Actualment més de 45 habitatges, on viuen més de 120 persones, propietat del fons d’inversió “Alquileres Sa Gerreria S.L.”, ubicats als edificis dels carrers Forn del Vidre vell, 1 i 2, i Hostal de Santanyí 6, es troben sota període de protecció oficial, però aquesta garantia finalitza el pròxim mes de juliol i l’empresa propietària ja els ha advertit que canviarien les condicions econòmiques dels contractes.
En aquest moment, les famílies estan pagant uns lloguers de més de 500 €. Els darrers mesos, la propietat ha anunciat que modificarien les condicions de lloguer a voluntat, la qual cosa suposa un increment de les rendes o la rescissió dels contractes.
Des de l’Associació de Veïns Canamunt-Ciutat Antiga, l’Assemblea Ciutat per a qui l’habita, Stop Desnonaments i Alquiler Digno Mallorca, demanen al Batle de l’Ajuntament de Palma que intercedeixi per a impedir que aquestes famílies, algunes d’elles amb infants, acabin en una situació de desemparament.
Habitatges construïts, en una reforma integral de la zona, amb fons europeus
Els habitatges van ser construïts en condicions molt avantatjoses i pretenien recuperar el teixit veïnal que la degradació havia expulsat, en la reforma del que es coneixia com el barri xino. A Sa Gerreria, després d’una llarga polèmica sobre la modificació del PGOU i un projecte d’avanç del PEPRI que permetien dues grans operacions urbanístiques (la incorporació de la construcció dels nous jutjats de Palma-jutjats del civil- i un gran aparcament subterrani) a la zona de Sa Gerrreria, el 1995 s’aprovà definitivament el PEPRI.
El Pla plantejava la finalitat de renovar i rehabilitar el barri en un període de vuit anys, en dos quadriennis, amb els objectius concrets de, segons el PEPRI (1995) d’en primer lloc, mantenir la població resident en el barri, incloent-hi una política d’habitatge per aconseguir el retorn de gent jove, per revitalitzar l’estructura social. En segon lloc, rehabilitar el màxim nombre d’edificis, per a la recuperació de la imatge urbana del barri. Això suposaria la rehabilitació del 50% dels edificis en disposició de ser-ho, dins els quadriennis. Per complir aquest objectiu es considerà necessari les ajudes a la promoció privada per part de l’Administració. En tercer lloc, revitalitzar l’ús comercial de la zona, per dotar el barri de la força econòmica necessària per aconseguir un nivell de població òptima. I finalment, en quart lloc, dotar el barri dels equipaments necessaris per obtenir un nivell de formació cultural i activitats socials dins de la mitjana de la ciutat (PEPRI, 1995).
Un cop aprovat el Pla i iniciades les intervencions parcials, com l’adquisició d’alguns edificis, el Consistori es va veure incapaç d’assumir la despesa econòmica que suposava aquesta actuació i va buscar finançament europeu
Un cop aprovat el Pla i iniciades les intervencions parcials, com l’adquisició d’alguns edificis, el Consistori es va veure incapaç d’assumir la despesa econòmica que suposava aquesta actuació i va buscar finançament europeu. El 1997 el Govern del Partit Popular, dirigit per Aznar, seleccionà el programa UrbanZaragoza (per a la rehabilitació integral dels barris de Sa Gerreria, Sa Calatrava i Saragossa) com un dels millors projectes espanyols presentats a la Iniciativa Comunitària Urban.
Els programes Urban es desenvoluparen dins del marc dels Fons Estructurals de la Comunitat Europea, concretament a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) creat el 1975 que dóna ajuts per a les inversions productives i en infraestructures. A més del FEDER, el Fons Social Europeu (FSE) participa de manera complementària en el finançament d’inversions en zones urbanes de més de 100.000 habitants, tot cercant l’estimulació i la creació d’empreses “que ajudin” a la millora de les infraestructures a zones urbanes degradades.
L’Ajuntament va crear l’anomenat consorci Pla Mirall-Palma Centre perquè portés la gestió del projecte de recuperació integral del centre històric.
Davant la gran envergadura que suposà aquest pla, l’Ajuntament va crear l’anomenat consorci Pla Mirall-Palma Centre perquè portés la gestió del projecte de recuperació integral del centre històric. Tot, amb el suposat objectiu de “recuperar el centre històric per a la ciutat; promoure el retorn de la població al centre de Palma; potenciar el turisme de qualitat; recuperar la població marginal i reactivar econòmicament el centre històric”. A aquests projectes s’uneixen dos plans en què esdevé el Programa Operatiu Global, que opera a Sa Gerreria encara que també a Sa Calatrava i Saragossa.
David Harvey anomena a aquest tipus de processos com el “gir emprenedor”, és a dir, el reajustament de les pràctiques de governança pel qual els governs locals adopten regulacions que faciliten l’extracció de plusvàlues, un gir generalitzat almenys en les ciutats europees i nordamericanes, que es fa en detriment de l’enfocament redistributiu pel qual el principal deure de l’activitat municipal és la provisió de serveis i béns de consum col lectiu per als residents.
Els veïns de Sa Gerreria no assenyalen als fons voltors únicament, als propietaris particulars també
En el manifest difós argumenten que “canviar inquilins per la no renovació de contractes, apujar el preu a voluntat sense cap mesura, i no demostrar gens d’empatia cap als llogaters per pura cobdícia” és un fet que s’estén a tota la societat, no només per part de les empreses anomenades fons voltors, sinó també per part dels propietaris particulars.
Demanen “aturar aquesta situació que no té en compte la falta d’alternativa d’habitatge a uns preus assequibles, a més del drama que suposa per moltes famílies el desarrelament d’allò que varen construir al seu barri”.
