Fins fa pocs anys, al calendari dels Moviments Socials, l’estiu era sinònim d’alentiment del temps polític. Malgrat la calor, l’actualitat gairebé es congelava, formant un parèntesi només superat amb l’inici d’un nou curs.
La irrupció del debat sobre el model turístic ha canviat, de moment, aquell paradigma. L’estiu ha esdevingut camp de batalla. La política, la reivindicació, ha arribat a les platges, a les terrasses i als hotels. Però sobretot, ha arribat als grans mitjans de comunicació. Cada mobilització, cada acció, ha inflat més i més una bombolla mediàtica on s’ha parlat de violència, de turismofòbia, d’Arran i de confeti. I mentre els telenotícies bullien, els debats també s’han multiplicat a les llars.
Hem debatut i discutit amb amics i amb familiars; hem recordat les cales abans que els guiris les conquerissin i el nucli antic de Palma abans de la gentrificació a cop d’hotel boutique; hem parlat de números, de places, de llits, de sous i de jornades; hem repetit mil vegades que #FaremUnTro i hem maleït els cotxes de lloguer a desenes d’embossos.
Volen encaixar el 23 de setembre dins els seus, ja vells, esquemes
Així, la disputa pel model turístic s’ha convertit, també, en una batalla pel relat que se’n generava. Pels mitjans lligats als interessos dels oligarques hostalers, aquest ha estat l’estiu de la turismofòbia. “Violents” versus turisme-única-font-de-riquesa. Una dicotomia falsa amb el que s’amaga el que comença a ser una evidència: la configuració d’una majoria social que entén que el monocultiu turístic s’ha de posar en qüestió.
El pròxim 23 de setembre és una data que segur que molta gent de Mallorca ja s’ha apuntat a l’agenda. Culminació lògica de l’agitació estiuenca, la manifestació amb el lema #FinsAquíHemArribat ha unit als Moviments Socials entorn d’una reivindicació bàsica: posar límits a la massificació turística i combatre les seves conseqüències a tots els àmbits.
Quina ha estat la reacció d’aquests mitjans de comunicació que no han deixat de seguir la disputa sobre el model turístic? Una de ben interessant. L’eix del conflicte ha canviat: “primera manifestació ecologista contra el Govern”, resava la portada del Diario de Mallorca el passat 5 de setembre. A què obeeix aquest canvi? A un element clàssic de l’estratègia contra el Moviment Popular: quan una lluita no es pot desactivar, es prova de reconduir. Poc els hi importa haver de mentir descaradament.
s’estan sumant forces en clau d’articular una majoria a favor d’un canvi de model social i econòmic
Els oligarques saben del perill que pot suposar una majoria social contra l’actual model turístic. El seu monocultiu s’assenta sobre més de 50 anys d’hegemonia social de la carta blanca a la indústria turística com a únic motor econòmic a Mallorca. Ara que es comença a esquerdar, perilla el negoci. Cap a on reconduir això, davant el fracàs, com a mínim parcial, de la via de la criminalització de les protestes? Cap al parany dels cicles electorals mallorquins: l’alternança política entre governs “de progrés” i del Partit Popular.
Davant el perill que suposa que la manifestació de dia 23 es visualitzi com el principi de la crisi de l’hegemonia del model turístic a Mallorca, els oligarques i els seus mitjans mouen fitxa. Presenten la mobilització, que preveuen potent, com a quelcom contra el Govern. Un símptoma clar de desgast dels progressistes que apunta a la lògica victòria del PP a les pròximes eleccions. Volen encaixar el 23 de setembre dins els seus, ja vells, esquemes. Dins el seu relat. Volen la manifestació dins la seva zona de confort.
Ens hi hem de negar. Aquesta manifestació ha de visualitzar que a Mallorca s’estan sumant forces en clau d’articular una majoria a favor d’un canvi de model social i econòmic. Contra el Govern? No, contra que governi qui governi, sempre manin els grans hotelers. Ecologista? També, però, amb una cinquantena d’entitats diferents adherides, sobretot a favor d’una illa on poder desenvolupar vides dignes. Si això no els hi cap a alguns als seus titulars, ajudem-los: omplim els carrers el 23 de setembre.
