El passat diumenge, amb motiu del concert per la llibertat d’expressió, un equip de l’Aguait va desplaçar-se fins al Palma Arena per no perdre’s detall de tot el que allà s’hi movia. Gràcies a la bona disposició de l’organització, “Acallar“, vam tenir l’oportunitat de poder parlar amb algunes de les artistes que posaven la seva veu, música i energia perquè aquest esdeveniment es pogués celebrar.
Entre els més de trenta noms que formaven el cartell, ens vam poder reunir amb David Carabén, cantant de Mishima, els Berri Txarrak i Amparo Sánchez, d’Amparanoia, per poder parlar del que ens havia portat a totes fins allà; la llibertat d’expressió. També vam tenir ocasió de fer algunes de les nostres preguntes als Antònia Font durant l’única entrevista que oferien aquell dia. Mentre ens feiem un petit lloc entre els micròfons i les càmeres dels grans mitjans de comunicació, el so potent i reivindicatiu del directe dels Soziedad Alkohólika s’imposava a les preguntes referents al retorn de la banda mallorquina, com d’alguna manera deixant clar quina era la raó de perquè èrem allà.
Tot i que les entrevistes es van realitzar per separat a cada artista, hem cregut pertinent agrupar les seves respostes per fer reviure aquell moment de comunió i lluites compartides, que al cap i a la fi els aplegava, posant en comú unes veus que participen d’una mateixa causa i conversa.
Què vos ha motivat a participar en aquest concert?
David Carabén– La injustícia flagrant. El fet que es persegueixi algú que fa cançons em sembla un retrocés molt bestia. La cultura, les arts, les cançons, les pel·lícules, els llibres, són l’espai que ens hem donat a la societat per experimentar, per jugar per tocar els límits del bon gust, de la correcció política, del bé i el mal, i és allà on ens hem d’equivocar i cometre tots els crims possibles per saber com som. Que el poder polític vulgui entrar aquí i regular-ho d’una forma fins i tot agressiva, que és com sembla ho està fent, crec que és un retrocés de la democràcia directament.
Gorka Urbizu (Berri Txarrak)- Ens digueren que estaven organitzant un dia especial, que al final han acabat sent tres, per la llibertat d’expressió i pel cas Valtònyc, i estava clar que havíem de ser aquí aportant el nostre granet d’arena. Estam orgullosos de formar part de l’esdeveniment i que a sobre hi ha respost la gent. És important pel motiu i també pel lloc que crec que té una connotació especial.
(A Berri Txarrak) Vos agrada que sigui al Palma Arena? A l’estendard de la corrupció a Mallorca?
Gorka Urbizu (BT): Té el seu puntet profanar aquest tipus de llocs, està bé, s’ha de conquerir tot, és un punt a favor.
***
Quina repercussió creieu que pot tenir un concert com aquest, que ha agrupat tants grups i tan diferents?
David Carabén– D’alguna manera és donar a entendre que la societat està viva, que moltes bandes a partir del seu posicionament o del seu discurs polític en fan matèria per produir les seves obres; i moltes altres bandes no hi acudim d’una manera més natural o habitual. Per tant un acte com aquest demostra que hi ha molta més gent del que sembla que estam d’acord en les quatre coses més bàsiques de la societat.
Gorka Urbizu (BT)- No sé quines seran les conseqüències de tot això, esper que siguin positives. El que si ens emportam nosaltres, i segurament la resta de bandes, és aquest punt d’unió que hem tengut, de comunió, en fer un esforç durant tants dies d’activitats. Que ens hàgem ajuntat totes i hàgem fet aquest esforç ja de per si és un bon resultat. Per altra banda, esperem que aquest concert sigui com un altaveu, una denúncia o un crit a l’aire sobre tot el què està passant.
***
(Als Berri Txarrak) Aquí les mobilitzacions han estat motivades pel cas concret d’en Valtònyc, a Navarra hi teniu el cas d’Altsasu. Hi veieu alguns paral·lelismes?
Gorka Urbizu (BT)- El paral·lelisme evident és la falta de justícia, i més enllà d’això crec que el d’avui té més a veure amb el fet artístic i la llibertat d’expressió a l’hora de crear i de poder cantar el que es vulgui. Crec que això és un dret bàsic i fonamental. Crec que està bé, també, que siguem els artistes qui, d’alguna manera, ens posem a primera fila i amb tanta diversitat musical i d’estil qui hi ha avui aquí dalt d’un escenari.
La pregunta també la plantejam amb el sentit de què aquí durant tota la setmana hem tengut actes i a Navarra també hi ha hagut tota una setmana de mobilitzacions. Com heu viscut aquests dies?
–Ahir no podíem anar a la mani, teníem un altre sarao. Abans d’ahir sí que hi érem, i a Altsasu també. És un cas que hem seguit de prop, òbviament, vivim a mitja hora d’allà i ens toca molt de prop. És un conflicte que ha generat molta crispació social i és increïble també que a Pamplona s’ajuntin més de 80 mil persones una vegada ja s’ha declarat sentència. És bastant increïble i senyal també de què hi ha quelcom que es mou. A vegades caiem en el pessimisme que res canvia i que és molt difícil mobilitzar la gent, però casos com aquest ens fan veure que un poc d’esperança encara queda.
***
A l’hora de compondre les vostres cançons vos trobau amb l’autocensura?
David Carabén- En el meu cas penso que no, o ho intento que no. Però és evident que això és l’objectiu que té aquesta manera d’entendre la justícia, el que fa o l’efecte més devastador que té és exemplaritzant, és amenaçar a tots els altres creadors. Jo per ara no he tingut la sensació que m’autocensurava.
Gorka Urbizu- Jo vull creure que no. L’autocensura és el llistó que tu et poses artísticament, d’alguna manera has de ser fidel al teu recorregut; nosaltres tenim nou discs on hi ha moltes coses que ja hem dit. Com artista intent no repetir-me tot i que seguesc pensant les mateixes coses i vull parlar d’elles, però com que ja les he dit, la lluita és més a nivell de lletrista, de com seguir ficant el dit dins la ferida sense caure en l’obvietat, la repetició o coses que estan molt gastades.
(A David Carabén) Amb Mishima no teniu un contingut explícitament polític a les vostres lletres, la situació actual vos empeny a polititzar-vos un poc més?
David Caraben– Jo crec, al contrari, que totes les meves lletres són absolutament polítiques, però no són militants en el sentit que no intervenen en els debats de l’actualitat, dels diaris, però jo crec que tota cançó que tota forma d’art, d’expressió en realitat, és susceptible de ser llegida políticament. La manera com jo tracto els meus personatges, la manera com els poso en escena o com parlo dels sentiments, de les emocions, dels homes i les dones, crec que és molt política; però és una segona lectura. Una situació injusta el que fa és que intentis posicionar-te d’una manera més clara, sense equívocs, tot i que hi ha moltes altres injustícies en el dia a dia, que no són tan flagrants com aquesta, per les que també m’hi podria posicionar, el que passa és que ho faig a la meva vida privada no a la meva esfera publica o artística.
(NOTA: David Caraben explicava durant el seu concert com des de la vigília de l’u d’octubre, Mishima dedica la cançó “S’haurà de fer de nit”, a les preses polítiques perquè totes tornin a casa.)
***
Com li explicaries a un turista, o un estranger, com és Espanya avui en dia?
David Caraben- Jo crec que Espanya, contràriament al que semblava als anys vuitanta o noranta, que segurament ho semblava d’una forma diríem… “frívola”, perquè hi havia els gals i perseguien i torturaven independentistes abans del 92… Injustícies i això que diuen i que està tant de moda, el deep state sempre hi ha sigut. Però sí que hi havia un punt d’esperança.Després de la dictadura de Franco i de la transició hi havia la sensació de poder afrontar la política a partir del raonament, de les raons i arguments, de la llei, de poder crear un estat de dret… Donava una certa esperança a què a partir d’un cert moment les coses es resolguessin d’una forma civilitzada. Només ha calgut una crisi econòmica i una situació d’inestabilitat política per demostrar que no, que encara hi ha molt, molt, autoritarisme en aquest estat.
Galder Izagirre (Berri Txarrak)- Que s’escolti un partit d’Espanya comentat per Camacho i Kiko (riuen tots). Realment ho vaig pensar l’altre dia, mentre veia el partit i tenia la sensació que realment aquests dos estaven allà perquè transmeten molt bé el sentir o el que volen transmetre com a país, de veres. Pocs arguments per explicar les coses com els comentaris a bot d’encalentida, per bé i per mal quan els fiquen i s’enfaden; és el mateix que passa amb l’audiència nacional, la policia, etc. improvisen, van a salto de mata, ara a pel PNB o per qui sigui i “em venjaré d’aquesta manera i tenc els ressorts judicials i els poders fàctics a les meves mans”, Camacho i Kiko ho expressen bastant bé (riu). Segurament un estranger m’entendria més per aquí, pel futbol.
Amparo Sánchez– Li explicaria què és un país que està retrocedint en drets socials i en els drets fonamentals, com és la llibertat d’expressió, que tenim un sistema judicial amb condemnes molt desproporcionades depenent de qui sigui jutjat i el perquè. I que molta gent està lluitant perquè les coses canviïn, i bé, que envejam als països on hi ha una democràcia real… encara que tampoc n’hi hagui tants (riu).
Joan Roca (Antònia Font) -Bona Pregunta.
Pau Debón (Antònia Font)– És que jo no sé anglès… (rialles entre la gent). És molt complicat que un respongui això. Ara mateix estan passant coses que fa un parell d’anys eren impensables i per això tenim tanta gent aquí ara, amb aquesta resposta que hem tengut amb aquesta organització del concert és evident que hi ha alguna cosa que s’està fent malament. Hi ha moltes coses que s’estan fent malament.
***
Per acabar, quin missatge faríeu arribar al rei i quin a Valtònyc.
Gorka Urbizu (BT)-Al rei… (riu i dubta) No sé, li regalaria algun vinil, potser nostre. O potser això seria massa.
David González (BT) –Que se’l compri, no? (Diu bromejant)
Gorka Urbizu (BT)– I a Valtonyc, doncs, enviar-li una abraçada. Molta gent xerra, a vegades, de la censura com si donés molt de bombó, i personalment crec que no és una publicitat agradable, són moments durs en els quals la solidaritat i el suport s’agraeixen molt. Esper que li estigui arribant tota aquesta força.
David Caraben- Al rei li dira… Uff, és que també m’ho poseu bé, eh? (riu) De la manera més educada com fos possible, li diria que se’n vagi a can Roca o “vagi-se’n a la merda” com va dir la Ferrussola a un periodista, tractant-lo de vostè. I al Valtonyc; que esperem que la situació es resolgui, crec que les coses han d’anar millor, encara que el món ho desmenteixi, diàriament i de forma tossuda, i que som molts els que estam al seu costat.
Amparo Sánchez- A cap dels dos els hi enviaria cap missatge. És molt injust tot el que ha passat, però jo per exemple, no estic d’acord amb el missatge de violència d’en Valtònyc, de cap manera. I al rei és que ni hi tenc l’atenció posada en ell perquè no m’interessa el més mínim. La llibertat l’exerceixen les nostres ments, i la meva ment és lliure, la meva ment és pau, progressió amb la humanitat, els drets humans, els drets socials, i intent enfocar-me amb el que m’interessa, aleshores, a ells en concret cap missatge. Però amb tot el que té a veure amb la llibertat d’expressió, tothom té dret a poder expressar-se a través de la seva obra, del seu art, etc. És igual la manera, es té el dret a poder expressar-se encara que estiguem en desacord.
Joan Roca (Antònia Font)– Aquesta és de les preguntes… incòmodes. –Li hem fet a tots els artistes (ens justifiquem).- A en Valtònyc li podem enviar un missatge de suport, que estem amb ell. I al rei, idò jo particularment li diria què es posàs un poc les piles i què reflexionàs una miqueta el què està fent, qui és d’on ve, per què està allà i sobretot que es deixi aconsellar per altra gent de la que la l’està aconsellant i que procuri fer les coses d’una altra manera. Jo personalment diria això.
La resta del grup, Antònia Font, en roda de premsa, afirma estar d’acord amb les paraules del seu baixista.