A Mallorca amb l’entrada del setembre gairebé es pot dir que l’estiu s’ha acabat; el dia s’acurça, les nits comencen a refredar, la gent retorna de la costa després de vacances, algunes treballadores s’incorporen a la feina i els més petits comencen a pensar amb l’escola mentre les mares, els pares i les mestres comencen a organitzar el nou curs. Als més joves els toca també tornar a la rutina de la tardor i de l’hivern que es desenvolupa dins un context festiu, alegre i positiu però la festa i la disbauxa amaguen una realitat que a moltes ens lleva la son i la ressaca. Les verbenes solen ser també un dels llocs on s’evidencien actituds i comportament poc o gens tolerables i dels quals la societat mallorquina n’hauria de fer un replantejament seriós. No només parl de l’abús de l’alcohol o de les drogues que en moltes ocasions fan que ens haguem acostumat a veure imatges de joves amb mal estat o a la brutor que queda a les places i que algú, encara que no en siguem conscients, ha de fer net l’endemà. El que em sembla més preocupant però és la presència de les violències masclistes i les agressions que es donen cap a les dones aquestes nits tan assenyalades, xerr de babosismes, de tocaments mig dissimulats entre la multitud, de grups que insten a follar, o a almanco intentar-ho, convertint el cos de la dona amb un objecte més, i xerr també d’agressions físiques molt greus que es donen en moments, teòricament, d’oci i relaxament col·lectiu.Es pot dir que les verbenes són un fenomen sociocultural capaç d’organitzar a les mallorquines i mallorquins els caps de setmanes d’estiu, una cosa prou exòtica per a la gent de fora i que no va més enllà de reunir a la gent a places de pobles per veure un concert amb l’incentiu de barres quilomètriques plenes d’alcohol. Totes sabem que tenen alguna cosa que ens estira a moure’ns de poble a poble, suposo que ens fan gaudir de retrobaments i ens conviden a fer allò que quan fa fred no feim.
la realitat dona peu a plantejar-se respostes contundents que no vendran de cap altra banda si no és del moviment feminista organitzat
És com si el monstre del patriarcat, que molts cops actua d’amagat i amb prou discreció, volgués fer-se visible amb l’assegurança que tendrà una quartada que convenç a gran part de la societat: és que anava molt gat, és que no me’n record, és que ella no em va deixar clar que no, no passa res, estàvem de festa, etc. Sort que no totes ens empassam aquesta farsa que amaga i fa patent un cop més un sistema que va totalment en contra de la llibertat de la dona i que promou la violència cap a nosaltres pel simple fet de ser-ho.
Sols amb uns mesos s’han fet públiques diverses agressions greus arreu de l’illa; a Sóller, a Felanitx, a Sineu, etc. I està per veure quin serà el desenllaç d’aquestes denúncies. El que em fa patir més però és que justifiquem comportaments i actituds masclistes dins aquests espais de festa, normalitzant així la situació i perpetuant-la.
Alguns pensaran que som una exagerada i que no n’hi ha per tant però pens que la realitat dóna peu a plantejar-se respostes contundents que no vendran de cap altra banda si no és del moviment feminista organitzat. Està molt bé que el Consell de Mallorca posi en marxa la campanya “No i Punt” però està demostrat que unes banderoles, un punt d’informació i material de sensibilització encara no basta per fer-hi front. És curiós també que s’hi adhereixin 34 pobles i que alguns d’ells no pengin la pancarta a la festa o no tenguin en compte quins grups contracten per als concerts, grups com per exemple “Ses Bubotes”, amb lletres que no fan sinó reforçar la idea violenta que les dones som sempre objecte de seducció, degradant-nos d’una manera realment desagradable i fastigosa. És per això que cal una resposta col·lectiva i organitzada a cada agressió, el moviment feminista ha demostrat a molts llocs que és l’únic que pot actuar contundentment contra el masclisme amb les seves accions i el seu discurs, ara bé, no sempre podrem estar fent pedagogia i accions simbòliques de sensibilització i visibilització, la situació és prou greu com per apel·lar a l’autodefensa com a eina de lluita.
La violència masclista és la cara més cruel d’un sistema d’opressió del qual totes en som les víctimes, la defensa ferma dels nostres drets, dels nostres cossos, la sororitat entre nosaltres són eines legítimes que ens seran necessàries per a construir espais realment lliures de violència. Defensem-nos idò, sigui on sigui, a la feina, al carrer, a la tenda, al bar i també a les verbenes.