La revetlla de Sant Sebastià era una festa una mica estranya. No acabava de ser una “verbena” com les de l’estiu ni tampoc una festa popular com les que també es fan a l’hivern, la gent passeja d’un lloc a altra, de plaça en plaça, de concert en concert i poca cosa més. Això és el que devien pensar ara fa més de 7 anys un grup de joves, no tan joves, quan van decidir-se a organitzar una festa alternativa. Ells s’autoanomenen bojos i jo afegiria somiadors i romàntics.
Probablement no devia ser un sentir tan estrany ni allunyat, ja que paral·lelament un altre col·lectiu s’organitzava per a dinamitzar la ciutat, per a atorgar-li aquella identitat de què mancava. Orgull Llonguet sorgeix per reivindicar l’orgull i el sentiment de ser ciutadà.
Confraria de Sant Sebastià i Orgull Llonguet començaren a dibuixar les noves festes de Sant Sebastià
Als seus inicis, els confrares, van organitzar un dinar relativament modest, amb amics i amics d’amics, i fegint elements populars inventats. El dinar va ser un èxit i l’any següent es va més que duplicar el nombre d’assistents. S’iniciava la Confraria de Sant Sebastià.
El seu objectiu era clar, fer festa “tot lo dia” i que els ciutadellencs agafin vaixell per venir a Sant Sebastià igual que feim els mallorquins per anar a Sant Joan. És a dir, fer de les festes patronals de Ciutat unes festes populars. Però, què necessitaven per aconseguir-ho? A part de moltes hores, molts voluntaris i molta feina…
Què tenen aquestes festes populars tan exitoses que no tenia Sant Sebastià? El fet és que en totes aquestes festes els assistents tenen un paper actiu dins de la festa, en canvi el model de “vespre de concerts” no ofereix aquesta possibilitat, esdevenint, els assistents, en elements passius. Aquesta característica de formar part de la festa fa que el poble s’identifiqui amb ella. I això mancava a Ciutat.
Així, idò, cercaren la manera d’aconseguir canviar aquest paradigma, creant una confraria, allargant la festa començant a mig dia amb un xupinasso, organitzant un dinar, ideant nous elements tradicionals que es poden trobar arreu a les festes populars; passacarrers, figures a qui rendir homenatge, un himne… en definitiva, creant una identitat a la festa. Al llarg dels anys s’han anat afegint noves tradicions i elements festius: caparrots, Sant Tianet i enguany la Trobada de Confraries. Orgull Llonguet feia passes semblants introduint nous elements, sempre, uns i altres, amb aquesta mirada cap enrere, centrats en aquesta identitat tan nostrada, de les festes i tradicions arrelades a altres indrets de Mallorca.
Però, com es va passar d’una Confraria a una vintena?
Quan s’estudien disciplines relacionades amb la psicologia -o fins i tot amb el món empresarial- s’explica que un entrebanc en el camí (en psicologia un trauma), per gran que sigui, és una nova oportunitat per a créixer i renovar. És a dir, les crisis són oportunitats.
I la crisi/oportunitat va venir quan els membres de la Confraria de Sant Sebastià van haver de cercar un altre lloc per a celebrar el dinar. Tots eren més petits que l’indret inicial; quedarien confrares a fora.
I aquest va ser el punt clau! El delicat moment en què la festa va començar a ser, no només de la Confraria de Sant Sebastià, sinó dels ciutadans. De tots.
En anunciar aquesta retallada de places alguns vàrem pensar… I per què fer l’impossible per a aconseguir una plaça al dinar? I per què no crear més places i obrir l’oferta? I així sorgiren altres iniciatives. La Confraria del Galàctic, avui Confraria Galàctica, va fer el seu primer dinar l’any 2017; modest i senzill, fèiem una prova pilot, estrenàvem mocador blau i festejàvem al carrer dels Oms amb mocadors verds i grocs, que també feren el seu primer dinar. El 2018 noves confraries apareixien, Confraria de la Santa Abundància, Cofradía Pink i Confraria de la Salut, sempre amb l’apadrinament i acompanyament de la Confraria mare, Sant Sebastià.
L’Obreria ha assumit el paper d’assessorament i acompanyament i hem caminat tots junts, fins a arribar a la vintena de confrares que som avui
Finalment el febrer del 2018, encara amb ressaca de la festa es començà a formar el que avui anomenam Obreria de Sant Sebastià. A l’inici ens reuníem 4 bojos somiadors i romàntics, amb l’objectiu de seguir donant forma a la nova festa que tant ens agrada… Sorgí la necessitat de fer una trobada de Confraries i anàrem dissenyant el nou acte ritual que tendrà lloc dia 19/01/19 a les 19 h. Ha estat un any de reunions, feina, idees i recerca històrica, de rialles i d’esperança. Però un any de recompensa, ja que durant els darrers mesos han anat arribant demandes d’altres grups per a fer confraries i participar i fer gran la nova festa. L’Obreria ha assumit el paper d’assessorament i acompanyament i hem caminat tots junts, fins a arribar a la vintena de confrares que som avui. La il·lusió i l’alegria en rebre cada nova formació ha estat màxima i la implicació i responsabilitat han anat creixent dins cada un de nosaltres i dels membres de les noves confraries. Enguany estrenen: Confraria Sant Rescat, Confraria Herbes Amazòniques, Confraria Maura de 10, Conyfraria de la Gloriosa Figa, Confraria Ous amb Caragols, Confraria Sant Miquel dels Perduts, Eno Mallorca, Confraria Tot lo Dia, Sa Nostra Confraria, Confraria del Caliu, Confraria dels Ben Trempats, Cofradía Buenas Vistas Social Club, Confraria Orgull Nostrat Yonkiet, Confraria Es Variat.
Mentre, ens adonàvem que havien de ser més accessibles i per això s’ha elaborat una pàgina web de l’Obreria, se li ha donat difusió a través de les xarxes socials, correu electrònic, etc.
Supòs, suposam, davant aquesta resposta, que aquests canvis feien falta a les festes de Ciutat, per què ara ja som molts els bojos, somiadors i romàntics, que ens unim per a celebrar d’una forma més nostra i tradicional les festes patronals i per ventura, alguna cosa més al llarg de l’any.