Estic cansada de veure com es parla de lluita de banderes i s’equiparen nacionalisme català i espanyol quan posar-los al mateix nivell és ignorar la diferència entre un poble oprimit i un estat opressor. I com diria Desmond Tutu “Si ets neutral en situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor”.
I si ets neutral davant aquest nacionalisme espanyol, has triat el costat del feixisme
Assisteixo indignada a l’equiparació en mitjans d’arreu de l’estat del nacionalisme catalanista amb el nazisme mentre les manifestacions unionistes congreguen el pitjor del feixisme patri (Falange, Democracia Nacional, Fundación Primo de Rivera, Plataforma per Catalunya, Vox, Hazte Oir…) i realitzen actes de violència com els atacs a la manifestació del 9 d’octubre a València davant la passivitat de la policia i amb total impunitat. Per contra, el nacionalisme catalanista és antifeixista i no és etnicista. I si ets neutral davant aquest nacionalisme espanyol, has triat el costat del feixisme.
M’exaspera que es demani diàleg des de l’equidistància oblidant que Catalunya no només no compta amb igualtat de forces sinó que està sent brutalment reprimida per les forces de seguretat estatals seguint les ordres d’un poder judicial manejat pel Govern del PP amb la connivència de PSOE i Ciutadans. Per això, iniciatives ciutadanes com Parlem/Hablemos no tenen sentit si no s’articulen en torn a un discurs polític que defensi la democràcia participativa, el dret d’autodeterminació dels pobles i la condemna de l’ús de la força contra l’expressió de la sobirania popular. No té sentit parlar de diàleg quan una de les parts no només es nega a parlar sinó que vulnera drets com el de reunió i respon amb policia i militars i engarjolant càrrecs públics i líders d’entitats de la societat civil per les seves idees. I si ets neutral amb la violència de l’estat, no has triat el costat de les gairebé 900 persones ferides defensant poder votar ni dels presos polítics.
ara és el temps de somiar i lluitar per un sistema més igualitari
També m’empipa que es digui que s’utilitza el nacionalisme per ignorar els drets socials oblidant que els drets civils i polítics juntament amb els econòmics, socials i culturals són drets humans. I que sense drets civils i polítics no es pot lluitar pels drets socials. Perquè aquest és un moment que obre les portes a la construcció d’un nou país fora dels marges del règim del 78 i ens permet somiar amb un estat amb una forma política diferent, una república que asseguri uns drets socials molt més amplis. Perquè ara s’obri la possibilitat d’iniciar un procés constituent des de baix per a definir quina societat volem i com volem viure, una pàgina en blanc on escriure una història més igualitària. Imaginau un sistema judicial no hereu del franquisme en tant que la seva independència del poder executiu. Imaginau la gestió comunitària de l’aigua i l’energia assegurant la sobirania hídrica i energètica. Imaginau un altre model productiu amb un major pes de la pagesia aconseguint la sobirania alimentària. Imaginau l’expropiació de fàbriques que es volen deslocalitzar i la seva col·lectivització en lloc d’injectar-lis gran quantitat de capital. Imaginau que s’expropien els habitatges dedicats a lloguer turístic il·legal i passen a formar part d’un parc d’habitatge de protecció oficial en lloguer social. Imaginau una banca pública allunyada dels interessos del capital. Imaginau una república catalana del 99% que en dirien els Iaioflautas. Imaginau tot això i molt més perquè ara és el temps de somiar i lluitar per un sistema més igualitari. I si ets neutral davant la vulneració sistemàtica de drets civils i polítics, has triat el costat del règim del 78, de la indivisible unitat d’Espanya i d’una Constitució immutable excepte pels interessos de la Troika.
Per això, no entenc que molts dels que propugnaven un procés constituent a l’estat arran del 15m el menyspreen si és a nivell català. No voler llibertat per a un poble perquè es vol per a tots els pobles quan no hi ha una situació de possible ruptura a l’estat és com a mínim una postura egoista. Al cap i a la fi, l’alliberament de l’estat espanyol ens faria a tothom una mica més lliures.
