Diumenge passat, atenent la convocatòria del Comitè de Defensa de la Republica (CDR) de Canamunt i sota el generós aixopluc de l’Ateneu lo Tort, una cinquantena de persones integrants dels diferents CDR constituïts a Mallorca es trobaren a Manacor amb l’objectiu de coneixer-se, posar en comú anàlisi i experiències, establir les bases per a l’acció coordinada en el context de l’illa, preparar la concentració del dia 6 de desembre a Sa Feixina i compartir una paella que s’anunciava “republicana, popular i vegana”.
Originalment, els CDR sorgiren al Principat com a Comitès de Defensa del Referèndum, organitzant el poder popular en l’àmbit de les barriades i pobles amb l’objectiu de fer possible el Referèndum de l’1 d’octubre, des de l’àmbit logístic i de cures fins a la defensa cos a cos de les urnes davant l’escomesa de la policia. La derrota de l’Estat espanyol aquell dia no hagués estat possible sense ells. Des del 2 d’octubre, els CDR mudaren la “R” de “Referèndum” per la de “República”, deixant clar que des d’aleshores el seu objectiu passava a ser la defensa del mandat popular expressat en les urnes: la constitució de la República Catalana.
A Mallorca s’han constituit fins a dotze CDR: Alaró, Santa María, Puigpunyent-Galilea, Sineu, Inca, Manacor, Binissalem, Llubí i els quatre de Palma: Canamunt, Bons Aires, Pere Garau i UIB
Tan sols uns dies més tard, el Cafè la Tertúlia de Palma albergà una assemblea embrionària en la que la solidaritat amb el Principat i els seus primers presos polítis, i l’acció de proximitat, als barris i pobles, per a la construcció d’un poder popular dirigit a combatre el revifament del feixisme i el règim de la restauració borbònica del 78 foren assenyalats com a principis inspiradors de l’acció dels Comitès de Defensa de la República a Mallorca.
Des d’aleshores a Mallorca s’han constituit fins a dotze CDR: Alaró, Santa María, Puigpunyent-Galilea, Sineu, Inca, Manacor, Binissalem, Llubí i els quatre de Palma: Canamunt, Bons Aires, Pere Garau i UIB. Tots ells funcionen de manera autònoma, amb diferentes dinàmiques i tarannàs depenenent de les possibilitats operatives i les característiques de l’entorn proper: convocant o acudint a concentracions, empaperant els carrers, organitzant taules rodones o presentacions de llibres…
Aquesta primera trobada, doncs, es preveia com a una fita molt important de cara a palesar l’estat de maduració i la fortalesa real dels CDR a Mallorca. A primeres hores del matí, un Manacor fred i plujós rebé els primers contingents encarregats de preparar la paella. Des de les 9 fins a les 12, alls, bròquils, pebres, mongetes, esclatasangs, julivert, carxofes, pastanagues i coliflors posaren a prova les capacitats colaboratives i les destreses al ganivet de la gent de Canamunt i Bons Aires.
Tot i que cap al migdia el cel s’havia aclarit, el fred que no se n’anava dissuadí les intencions inicials de celebrar l’assemblea a la plaça, així que les prop de cinquanta persones que anaren arribant s’acaramullaren a l’interior de l’Ateneu. Amb mitja hora de retràs sobre l’hora prevista, i després de les presentacions pertinents, començà la primera part de la trobada, que es centrà en posar en comú les dinàmiques i tarannàs de cada un dels dotze comitès, a identificar els reptes, les febleses i els objectius compartits, així com a analitzar col·lectivament el paper dels CDR en un context tan complex com el mallorquí, diferent en molts sentits al del Principat.
Aquesta primera trobada es preveia com una fita molt important de cara a palesar l’estat de maduració i la fortalesa real dels CDR a Mallorca
Un dels aspectes més rellevants que es pogué corroborar des de l’inici és la transversalitat i diversitat de sensibilitats i perfils que conflueixen als CDR. A l’estibada sala de l’Ateneu lo Tort hi havia gent de totes les edats, de diferent classe social, ideologia, llengua, procedència o vocació identitària, la qual cosa, a part de constituir un repte de cara a la cohesió i el consens, obre una oportunitat en certa mesura inèdita en la història dels moviments socials mallorquins. Un altre aspecte a esmentar és la necessitat d’identificar i deconstruir malvicis patriarcals com el “manspreading” dialèctic, que fan que els debats corrin el perill d’esdevindre farragossos i estèrils, així com hostils i fins i tot excloents cap a les companyes.
Finalment, cap a les tres de l’horabaixa, i amb la por que l’arròs s’estovés més del compte per mor de l’allargament del debat, l’assemblea conclogué amb una sèrie d’importants principis d’acord respecte a la coordinació entre els CDR, que inclouen la convocatòria d’una nova trobada el proper 11 de febrer, en un lloc encara per determinar. Aleshores arribà l’esperat moment de tastar la paella, que fou suculenta i de la que gairebé tothom en volgué i pogué repetir. Hi ha qui no es pogué estar d’aprofitar les escasses clapes de Sol que oferia la plaça per a parar-hi la taula i dinar-hi a la “fresca”, en el sentit més literal.
Un dels aspectes més rellevants que es pogué corroborar desde l’inici és la transversalitat i diversitat de sensibilitats i perfils que conflueixen als CDR
La segona part de la jornada, que s’inicià ja ben entrada la tarda, s’orientà, com estava previst, a consensuar la logística i el contingut polític de la que vindrà a ser la primera gran acció coordinada dels Comitès de Defensa de la República a Mallorca: la concentració del 6 de desembre a Sa Feixina. Després d’un parell d’hores de debat i de feina, es consensuà una proposta política que s’ajusta a la diversitat de sensibilitats i als principis inspiradors que s’establiren des de la primera assemblea al Cafè la Tertúlia: el rebuig a una Constitució, heretada del franquisme, que imposa la restauració borbònica, vulnera les sobiranies, tant les polítiques com les econòmiques, i no garanteix els drets civils, socials ni laborals de les persones.
La sensació general en acabar, després d’una llarga jornada, fou prou positiva, amb les previsions i expectatives acomplides i la convicció que els Comitès de Defensa de la República, a partir de l’escletxa oberta per la República catalana, poden esdevenir un instrument fonamental per a l’organització del poder popular davant el Règim del 78 i l’embranzida, molt patent a Mallorca, del feixisme, així com per a la construcció d’una via cap a la plena sobirania de les classes populars mallorquines. En aquest sentit, l’autonomia dels diferents comitès i la seva tasca de proximitat, a nivell de barriades i pobles, s’antulla fonamental.
No obstant, cal tenir en compte que el dels CDR és encara un projecte incipient a Mallorca i que potser té, com a gran repte, ampliar la seva base popular, això si aspira a ser quelcom més que un moviment de solidaritat i suport a la República Catalana. Cal que segueixin creixent, seguir mans a l’obra i no defallir, tot cuinant la República.
