Ja fa un grapat d’anys que diferents grups de persones humanes vàrem decidir que el model de festa major de Palma no ens acabava de convèncer. No és que trobéssim que l’Ajuntament de Ciutat havia d’oferir un altre format, sinó que simplement, a nosaltres, no ens agradava, i abans de caure a l’error de quedar a casa o anar al concert de torn i prometre’ns que l’endemà aniríem a la volta ciclista a fer esport i defraudar-nos quedant al llit un any més, decidirem celebrar-ho d’una altra manera. Aquesta és la gènesi simple del que avui s’ha convertit la celebració alternativa de Sant Sebastià i que agruparà aquest any més de vint confraries.
D’ençà que la confraria de Sant Sebastià, el 2013, i el col·lectiu Orgull Llonguet, el 2014, vàrem començar a celebrar la festa patronal hi ha tota una simbologia festiva que hem anat generant i que, a poc a poc, s’ha anat popularitzant i ritualitzant. Alguns d’aquests símbols tenen sentit, com el llonguet gegant que porta el caparrot d’en Miquel de sa Pelleteria i que reparteix a tot ésser que en vulgui menjar, i d’altres simplement són el resultat de decisions esbojarrades preses en algun bar de Palma un vespre entre setmana i a una hora en la qual no s’haurien de prendre decisions. Sigui com sigui aquests símbols formen part ja de la festa, la vesteixen omplint-la de contingut i, sobretot, representen un cert esperit de comunitat. Dos exemples clars d’aquesta voluntat comunitària són les llonguetades de dia 18 o els mocadors de diferents colors i dissenys que cada confraria usarà dia 19. Aquests trossos de tela de colors ens permeten reconèixer-nos com a confrares, però també ens recorden durant unes hores que la ciutat la composa la seva gent i la forma en la que estam disposats a viure-la.
“aquests símbols formen part ja de la festa, la vesteixen omplint-la de contingut”
A part dels símbols compartits trobem els símbols de cada col·lectiu. La confraria de Sant Sebastià destaca per l’aparició any rere any d’una moneia en el seu mocador verd (deu ser una declaració etílica de l’amor dels confrares a l’anís del mono que reparteixen durant el xupitasso o un record entranyable del simi que donava voltes a una jogueteria del carrer dels oms?), però també pel braç de Sant Sebastià que tothom besa amb “devoció” durant hores, el quadre de Sant Tià que carreguen amb un balanceig perillós durant tot el dia o l’estimat Mateu de Can Vinagre, símbol viu de la festa a qui se li demana permís a les dotze en punt del dia 19 de gener per començar a brufar. Llarga vida a l’amo en Mateu!
“D’altres simbols simplement són el resultat de decisions esbojarrades preses en algun bar de Palma un vespre entre setmana i a una hora en la que no s’haurien de prendre decisions.”
El col·lectiu Orgull Llonguet des dels seus inicis ens dotarem de simbologia, el mateix nom ho és, però no és fins al dia 19 a les 23:30 h del vespre a la bodega Bellver on hi ha l’explosió d’aquest imaginari. Durant la nit és quan apareixen el caparrot del nostre estimat xeremier Pep Toni Rubio, el d’en Miquel de sa Pelleteria i l’autèntic drac de na Coca (fet per nosaltres dedicant-hi hores i riures durant el nadal de 2016). Aquests personatges són símbols de la cultura popular de la nostra festa major, però també, de com volem recordar i reivindicar la memòria col·lectiva que tota ciutat com Palma ha de tenir. També tenim símbols casuals, com el color groc (una salutació a tots els trolls hiperventilats que critiquen el color groc d’Orgull Llonguet, us estimam) que triarem un vespre de 2014 a un bar després de descartar el verd dels docents, el blau de l’aliança Mar Blava i el lila de la lluita feminista, i símbols especials, com la granera que duu el caparrot d’en Pep Toni durant la festa, autèntic ceptre de la festa ciutadana com si d’una vara de batlia parléssim, que ens va cedir n’Antoni Rotger de sa Calatrava.
A ningú se li escapa que el Sant Sebastià d’aquest any tendrà molt de diferent. Amb l’aparició de l’Obreria de Sant Sebastià, òrgan festiu i coordinador de la festa alternativa, i d’un bon nombre de confraries és d’esperar que hi hagi una explosió de nous símbols a la festa. Aquesta nova simbologia lligada a cada confraria enriquirà la festa però també permetrà a molta més gent sentir-se partícip de la festa de la seva ciutat identificant-se amb els seus rituals i simbologies. Perquè aquest és el repte, celebrar unes festes majors on tots i totes tenguem cabuda, on tots i totes en veiem reflectides amb l’altre.
Visca Ciutat i Sant Sebastià!
No deberíamos olvidar, que el primer Sant Sebastià realmente alternativo fue la fiesta de “Sant Canut”. Con la excusa de la seguridad, algo que nunca se reclama a otros colectivos, se cargarón la fiesta. ¿Si en vez de anarco-punks hubieran sido “afines” a un grupo político, religioso, etc, se les hubierá exigido tanto? Que no se interprete esto como una crítica al nuevo Sant Sebastià alternativo. ¡NI MUCHO MENOS! Yo soy de los que más participan eN él. Lo único, que creo que es de justicia reconocer a los verdaderos fundadores de un Sant Sebastià al margen del modelo institucionalizado. VISCA SANT SEBASTIÀ DEL POBLE, EN TOT CAS!!