‘LEJSARA’: Donar un caramel als infants sahrauís per després llevar-los-hi?

El film documental s'estrenarà el dimecres 24 d'octubre a les 20 h al Cine Ciutat

Des del 1988, cada estiu, nins i nines sahrauís provinents de camps de refugiats passen dos mesos de vacances a les nostres Illes. L’Associació d’amics del poble sahrauí de les Illes Balears és qui coordina el programa “Vacances en Pau”, que els permet allunyar-se de les elevades temperatures de l’estiu i canviar de vida uns mesos a una que poc s’assembla als camps de refugiats, i a més els assegura un seguit complet de revisions mèdiques.

A partir d’aquest programa solidari, els periodistes Rubén Capilla i Marc Ferrà han elaborat una pel·lícula documental, “Lejsara”, que narra la diferència entre “dos mons i dues vides diferents: els campaments de refugiats de Tindouf a Algèria on viuen milers de famílies sahrauís i Mallorca”.Per fer-ho, s’han centrat amb Lejsara, una nina de dotze anys que passa les seves terceres i darreres vacances estiuenques a Mallorca. A més de mostrar-nos la vida de la protagonista en dos contextos tan diferents, el documental ens vol fer reflexionar i ens llança una pregunta contundent: aquest projecte de solidaritat consisteix a donar-los un caramel als infants sahrauís per després llevar-los-hi? Parlam amb els dos directors per conèixer com sa gestat aquest film documental que s’estrenarà el dimecres 24 d’octubre a les 20 h al Cine Ciutat.

***

Com va néixer la idea d’aquest documental?

Realment no sabem en quin moment van decidir-ho. Hem anat plegats a la universitat i un dia parlàvem que teníem ganes de començar un projecte fora de Mallorca, d’explicar una història sense tenir molt clar el que volíem fer. Un dia vam veure una notícia sobre el programa de Vacances en Pau i vam contactar també amb l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí i la seva presidenta, na Catalina Rosselló i altres membres de l’entitat ens va posar moltes facilitats per poder viatjar als campaments de refugiats a Tindouf i no ens ho vam pensar gaire més. Ja ens vam posar a treballar amb el guió o millor dit amb la idea de com enfocar el documental, van cercar una família d’una nina sahrauí que en l’estiu hagués de venir a Mallorca i també gràcies a l’ajuda de l’associació vam contactar amb la família de na Lejsara.

Quanta gent ho ha fet possible?

Molta gent ha fet possible que el documental fos una realitat. El que és el documental en si bàsicament l’hem gravat, editat, produït, etc, colze a colze nosaltres dos, però després molta gent ens ha donat un cop de mà, començant per la mateixa Associació d’Amics del Poble Sahrauí que ens va facilitar els tràmits per poder viatjar als campaments i sempre ens ha donat moltes facilitats. També molts amics i companys ens han ajudat amb alguns rodatges realitzats a Mallorca. A més d’en Jaume Gelabert i el grup MDMAR que han posat música al documental, i moltes més persones a les quals estam agraïdes.

Quan vàreu anar als campaments?

Vam partir a finals d’abril del 2017 i vam estar una setmana als campaments.

Perquè vàreu decidir focalitzar el documental en la història d’una sola nina sahrauí?

Sabíem que volíem explicar la història dels nins i nines sahrauís que participen d’aquest projecte i la història que explicam de la Lejsara no varia molt de la història de moltes altres nines i nins que viuen als campaments de Tindouf. És focalitzar el documental en una protagonista, posar-li nom, ulls i cara. Trobam que té més força si ho feim així, sempre pots aconseguir transmetre més i donar-li més personalitat que si vols explicar moltes històries o incloure molts protagonistes o temes alhora. És important que l’espectador pugui conèixer el protagonista per crear un vincul emocional i per poder aconseguir això és més fàcil fer-ho amb una persona que no amb moltes. No només en el periodisme, però creim que val més explicar poc i en profunditat que no voler incloure massa i no aprofundir en res.

Fotograma del documental.

Que és el que us va impactar més de la vida als campaments?

En els primers moments que ets al cotxe un cop baixes de l’avió per anar fins als campaments impacta sobretot la immensitat del desert i sobretot que és un desert de pols, res a veure com l’arena que veus a fotografies fetes a altres deserts. També molt vent, calor i molta brutor i plàstics a les cunetes de la carretera. És entrar a un altre món sobretot quan ja entres als campaments i pots intentar assimilar una societat o un indret que cap dels dos havíem tingut la possibilitat de viure abans. El primer record que ens ve al cap, però, és la seva hospitalitat, el seu carinyo i amabilitat amb el que ens van rebre, realment et sents amb família quan ja dus uns dies amb ells i tot i que no els coneixes molt.

Teniu algun projecte similar entre les mans que es pugui contar?

Ara mateix no, presentar el documental, descansar un poc i supòs que ja anirem concretant futurs projectes. Cada un també tenim les nostres feines i vulguis o no combinar el documental amb el dia a dia requereix un esforç extra, també per això des que vam començar amb el projecte fins que el podem estrenar ha passat gairebé un any i mig. La nostra intenció és destinar part dels beneficis de l’estrena i altres projeccions a començar amb un nou documental, tot i que tenim cada un mil idees al cap, no hi ha res concret ni que hàgem parlat.

Deis que en el documental jugau amb la pregunta de si el projecte solidari de “vacances en pau” consisteix a donar-los un caramel als infants sahrauís per després llevar-los-hi. Arribau a contestar-ho o és una pregunta oberta perquè l’espectador reflexioni?

Al final sempre serà l’espectador qui tendrà la darrera paraula de si pensa que sí o no. Nosaltres hem intentat explicar, a través d’una nina, què és participar a Vacances en Pau i per conseqüència els vincles que es creen. Al cap i a la fi sí que es contesta però des de la visió de persones que participen i han experimentat el projecta solidari. El que si podem dir com a opinió personal és que s’hi aporten visions d’aquest projecte que nosaltres no contemplàvem o ens havíem plantejat en un inici.


Estrena:

-Dimecres 24 d’octubre a les 20 h. al Cine Ciutat.

L’entrada és lliure i es farà taquilla inversa. Després del passi es farà un petit col·loqui i per acabar, el grup MDMAR (que han col·laborat amb Jaume Gelabert de Tramuntana Estudis, per elaborar la banda sonora de “Lejsara”) oferirà un concert a un dels bars de s’Escorxador.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here