Avui s’inicien les tasques d’exhumació de la fossa de Montuïri per recuperar els cossos de quatre republicans campaners que varen ser assassinats durant la Guerra Civil.
El projecte serà desenvolupat per Aranzadi, la mateixa entitat que s’ocupà de l’exhumació de la macrofossa de Porreres. La direcció la portaran Francisca Cardona i Francisco Etxebarría, també participants a Porreres. Algunes persones voluntàries se sumaran a les tasques d’exhumació. En primer lloc, començarà un equip més reduït que tendrà com a objectiu localitzar la fossa. Aquesta, segons, la informació que es té, estaria ubicada prop de la cisterna. Si es descartàs aquesta primera opció, es miraria d’obrir la zona de l’antic cementeri civil, a uns pocs metres de l’altra ubicació. Un cop localitzada la zona d’intervenció es podrien unir més persones a l’equip segons les necessitats.
Segons l’estudi de Tomeu Garí, publicat al llibre Les fosses de la repressió a Mallorca, on s’inclouen els mapes de les fosses comunes a Mallorca, es té constància, per mor de fonts orals i escrites, de quatre persones veïnes de Campos, les quals foren afusellades a finals del mes d’octubre del 1936. Aquestes persones són Miquel Mascaró Ballester, Paies; Jaume Puig Puigserver, Bestard i Ratat Joan Vidal Sansó, Apagafocs i Bartomeu Ballester Roig, Catoi. Els quatre campaners varen ser arrestats als seus domicilis personals i tancats a la presó de les Escoles Velles de Campos acusats d’haver intentat cremar l’església parroquial de Campos el mes de març del 36. Al cap de tres dies (la nit del 29 al 30), els varen dur a l’Oratori de la Santa Creu de Porreres, on havien de ser afusellats com ho varen ser molts, però els falangistes de Campos optaren per dirigir-los a Montuïri, on va tenir lloc el fatal desenllaç.
D’altra banda, no ens ha d’estranyar el fet que no es trobin montuïrers a la fossa de Montuïri. L’escriptor Llorenç Capellà, natural del poble, va datar fins a 15 montuïrers víctimes de la repressió durant la segona meitat de l’any 1936. Però cap d’aquests és enterrat a Montuïri. De fet, sembla que era una pràctica habitual dels falangistes afusellar els republicans a altres pobles, com és el cas dels quatre campaners, afusellats i enterrats a Montuïri.
Aquest projecte d’obertura de fossa i recuperació dels cossos dels republicans ha estat possible gràcies a l’Ajuntament de Montuïri que, a finals de 2016, acordà sol·licitar a la Comissió tècnica de la Llei de recerca de persones desaparegudes de la Guerra Civil i del franquisme l’exhumació de la fossa comuna del cementeri del poble. Al mes de maig, el Govern Balear va confirmar l’aprovació de l’exhumació de a fossa de Montuïri i la de Formentera, així com la segona fase de la fossa de Porreres. La fossa de Montuïri s’ha considerat prioritària, puix que hi ha vius alguns fill i filles de les víctimes.