Cíclic, com el calendari, i sota l’allargada i enorme ombra de Sant Antoni, torna Sant Sebastià. Una festa que mira de reüll una Mallorca farcida de festes de Sant Antoni (i Sant Honorat, no oblidem Algaida per l’amor de Déu) i ofereix com ja podríem considerar tradicional un grapat de concerts que ompliran el principal poble de Mallorca de gent, música, foc i fum principalment dia 19 i dia 20 tot i que el programa de festes ocupa molts dies del calendari.
Doncs molt bé.
I ara, com any rere any, cíclicament, es començarà a debatre, tard, perquè ja no som a temps allò que anomenem *Concepcions de la festa*. Que d’existir, existeixen. I dintre d’aquest paraigua hi trobem de tot. Gent que espera que s’arribi a moure la data de la festa a unes dates més caloroses. D’altres que cerquen una altra manera de gaudir-la. D’altres que simplement volen més (o menys) i millors grups. Però sobretot, enguany, com cada any, torna la típica cançoneta, dolenta com un gran èxit de l’estiu, sobre els concerts de la nostra festa.
Ui sí, Els concerts.
Com si això ho fos tot.
Com si l’únic que interessa és si venen els KISS o els Boney M.
Perquè gràcies a les ganes de posar en marxa concepcions diferents del que la gent considera festa han aparegut diversos col·lectius, més o menys públics que miren d’omplir el buit deixat per les grans festes complementàries (o alternatives) que s’han anat muntant i han desaparegut (Bodegueta, Sant Canut, etc…) al llarg de la curta vida de la nostra tradicional festa. I són aquests que estan muntant un nou concert amb uns caps de cartell ben diferents.
Confraria de Sant Sebastià, Confraria de la Salut, la Confraria Galàctica, la Confraria de la Santa Abundància (o qualque cosa així) i els de l’Orgull Llonguet són els caps de cartell d’aquest concert públic, multitudinari, organitzat paral·lelament al de l’Ajuntament d’aquest poble anomenat Ciutat. On cada col·lectiu organitza actes dintre de les seves possibilitats, amb punts comuns, i on el més important són les relacions. Així, sota el paraigua de Sant Sebastià les Confraries de Sant Sebastià, de la Salut i la Galàctica tiren endavant dinars entre els seus membres i afegitons amb animació i festa posterior.
cal un canvi. Què no ha de venir només des de l’Ajuntament. Ha de venir des de tots aquells que vulguin una cosa diferent
A més a més la Confraria de Sant Sebastià organitza Sant Tianet (una versió infantil de la festa el cap de setmana abans de Sant Sebastià) que compta amb la col·laboració d’Orgull Llonguet. Mentre que Orgull Llonguet, per la seva banda, tira endavant amb la gestió i publicitat de les llonguetades (perquè l’organització va a càrrec de qui la vulgui organitzar).
Així i tot encara es necessiten rompre una sèrie de barreres mentals.
– La barrera del dia. D’acord que Sant Sebastià és dia 20 però la festa pot anar més enllà i no només amb concerts. Cal estirar. Cal moure. Cert que el programa de festes mostra actes més enllà dels dos grans dies però ara no entrarem en aquest debat.
– La barrera dels concerts. Els concerts fan festa. Sí. Però la festa pot tenir moltes més vessants. Cal treballar i baixar al carrer. Un correfoc? Un concert? Un mercadet? Una competició internacional de llançament d’infants (ben protegits i amb totes les assegurances en ordre)? Per a què posar límit a allò que la gent pot pensar i crear? Perquè mirar de mirar d’afegir competicions esportives baix el paraigua d’una festa popular? Una flexibilització de les ordenances municipals sobre l’ocupació dels carrers per a l’organització d’esdeveniments de la Festa Major podria ser una bona manera de començar.
I cal un canvi. Què no ha de venir només des de l’Ajuntament. Ha de venir des de tots aquells que vulguin una cosa diferent. Els que ho saben, i els que encara no ho saben.
I és la feina que acaben fent aquests col·lectius. Una feina amb dues funcions molt ben definides.
– Construir relacions… rompudes.
– Estimar el que som: llonguets.
Perquè de manera més o menys conscient ens hem adonat que el que tenim a prop és el camí que hem de seguir. Ara cal anar una mica més enllà i aconseguir unificar moments, idees i treballs. Unir-nos, dintre de la nostra diversitat, per a crear el que realment ha de ser la nostra festa major. Ser conscients que nosaltres som el poble i al final, pedreta a pedreta, construïm el poble que ens agradaria ser. I si l’ajuntament només vol fer concerts, que en faci.
