Fa sis anys que hi ha festes populars a Palma on la gent participa en la festa enlloc de ser espectador d’ella. Festes de centenars de persones formades per amistats i amistats d’amistats. Festes creades per gent que s’ha ajuntat entorn a la simple idea de fer festa de carrer, mediterrània, a Palma, tan emocionant com a la resta de pobles de Balears i ciutats mediterrànies.
Al 2018 ja existeixen sis colles que celebren la festa pel seu compte. Fan festa tot el dia de la revetlla confluint al carrer dels Oms. Més de mil persones participen activament en elles. Ja comencen a ser un poble petit. Se passegen pel centre de Palma, incitant als desconeguts a la festa. L’altre dia un confrare de Sant Sebastià me va dir que na Francina Armengol, espectadora del cercavila, li va donar un bitllet de vint euros que se li va caure mentre anava amb la comparsa. Una festa popular neix sempre de la iniciativa d’un parell que enmig de la festa major s’inventen qualsevol acte on hi hagi alcohol, música en moviment i símbols de la comunitat on viuen. Als pobles i ciutats mediterrànies les iniciatives mobilitzen persones de diferents generacions.
A Palma no passa això. Poca gent (un 10% de la població l’any passat) volten pels concerts. Pot ser la gent que ha pogut anar a les festes més emocionants de la resta de Mallorca, Menorca, la península o l’estranger, s’ha muntat ella mateixa unes festes al seu gust. Orgull Llonguet o la Confraria de Sant Sebastià atreuen cada vegada a més gent. Les ciutadanes i ciutadans tenen on confluir per fer festa de veres. Però la idea d’aquesta gent és que qualsevol es munti la festa per Sant Sebastià. Amics, coneguts, grups d’entitats de tota mena. Molts o pocs, però que es trobin els coneguts. La recepta: quedar els coneguts, que hi hagi menjar, beure, músics en moviment que facin ballar al carrer, símbols de la comunitat, performances que incitin a la alegria i un poc de bogeria.
Es crea comunitat entorn a aquestes festes. La gent de Palma necessita festa. Està massa sèria. A Manacor, Artà, Sa Pobla, Muro, etc. aquesta setmana la gent té una picor al cos. Sant Antoni és el sant més important de Mallorca. Infants a les escoles fent activitats de Sant Antoni, adolescents que queden a tal carrer per començar a viure lliures la festa, joves engatant-se i enrotllant-se a un bar, amics que queden amb els amics de tota la vida. Sensacions reconegudes pels lectors d’aquests pobles. Bé, idò a Palma no passa això. Per què? Qui ho sàpiga que ho escrigui aquí: ___________________________________________ (un comentari a l’article).
No importa el perquè. Alguns s’han muntat la festa pel seu compte. Com així a totes les altres ciutats i pobles tenen festasses i a Palma no? A Palma no hi ha festa, hi ha concerts. Però, sorpresa. The times they are a-changin’. Hem vist com el replicant de Blade Runner coses que no creurien: parelles enrotllant-se per primera vegada a aquestes festes populars i després dur al seu fill amb mocador de la festa anys després, gent agafant vols des de la península i l’estranger per venir a la revetla popular de Sant Sebastià (com si això fos com Sant Joan), persones que fa més de cinc anys que no han vist cap concert i tornen a casa més tard després de més de dotze hores de festa.
Resulta que “les noves festes de Palma” són un copiar-pegar de les festes tradicionals de la Mediterrània. Fins fa poques dècades la gent vivia en carrers i barris sense moure’s massa enfora. Ara ens movem molt, per la ciutat i per l’illa. I comencem a passar moltes hores a internet anant cada vegada més enfora. Pot ser per això volguem tornar a crear comunitat entesa com xarxes de coneguts que en la celebració tenen l’únic moment d’unió ociosa en la festa anual de la seva comunitat. Celebram la vida, que encara estem vius. Que durant un dia ens riem de la mort, vessant vida, ballant, xerrant, cridant.
El col·lectiu editor d’Aguait no es fa responsable ni del contingut ni de la forma dels articles publicats en aquesta secció, i no comparteix necessàriament la mateixa opinió.
