En uns d’aquests dies inestables de setembre (meteorològicament parlant), al meu poble va ploure devers 30 litres en mitja hora. Lògicament, això es va traduir en una potent torrentada que va deixar alguna zona de xalets aïllada, alguns ponts i passos plens de fang i troncs, i alguna platja (amb les seves gandules i parasols) bastant perjudicada. Com que feia uns mesos que n’hi havia que insistien en què els torrents estaven bruts i vaticinaven un desastre, després de la torrentada per les xarxes socials hi va haver molta polèmica criticant la desídia municipal.
“resultava que un torrent «brut» significa un torrent ple de vida, en què hi han nascut i crescut plantes i arbusts”
Una persona que per mi és referència en qüestions mediambientals em va fer veure que en la interpretació dominant hi havia un problema, concretament un problema, diguem-ne, «del món al revés»: resultava que un torrent «brut» significa un torrent ple de vida, en què hi han nascut i crescut plantes i arbusts; resultava que la «brutor» que duu el torrent són restes vegetals i sediments, o sigui, allò que naturalment duu un torrent.
El principal partit de la dreta va anar donant ressó a aquesta idea, però ni una paraula sobre la urbanització de les voreres dels torrents i de les zones inundables, o del fet de formigonar caminets que passen per devora el torrent per poder arribar amb el cotxe al xalet! El problema no és que la dreta difongui aquesta idea, sinó que la mentalitat que hi ha darrera la idea està tan estesa que és gairebé hegemònica.
Que hi hagi vegetació dins les lleres, cosa que el ritme hídric intermitent permet, fa precisament que es redueixin els efectes de la torrentada, a la vegada que ajuda a augmentar la infiltració als aqüífers; i en la passada ploguda els torrents varen respondre de manera natural i efectiva. Els problemes es varen donar als llocs on la intervenció humana hi havia posat obstacles: passos formigonats, ponts, zones inundables construides, platges d’arena artificial plenes de gandules…
Però la ideologia neoliberal és tan potent que fa que naturalitzem les intervencions artificials, obviant els perills que suposen, que acabem acceptant que allò natural és brutor, que el problema no és la barrera de ferro enmig del torrent per intentar impedir que els excursionistes entrin a Ternelles, sinó que el problema és la vegetació i arbres que duits per la torrentada hi han quedat travats. I és que pel capitalisme i les seves lògiques perverses, la vida en si mateixa és el problema.
“la ideologia neoliberal és tan potent que fa que naturalitzem les intervencions artificials, obviant els perills que suposen”
Bon comentari sobre les ‘torrentades’ però hi ha un aspecte més important en la ‘vida’ d’un curs fluvial temporal (torrent): els dies que duu aigua o, millor dit, que li deixam. Les extraccions d’aigua (bestials a Ternelles per part de la Comunitat de regants i l’ajuntament) provoquen que augmentin el número de dies sense cabal, amb conseqüències nefastes per a la biodiversitat. Les crescudes són cícliques però el dia a dia és molt més important. Els torrents no són clavegueres, transporten aigua i sediment (el seu llit s’adapta, la seva morfologia) i son veritables santuaris de biodiversitat. Sort i ànims amb les col.labiracions