La portaveu del GOB participà a una de les conferències de l’escola d’estiu (minut 1:00:00) que organitzà la Candidatura d’Unitat Popular a finals de juliol. A la xerrada L’explotació turística als Països Catalans hi participaren, a més, Miquel Flamarich, Joan Pere Gensane i Xavier del Señor fent així una visió de l’activitat turística arreu dels Països Catalans. La intervenció de la mallorquina fou impecable, desgranà les problemàtiques que vivim a les illes (que no han canviat) fent especial incidència a Mallorca, marcà errors i/o incapacitats del govern, iniciatives interessants i realitzà una anàlisi de la societat mallorquina en relació a la problemàtica.
L’hem transcrita i us la portam perquè creim que aporta temes i problemàtiques importants a tenir en compte abans d’anar a la manifestació ‘Fins aquí hem arribat! Aturem la massificació turística’ d’aquest dissabte.
“A les Illes, ara mateix, s’està vivint una alerta ecològica i social vinculada a la turistització absoluta d’un territori i de les persones que hi vivim. Per observar l’evolució i els diferents esgraons amb que la turistització pot acabar afectant a un territori i a les persones que hi viuen únicament heu de venir a les illes. Partint des de Formentera i Eivissa, on hi ha la situació més alarmant tant des del punt de vista de recursos, com de l’emergència habitacional, com d’explotació turística laboral; passau per Mallorca on estam a la fase intermèdia, però que anam directes cap al model Eivissa; i acabau a Menorca, que té un altre ritme però que bàsicament és una qüestió d’intensitat i temps perquè no hi ha cap voluntat de revertir aquesta situació.
Mallorca, Illes en general, són un laboratori d’experiències turístiques, amb les persones incloses, i el territori és una clara demostració de com han evolucionat d’acord a aquesta invasió del turisme com un monocultiu intensiu, econòmicament parlant.
La lluita ecologista a Mallorca va molt vinculada a tot el procés de desenvolupament urbanístic i turístic, els quals han anat sempre molt lligats. Avui dia, sa Dragonera és un parc natural que venia de ser salvat d’un procés d’urbanització molt relacionat amb la iniciativa del primer boom turístic que vam patir a les Illes. La ocupació va tenir les seves arrels al moviment llibertari i anarquista de les Illes i, després, l’ecologisme conservacionista, on estava el GOB en aquell moment, mitjançant lluita jurídica van aconseguir salvar l’illot. El moviment ecologista s’ha anat desenvolupant en paral·lel a aquesta reconversió de l’illa en un territori totalment turistitzat.
“les organitzacions ecologistes parlen d’un quart boom turístic directament relacionat amb la comercialització dels nostres habitatges”
A Mallorca, tenim acadèmics que ho han avaluat, es xerra de tres booms turístics: el primer, segon i tercer, que van molt vinculats al tipus d’allotjament turísitic que s’anava impulsant per fer possibles les noves expansions turístiques. El primer va ser el dels hotels, grans construccions al litoral en l’època pre-turística, que va ser una estratègia marcada directament del franquisme, des de l’estat, sense cap tipus de competència ni sobirania des de l’àmbit de la comunitat autonòmica. Una altra, vinculada més a l’apartament com un altre model d’allotjament molt centrat en zones turístiques determinades, centrades al litoral. Llavors començà la colonització cap a l’interior de l’illa, aquest és el tercer boom que va relacionat amb les segones residències que, avui dia, també s’estan destinant a lloguer turístic. En l’actualitat, les organitzacions ecologistes parlen d’un quart boom turístic directament relacionat amb la comercialització dels nostres habitatges. Aquesta comercialització ha fet que tota Mallorca sigui una espècie de territori abocat a allotjar turistes, quasi exclusivament. De fet, d’aquí surt la campanya OVERBOOMKING! que el GOB realitzà aquest estiu.
A les Illes el tema turístic ja es considera un problema i ho és considerat en tots els àmbits del discurs social. Ara mateix està molt calent perquè la societat comença a veure que se’ns ha escapat de les mans, que les conseqüències del turisme estan molt per damunt dels suposats beneficis. La gent comença a qüestionar el mantra que a les Illes vivim del turisme, encara que hi ha gent que ho segueix dient. Però el discurs que malvivim del turisme és cada vegada més present. De fet, estam sotmesos al turisme i en patim les conseqüències.
El col·lectiu editor del ‘Tot Inclòs, Danys i conseqüències del Turisme’ va néixer fa quatre anys, i va començar a entrar al debat que ningú no volia encetar. A la primera presentació vam ser quatre rates que estàvem escoltant i volent entrar a anàlisi i debat d’aquestes qüestions. A la darrera, eren més de 100 persones a Palma omplint un sala i coberta per tots els mitjans de comunicació. Per què? A banda de per la qualitat de la publicació, perquè això comença a ser un problema. A les Illes tenim una sensació de saturació que no és una sensació de percepció, és sensació de saturació real. I la sostenibilitat aquí no hi cap en absolut. En una illa amb un milió de persones on arriben més de 15 milions de passatgers la sostenibilitat és absurda plantejar-la. És com riure-se’n de la gent.
Aquesta nova explosió turística, que permeabilitza totes les esferes de la nostra vida, aquesta nova comercialització turística dels nostres habitatges, té problemes concrets a la ciutat, però que en el cas de l’illa té una lectura en clau urbanitzadora del sòl rústic. Per tant, ens estam convertint en tot un parc residencial.
“Problemes socials s’ajunten amb problemes d’explotació laboral, problemes ecològics i problemes de pressió sobre els recursos”
Paradoxalment aquesta nova situació s’ha donat amb un primer govern “netamentd’esquerres”, que qüestionava el monocultiu turístic quan estava a l’oposició. Certament, ells no són qui han motivat aquest darrer boom turístic. S’ha donat per moltíssims factors: geopolítics, de comercialització, de situació de vols, de la realitat d’un aeroport semi-privatitzat i en mans de l’estat espanyol que intenta sucar el territori i, per tant, incrementar el nombre de vols i, per tant, el nombre de persones que ens visiten al marge de la nostra capacitat de decisió.
Davant tot això, al nostre govern d’esquerres l’únic que se li ha acudit va ser treure una campanya l’estiu passat anomenada ‘Benvingut Turisme Sostenible’ quan ja estàvem fins a dalt de turistes i ha decidit que l’estratègia per revertir el model turístic era afavorir la desestacionalització. Això vol dir que no només tendrem turistes els mesos d’estiu, sinó que a més volem allargar la temporada amb l’increment de pressió que això significa. Ara, xerrar d’aquesta desestacionalització és un suïcidi col·lectiu. Les Illes es recuperen, justament, els mesos d’hivern on baixa la pressió humana sobre el territori, els recursos i les persones que hi viuen.
Aleshores, la situació és certament desesperant, a la vista que no s’estan generant respostes a l’alçada de les circumstàncies des de l’àmbit polític, bàsicament per manca de voluntat i per incapacitat. L’esquerra va pujar al poder sense tenir un model alternatiu, des del punt de vista econòmic, que no fos unes Illes explotades turísticament. Totes les polítiques sectorials s’han enfocat en clau producte turístic. Exemples: la llei agrària bàsicament li deia al pagès “com que sé que això teu no dóna i no tenim capacitat per fer una estratègia agrària en termes de sobirania, el que feim és possibilitar-te activitats complementàries”, que al cap i a la fi el que farà serà substituir l’activitat agrària i no complementar-la. Pensament molt similar al de l’activitat agrària realitzada pel Partit Popular, qui a més permetia “puticlubs”… tot es pensa en clau de producte turístic. Les polítiques d’innovació es pensen en innovació per fomentar, encara més, l’activitat turística; les polítiques de promoció per fomentar l’activitat turística; les d’educació en fomentar l’escola de turisme de la Universitat de les Illes Balears; l’agricultura en clau de producte turístic perquè, clar, el turista cada vegada vol més producte local i experiències nostres. Així, un llarg etcètera.
La societat està començant a cremar-se, a reaccionar i a organitzar-se. Per això, ara mateix, a Mallorca és un moment calent. A Palma va néixer l’assemblea ‘Ciutat per a qui l’habita, i no per qui la visita’ perquè viuen una situació molt similar a la de Barcelona, però també molt similar a la de València, Lisboa, Madrid o Venècia. No són processos exclusius, són induïts per unes lògiques a qui hem cedit totes les sobiranies de decisió. ‘Ciutat per a qui l’habita’ és un moviment veïnal de Palma. El GOB, qui en el 73, 76 i anys següents feia campanyes de “Salvem…”; “Salvem…”; ara salvem sa Dragonera…; ara Salvem Mondragó; etc. Però hi ha hagut un canvi, ara el GOB parla d’un OVERBOOMKING! i demana un canvi de model econòmic basat, precisament, en recuperar sobiranies. Fonamentalment en dues, l’energètica i l’alimentària. Per, d’aquesta manera, reduir la nostra vulnerabilitat. Som extremadament dependents en termes energètics i alimentaris de tot el que ens arriba de fora. Les nostres illes no tenen autosuficiència en absolutament res, en el moment que el turisme desaparegui, les Illes desapareixeran amb ell. L’època post-turística pot ser realment un caos perquè no hem generat alternatives al marge del turisme, hi hem dedicat tots els nostres esforços.
Han sortit més col·lectius, el ‘Tot Inclòs’, a part de fer la publicació, va fer unes jornades a partir de les quals nasqué l’assemblea ‘Ciutat per a qui l’habita’. Ara s’està preparant un documental crític amb tot el tema turístic [ja ha començat la campanya de micromecenatge amb molt èxit i amb molt bon ritme]. Durant els darrers anys també ha nascut ‘Terraferida’, col·lectiu ecologista que ha estat traient dades del que representa l’activitat del lloguer vacacional a les Illes i mostra un mapa de Mallorca totalment plagat de lloguer turístic d’habitatges. D’unes 400.000 places hoteleres hem passat a tenir-ne prop de 700.000, si contam tots aquests tipus de lloguer a habitatges. Dades esfereïdores, tot i que l’oferta de Palma és totalment il·legal, ja que als blocs residencials està (i ha estat) prohibit.
Problemes socials s’ajunten amb problemes d’explotació laboral, problemes ecològics i problemes de pressió sobre els recursos. Diferents col·lectius que estan fent feina sobre la problemàtica turística, des de diferents perspectives, s’estan unint per denunciar, pressionar, fer incidència política i generar les alternatives perquè no podem esperar que des de les institucions generin el model alternatiu que requereixen les Illes per recuperar, ja no només sostenibilitat, sinó dignitat.
