Hi ha línies vermelles que cal no trepitjar mai i, al marge que la Constitució espanyola sigui el teu text de referència ideològica i l’única forma d’entendre -i pensar- la realitat, aquestes darreres setmanes a Catalunya s’han produït situacions i fets que han aniquilat qualsevol tipus de reverència contra la idea que defensen d’Espanya i que exigeixen un clar posicionament de la societat civil, al marge de la idea d’estat (o de no-estat) que cada una pugui tenir. Així, tots els fets que s’han succeïnt -i tots els que, malauradament, ens esperen- van més enllà de l’independentisme: es tracta de posar el focus en els drets socials, de rebutjar completament la repressió i reflexionar què volem, més enllà de les fronteres i dels governs, però amb la capacitat de poder ser.
La teva oposició a la realització del referèndum -no parlam d’opinions, sinó de drets- i la justificació dels actes despòtics del govern central donen suport a una manera de fer pròpia de la dreta més estantissa i del Franquisme en el seu màxim apogeu.
Aquestes darreres setmanes hem contemplat, astorades, com detenien alts càrrecs de la Generalitat, es perseguien urnes com si fossin bombes a punt d’explotar i Catalunya rebia, de cop, una allau de policies i guàrdies civils allotjats a un vaixell decorat amb uns coneguts dibuixos animats que, paradoxalment, no han vingut per protegir el dret de vot, sinó per evitar-lo. Tots aquests actes, tot i tocar el patetisme, esdevenen escarrufants perquè no formen part de pàgines satíriques com el MundoToday. El govern de Mariano Rajoy ha tancat impremtes (sí, no parlam de Fahrenheit 451 ni de qualsevol altra distopia: són fets reals d’un govern suposadament democràtic i no d’una pel·lícula de ciència-ficció); té un important nombre d’agents dedicats exclusivament a la recerca de material tan perillós com les paperetes del referèndum i ha provocat que els bancs -de nou- siguin els que controlen les nostres vides i condicionin les decisions de tot un poble. Podríem seguir enumerant exemples, però només cal repetir la pregunta de la setmana: “què ha passat avui a Catalunya?” per comprovar els greus atacs quotidians als quals ja ens estam avesant.
Per tant… i què si no ets independentista? La teva oposició a la realització del referèndum -repetim que no parlam d’opinions, sinó de drets- i la justificació dels actes despòtics del govern central donen suport a una manera de fer pròpia de la dreta més estantissa i del Franquisme en el seu màxim apogeu. Això va més enllà de la teva idea patriota i/o apàtrida: estam parlant de drets individuals i col·lectius en un moment on la equidistància no fa més que donar suport a la seva destrucció.
