Quan no estic bé i no me deix cuidar
La cova cada vegada ha de ser més gran, per estar-hi més estones
Surt i només faig una volta per respirar
Comences a treure i encara queda per vomitar
Les persones que t’envolten t’enyoren, però tu ni te n’adones
Quedes atrapada i no veus per on tornar
Quan aixeques el cap i elles et fan recordar
La història segueix, esper que plena de persones (complexes)
Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a Aguait, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.
