aconseguir una lectura global de la situació. Per tal d’aconseguir englobar-ho “tot” en una peça decidim contactar amb ‘Ciutat per qui l’Habita’, assemblea veïnal molt activa que presentà la proposta de realitzar l’estudi de zonificació de franc per a l’ajuntament. Parlam amb elles, els contactam personalment i ens retornen una entrevista interessant contestada col·lectivament.
Creis que l’Ajuntament acceptarà la proposta? Si fos així, en quins terminis podríeu complir el compromís?
No l’ha acceptada. Deixant a part el fet evident que no complim els requisits, que en aquest tipus de convocatòries són excloents de mena, cal recordar que el propi batlle, avançant-se a la feina del tribunal que es suposa que ha d’avaluar la propostes, va dir que no ens concedirien l’estudi i que el que havíem de fer és deixar fer feina a Urbanisme. La Regidoria d’Urbanisme està en mans del PSIB, partit que ja ha fet explícita més d’una vegada la seva diferent perspectiva sobre la qüestió del lloguer turístic respecte als altres partits de govern. Les veïnes no podem acceptar que els nostres drets siguin matèria del mercadeig dels partits per les esquifides quotes de poder al qual al cap i a la fi, poden aspirar a gestionar en un context on les principals sobiranies estan en mans alienes. Òbviament estarem molt atentes a les conclusions de l’estudi que es presenti i amb les eines esmolades per tal de rebatre punt per punt tot allò que trobem que atempta contra els drets de les veïnes.
Entenent que l’oferta és proposada amb la millor de les intencions, no creieu que el paper dels moviments socials no ha de ser el de fer informes a l’ajuntament de manera gratuïta, sinó més aviat això ha de ser una responsabilitat per part del consistori que hauria de dur-ho a terme per mitjà dels tècnics públics?
L’objectiu de l’acció, que és el que al cap i a la fi fou (li podeu dir “perfomance” si voleu), va ser fonamentalment posar de relleu el nostre desacord amb la convocatòria d’un estudi per a definir accions polítiques que, no ho oblidem, ja havien estat definides al ple de l’ajuntament del passat 27 de juliol, amb la històrica aprovació de la iniciativa popular de la Federació d’Associacions de Veïns.
La zonificació que presentà el Consell de Mallorca fa us mesos també fou externalitzada i realitzada per una empresa privada, quina lectura en feis d’aquesta?
No som expertes en les qüestions urbanístiques de tota la illa, però pensam que els criteris que es van utilitzar per a definir les zones com a saturades o no saturades són la clau. Aquests criteris no tenien en compte aspectes ambientals, de gestió de recursos com l’energia i l’aigua, de transport, ni tampoc aspectes relacionats amb l’accés a l’habitatge.
Encomanar estudis per a justificar tècnicament accions polítiques de caire antisocial no és quelcom nou
Per què creis que s’han externalitzat aquests estudis, encara que el consistori té informes sobre l’estat de l’habitatge i de l’impacte del turisme del passat juny?
Encomanar estudis per a justificar tècnicament accions polítiques de caire antisocial no és quelcom nou, especialment en relació a la qüestió del lloguer turístic i de la percepció del turisme en general. Recordem l’estudi del Departament d’economia de la UIB de l’any passat, en la presentació del qual portàrem a terme una de les nostres primeres accions, o un altre sobre la percepció del turisme que fou encomanat per la Fundació Turisme Balear i que feu acrobàcies retòriques per tal de maquillar unes dades que apuntaven cap a una opinió majoritària conscient dels impactes negatius del turisme a les Illes. És molt preocupant que forces que es diuen d’esquerres recorrin a subterfugis tecnocràtics per a eludir la seva responsabilitat i el seu compromís d’executar polítiques que beneficiïn al conjunt de les veïnes.
Entram a l’estudi, quines diferències hi pot haver en l’estudi realitzat per una empresa o Ciutat per a qui l’habita?
Òbviament la perspectiva i la consciència sobre el bé a protegir des de la qual s’orienta l’estudi. No ens cansarem de repetir que es tracta d’una qüestió política, no tècnica, i que com a tal cal enfocar la problemàtica. Si partim de principis com que els drets col·lectius estan per damunt dels individuals, o drets com el de l’habitatge o el dret a la ciutat són més importants que el dret a fer negoci i a lucrar-se. les conclusions de l’estudi serien molt diferents a les que pot generar un estudi basat en altres principis i prioritats.
Quines conseqüències tendria la catalogació de «zona única», com s’aprovà a proposta de la Federació d’AAVV, per a Ciutat?
La catalogació de zona única, si no va acompanyada d’altres mesures, probablement tendrà pocs efectes. Recordem que a Palma mai ha estat legal fer lloguer turístic a habitatges plurifamiliars i només la plataforma Airbnb va arribar a oferir més d’11.000 places a Ciutat. La prohibició del lloguer turístic a la ciutat és la base necessària per a començar a prendre mesures efectives. Reclaman, però, que a Palma no es creï ni una sola plaça turística més en cap de les seves tipologies (hoteleres, unifamiliars, plurifamiliars, rústi,…).
Una d’elles ha de ser fer feina d’inspecció i sanció de tots els habitatges que s’estan comercialitzant turísticament. No entenem tots aquests anys d’inactivitat en aquest sentit. Qualsevol persona pot entrar a internet i localitzar desenes d’anuncis en pocs minuts. És una qüestió de voluntat i respecte als drets dels veïns i veïnes.
Aquesta setmana ha sigut notícia l’augment del preu de lloguers i l’augment de desnonaments per lloguer, que ja representen un 60% del total. Com la zonificació pot influir en aquest fet?
Podem acabar amb zones dedicades a l’especulació turística immobiliària i d’exclusió residencial per a moltes veïnades.
a Palma mai ha estat legal fer lloguer turístic a habitatges plurifamiliars i només la plataforma Airbnb va arribar a oferir més d’onze mil places a Ciutat
De fet, ja hi ha zones a on és molt difícil viure si no disposes d’alts ingressos. Especialment devora la mar o al centre històric. Són barris que en pocs anys s’han convertit en exclusius per a turistes o per a rendes molt altes, depèn; hi ha una relació per que ara es qüestió de treure profit econòmic de la ciutat com sigui. A sa Calatrava o a sa Gerreria, per exemple, entre vuit carrers petits, podem trobar més de cent habitatges buits que es venen a preus altíssims, i mentre no troben compradors es dediquen al lloguer turístic. A més tenim finques senceres destinades a Turisme d’Interior, una vegada expulsades les persones que vivien en elles..
Els habitatges unifamiliars també suposen un problema. Si es continua permetent aquesta activitat en ells, ens podem trobar amb barris destinats en gran part a lloguer turístic. L’especulació a Nou Llevant ja ha començat. Si han de fer unifamiliars, per poder desenvolupar una activitat turística, els faran.
Com encarau els següents mesos?
Amb molta preocupació però al mateix amb molta força per continuar posant damunt la taula la necessitat de canviar el model turístic insostenible que patim. Seguirem reivindicant el dret a la ciutat, el dret un habitatge digne. Seguirem incidint col·lectivament amb la necessitat de plantejar altres maneres de viure i conviure a les nostres ciutats, pobles, barris, comunitats i habitatges. Això depèn de la voluntat col·lectiva d’avançar cap a noves formes de relació on el bon viure i el bon conviure estiguin per davant de tot. Necessitam passar de la competitivitat, el benefici i l’explotació en l’àmbit individual a la col·laboració, la utilitat i l’aprofitament a nivell col·lectiu.
Què esperau de la nova temporada turística?
No som massa optimistes. Malauradament, veim que el 2018 tornarà a ser un any que batrà tots els rècords un altre cop i seguirem fent mal bé les illes.
