Ahir dia 24 d’octubre, al matí, la policia nacional va emportar-se a en Tomeu Quetgles a la comissaria de Passeig Mallorca, suposadament per mostrar una pancarta que portava -amb el lema stop 155- en senyal de suport a Catalunya i no haver informat la delegació del Govern.
Tot ha estat fruit d’una acció espontània on quatre persones que duien tres pancartes contra l’aplicació de l’article 155 caminant per les Avingudes.
Aquí teniu el testimoni del mateix Tomeu:
No poden consentir que la gent es mobilitzi i s’expressi lliurament i pacífica, per fer sentir la seva opinió. Tenen por que perdem la por i acaben fent el ridícul i provocant el que menys desitgen: la solidaritat. La solidaritat és la tendresa dels pobles i s’alimenta amb el seu fatxendisme i repressió.
Quatre persones, amb uns cartells que acabàvem de fer nosaltres mateixos amb uns retoladors i quatre cartons reciclats a la plaça del tub, hem començat a caminar per la vorera de les Avingudes, tranquil·lament, mostrant els cartells “stop 155”. La nostra intenció era arribar a l’alçada de la porta de Sant Antoni per mostrar els cartells i donar visibilitat a la nostra causa.
Exhibíem els cartells als cotxes i vianants que passaven, no fèiem res més, però no ha passat ni mitja hora, que tres policies nacionals motoritzats ens han interceptat i ens han prohibit continuar. No s’han volgut identificar i tampoc no ens volien entendre en la nostra llengua. Tot seguit, ens han demanat la documentació i un company s’hi ha negat si no s’identificaven ells també. A conseqüència, han cridat un cotxe i més policies i, en arribar, un d’ells se’ns ha adreçat -amb el corresponent número de placa, que els altres no volien mostrar i comprenent-nos en la nostra llengua, cosa que els altres no sabien o no volien- i ens han identificat.
Jo no disposava del carnet d’identitat en aquell moment (ben igual que els tres primers policies no disposaven de número identificatiu, tampoc) però han decidit que era imprescindible que em duguessin fins a la comissaria, tot i disposar de ràdio. No m’hi he resistit gens.
Una vegada a comissaria, a part d’afitorar-me amb les mirades, m’han retingut mitja horeta i m’han amollat. Però quan ja estava a punt de partir, ha arribat uns dels motoritzats que ens havia retingut i volgut multar a les Avingudes i tornava a no entendre’m. Tot i això, el policia del cotxe l’ha fet tranquil·litzar i els he sentit que deien que era millor amollar-me, que no que es concentrés gent davant la comissaria. M’han marejat una estona més, m’han dit que els digués a “mis amigos” que la pròxima vegada ens denunciaran i que si no canviam d’actitud, els veuríem ben aviat (amb to amenaçant). Després, m’han comanat que li digués al company que havia insistit que s’identifiqués amb el número de placa que “va muy equivocado y va a tener problemas”.
Després d’això, m’han deixat partir i fins i tot m’han acompanyat fins a la sortida. Un d’ells m’ha obert la porta, el que deia que no entenia ni una busca de català, i m’ha dit “hasta pronto… Bartolomé”. No sé a qui es devia voler referir…
Això la gent ho ha de saber. La policia està per tot i vigila i intenta aturar qualsevol intent d’estendre el moviment reivindicatiu i popular que s’ha encetat a Catalunya. Estàn disposts a fer el que calgui con tal d’aturar la seva extensió a les Illes. Ens hem de solidaritzar amb en Tomeu Quetgles i els seus companys.