El passat dissabte 12 de maig, prop d’una trentena de persones participà al vermut i subhasta simbòlica de Palma convocada per l’assemblea veïnal “Ciutat per a qui l’habità” al cèntric Passeig del Born en una acció emmarcada en la jornada de protesta convocada per la recentment creada Xarxa de ciutats del Sud d’Europa front la Turistització (Xarxa SET Net).
Amb accions de distinta naturalesa, les principals ciutats dels Països Catalans, Palma, València i Barcelona, s’uniren a altres del Sud del continent com Madrid, A Corunya, Màlaga, Granada, Sevilla, Las Palmas, Iruña o Nàpols per a reivindicar que front els processos de turistització i les dinàmiques especulatives i espoliadores que posen en perill drets fonamentals de les classes populars, com el dret de l’habitatge o el dret a la ciutat, entre de molts altres, les nostres ciutats no estan en venda.
“Amb accions de distinta naturalesa, les principals ciutats dels Països Catalans, Palma, València i Barcelona, s’uniren a altres del Sud del continent com Madrid, A Corunya, Màlaga, Granada, Sevilla, Las Palmas, Iruña o Nàpols.” / Audiovisuals d’Aguait: Mar Belardo
A Palma, les integrants de Ciutat per a qui l’habita tornaren a optar per a conferir un to lúdic i festiu a la protesta, i enmig d’un inacabable tràfec de turistes dugueren a subhasta algunes de les barriades que més estan patint o corren el perill de patir les conseqüències de la turistització, com Canamunt, Santa Catalina, Pere Garau o Nou Llevant, a més de monuments emblemàtics com La Seu o Marivent. Un cop acabada la subhasta, les veïnes estengueren els mantells a terra i oferiren a les presents i a tothom qui s’acostava vermut, sucs, galetes d’oli, formatge, patatilles, cacauets i altres aperitius, tot reivindicant l’exercici ple del dret a ocupar i gaudir l’espai públic de llur ciutat.
Prop d’una trentena de persones participà al vermut i subhasta simbòlica de Palma convocada per l’assemblea veïnal “Ciutat per a qui l’habità” al cèntric Passeig del Born
Irònicament, i en el que no deixa de ser una metàfora esfereïdora del paper que avui en dia, i en el nostre context, juga el turisme en com a prominent màquina de guerra del Capitalisme contemporani pel seu potencial per a pervertir el valor i transformar en objecte, souvenir o mercaderia tot allò que toca, l’acció fou fotografiada per molts turistes que, o bé no entenien res, o bé no tenien cap pretensió d’entendre-ho o que, fins i tot, ho entenien perfectament i reconeixien que les seves ciutats d’origen patien la mateixa problemàtica. Que allò que els poders fàctics titllen de “turismofòbia” sigui susceptible d’esdevenir atracció turística és un indicador prou eloqüent de la gravetat i profunditat estructural del problema que enfrontam.
Sens dubte, però, el fet més lamentable fou l’actuació de la Policia Local, que enregistrà l’acció, realitzà fotos, aixecà acta i fins i tot identificà a una de les integrants de “Ciutat per a qui l’Habita”. Segons sembla, els agents de la policia local comparegueren amb ordres prèvies i específiques per a obrir expedient de l’acció. Fet que, com s’ha denunciat a través de les xarxes de la pròpia assemblea, no deixa de ser un exercici més d’assetjament policial orientat a intimidar i cohibir la mobilització ciutadana i restringir l’exercici ple i sobirà del dret a la ciutat i a l’espai públic. Al respecte, cal recordar que als anteriors vermuts organitzats per “Ciutat per a qui l’Habita”, tant al Born com a la Plaça de Cort, també es produïren identificacions policials, en ambdós casos per part de la Policia Nacional.
Aquesta primera mostra de força de la xarxa SET Net representa, sens dubte, un signe esperançador en el marc d’una lluita l’abast global i estructural de la qual de cada cop es va entenent més. De cada cop més gent, a més barriades i ciutats i pobles dels Països Catalans i el sud d’Europa, patirà les conseqüències d’aquest procés d’acumulació capitalista que s’està operant, entre d’altres factors, a través de la indústria i la cultura del turisme: desnonaments, expulsió, desplaçament, empobriment, precarietat, pèrdua d’identitat, deculturització… Ara mateix, si la lluita per l’assoliment de polítiques locals centrades en els drets de les persones i no pas en els interessos dels diferents lobbies de la indústria turística no va acompanyada d’una organització en xarxa que plantegi el combat per les sobiranies en altres àmbits, com l’estatal o l’europeu, poca cosa hi ha a fer. Per aquest motiu, l’organització de la gent i l’exercici sense haver de demanar permís, sense por ni coaccions d’uns drets fonamentals és, ara igual que sempre ho ha estat, indispensable.
