Aurora Picornell Femenies (Palma, 1912- Porreres, 1937) fou, sens dubte, una de les pioneres en les lluites socials mallorquines adreçades a les dones treballadores. Destacà com articulista, activista i sindicalista el que va precipitar el seu assassinat a mans d’un escamot de falangistes. Fou detinguda prop de la Casa del Poble de Palma el 19 de juliol de 1936 per dur-la a la presó dels Caputxins i més tard, el novembre a Can Sales, presó de dones.

La nit de reis de 1937 fou treta amb tres dones més. Eren Catalina Flaquer, Catalina Torreta i les seves dues filles: Antònia Pascual, de 28 anys i Maria Pascual de 23, i portada a la Creu de Porreres on foren assassinades junt amb una cinquena víctima: Belarmina González. Totes cinc eren cosidores, brodadores i residien al Molinar, pel que eren popularment conegudes com Les Roges del Molinar.

“Les campanyes organitzades per Aurora Picornell i les seves companyes les posaren al punt de mira de la dreta mallorquina”

El delicte de totes elles havia estat el nedar contra corrent. Aurora Picornell era ja una destacada activista que havia recorregut tot Mallorca en xerrades i mítings a favor de la sindicació femenina en el ram de la costura. Havia publicat el seu primer text als 16 anys en forma de pròleg, amb dues companyes més al llibre editat a S’Arenal i signat per la misteriosa Margarita Leclerc: La Mujer es superior al hombre? Estudio dividido en tres meditaciones al 1928. immediatament va començar a escriure articles i a col·laborar en la premsa compromesa. El gener de 1931 veuen la llum els seus escrits al periòdic Ciudadania, editat pel Partit Republicà Federal, i a l’abril publica a Nuestra Palabra, publicació comunista i sota el pseudònim: Amanecer. Els seus son uns articles encesos, de reflexió sobre la situació real i quotidiana de les treballadores i els seus problemes, una qüestió social que coneix de primera ma, ja que es guanya la vida com brodadora, i organitza un sindicat de sastresses. La oligarquia ciutadana mallorquina la va començar a posar en el seu punt de mira, la competència directa d’aquestes dones cosidores son les religioses dels convents que també fan roba i a preus més baixos, ja que tenen la manutenció assegurada.

Per acabar-ho de complicar, Aurora Picornell es relacionà amb el republicà federal i anticlerical Ateu Martí que el maig de 1931 publica: La Sotana Roja. Semanario enemigo de todas las iglesias, un veritable arsenal pirotècnic en contra dels privilegis dels catòlics. Martí, havia estat el fundador el 1930 a Mallorca de la Lliga Laica, delegació de la mateixa fundada a Madrid per l’intel·lectual i periodista Luis Araquistain i on Picornell figura com a vocal a Mallorca. Significativament la brodadora a maquina de la casa Singer, i gran amiga de Picornell, Antònia Pascual Flaquer serà la directora del setmanari a partir del gener de 1936.

“Aurora Picornell es plantejà un sindicalisme de classe que organitzes les treballadores del ram de la confecció”

Martí fou també l’impulsor de l’homenatge a la darrera víctima de la foguera de la Inquisició, la jueva Margalida Tarongí. A més, Martí fou un provocador en la obscura societat mallorquina dels anys trenta: naturista, descregut, francmaçó i seguidor i distribuïdor de la revista valenciana Estudios, fou director de Nuestra Palabra i va editar l’opuscle: Temas. La riquesa dels rics està fornida per la sang dels pobres. En destaquem la seva vessant cooperativista activa ja que va fundar a s’Arenal la Cooperativa La Unió dels Trencadors. Fou un dels primers assassinats pels colpistes el 5 d’agost de 1936 a Gènova, al Coll de la Creu.

Aquell nucli de dones actives, lliurepensadores, feministes i sindicalistes que celebraren el Dia de la Dona Treballadora a l’illa, i que destacaren d’entre la submissió i el silenci imposat a les dones per les classes dirigents aviat fou el focus on convergiren les mirades de les autoritats polítiques i eclesials. Les seves campanyes d’acció directa, i el més important, els seus actes de desobediència civil desafiaven el poder instituït des de feia dècades en la immobilista societat del seu temps.

Aviat Aurora Picornell fou empresonada, al 1935 per venda i difusió de premsa comunista. El 1931 havia ingressat al Partit Comunista d’Espanya, i amb el seu company, H. Quiñones, havia viatjat a València on segueix col·laborant a la premsa sota el pseudònim de Amparo Pinós. Quiñones es empresonat a conseqüència dels fets d’Astúries (1934) el mateix any en que neix la seva filla i a qui Aurora posa per nom laic: Octubrina Roja. Tot un important desafiament a l’església mallorquina que veu impotent com les dones acudeixen als registres civils en comptes de les piles baptismals per donar nous noms als nadons pels que construeixen un món més digne.

“La educació de les classes treballadores fou cabdal en els moviments socials mallorquins, Aurora Picornell donava gratuïtament classes nocturnes”

Els articles d’aquella dona riallera, activa, simpàtica i franca arribaren a les llars treballadores mallorquines. Eran la mostra de la capacitació femenina, d’arrel autodidacta i associativa, una capacitació que la mateixa Aurora Picornell fomentava amb les seves classes nocturnes als infants analfabets al barri dels Socors, junt amb Joan Mercant Rabassa, que serà detingut i assassinat en la mateixa treta que les Roges del Molinar. Mestres laics vocacionals, morts a traïdoria pels cacics de sempre.

Ara, a la fossa de Porreres esperen encara esser rescatats els cadàvers de totes aquestes dones. El seu delicte era esser dones potents, valentes, actives i desafiants contra tota autoritat. Els seus companys també foren assassinats entre 1936 i 1942: Lluís Montero Ramírez, company d’Antònia Pascual, Josep Julià Jaume, company de Maria Pascual. Foren assassinats tambè el pare d’Aurora: Gabriel Picornell i els seus germans Ignasi i Gabriel, i molts i molts més de tot Mallorca que en fosses clandestines descansen a l’espera d’esser retornats a la llum de la memòria que mai oblida, malgrat la imposició dels que van vèncer. Teixir la memòria antifeixista es un deure i un dret de tota la societat actual, ja que per avançar hem de coneixer la nostra història més recent.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here