L’aparició de la Revolució Industrial i del liberalisme doctrinari en la transició del segle XVIII al segle XIX va esbucar bona part de les estructures polítiques, econòmiques i socials arreu de l’anomenada Europa occidental. Amb tots aquests canvis, prest sorgiren veus que criticaren amb força la destrucció a tots els nivells que comporta la irrupció del capitalisme. Alhora, les idees cooperativistes es van difondre per Europa entre diverses comunitats religioses com els anabaptistes, entre els socialistes utòpics com Charles Fourier o Robert Owen, o entre els primers teòrics anarquistes com Pierre-Joseph Proudhon que defensava aquella idea dels “governants sense governats”1. Per altra banda, a terres continentals, es començava a parlar de cooperació i de suport entre individus per poder superar aquesta nova fase econòmica i social caracteritzada per la competició i la devastació. Emperò, les propostes sorgides foren minoritàries i no tingueren l’èxit pretès. Malgrat aquesta manca de fruit a curt termini, la crítica als mètodes capitalistes es mantingué i va difondre la llavor d’allò que podem anomenar cooperació entre individus.
El cooperativisme o la cooperació social, cal dir-ho, no és un fenomen que parteix de zero; no és una aportació – si voleu – pionera en el seu origen. Els pilars del seu discurs són un retorn a les estructures socioeconòmiques experimentades a diversos llocs en etapes passades. La tornada suposa recuperar, amb les adaptacions necessàries, pràctiques i idees per tal de superar les problemàtiques contemporànies. Les propostes de cooperació són molt diverses i inclouen experiments de diversa tipologia i profunditat: estalvi, crèdit, consum o producció.
Com arriben totes aquestes idees a Mallorca?
Sembla que la difusió dels petits nuclis liberals o primerencs del socialisme al segle XIX no van encarar amb força aquesta alternativa. Tots els indicis situen a la casella de sortida del cooperativisme a Mallorca els republicans federals i l’internacionalisme àcrata que es desenvolupa, a poc a poc, arran de la Revolució de Setembre de 1868. Tot i estar lluny del focus original dels missatges de cooperació entre iguals i de rebre més tard l’anomenada industrialització i les seves conseqüències, Mallorca no quedarà al marge de les experiències cooperativistes. Sembla fàcil d’entendre que l’univers insular i les característiques pròpies d’una societat numèricament petita, relacionada entre si, en molts de casos mitjançant pràctiques d’intercanvi i d’autoorganització rebrien amb certa facilitat aquest discurs aleshores renovador.
Feia poc temps que a Catalunya, en plena Revolució Industrial, sorgí el primer obrerisme organitzat on ja proposaven la creació de societats obreres amb caixes de resistència, forjades a l’inici del cooperativisme com a única alternativa a la societat industrial Però no fou fins a l’arribada de l’anomenat Sexenni Democràtic que aquest obrerisme heterodox i federalista no va impulsar amb força la coordinació societària. La creació a Barcelona del Centre Federal de Societats Obreres i l’aparició del seu òrgan d’expressió escrita, La Federación el 1869, capgiraren prest el nou moviment obrer que arrelava a Mallorca.
La primera experiència que tenim documentada a Mallorca data de 1869. El dia 2 de maig, a Palma es va constituir El Porvenir. Sociedad Cooperativa de Consumo de Palma, impulsada per persones properes al republicanisme federal i que en poc temps va aconseguir una certa acceptació. La notícia de la constitució de la cooperativa a Palma va tenir ressò a La Federación, òrgan del Centre de Societats Obreres de Barcelona que publicà la notícia. Després de la discussió dels Estatuts, la societat va aconseguir reunir unes 70 accions i una quantitat econòmica que semblava, però, insuficient per començar les operacions previstes. Aleshores, els problemes de finançament i l’escassa participació econòmica era evident, però la situació era possible i els Estatuts feien previsió:
“…insuficiente el capital para empezar las operaciones, acordamos algunos suplir hasta las 100 que los Estatutos previenen, si en un corto período y montando la tienda no quedaban cubiertas; conseguimos que una parte del mobiliario se adquiriere á cambio de acciones, y el día 19 de mayo empezamos la venta con vino, harina, aceite y otros pocos artículos mas.
Poco a poco hemos ido abasteciendo la tienda, y en el día pocos artículos de consumo nos faltan.
No tenemos aun carne, pescado fresco no venderemos probablemente; aguardamos el otoño para la matanza del cerdo y la compra de salazones. Estos días nos hemos trasladado a una tienda de mayor capacidad…”2
La societat cooperativa El Porvenir feia previsió en els seus moments inicials de l’obertura d’una caixa d’estalvis:
“Esperamos también abrir pronto la Caja de ahorros. Componen en el día la Asociación 123 accionistas con un capital de 11,000 reales; las ventas totales ascienden hoy á 28,000 reales, la venta diaria va en aumento, se va acercando á los 800 reales, 213 en bonos; la venta en bonos no aumenta á proporción como la en metálico, que oscila entre 200- 300. Los contratistas dejan un beneficio de unos 10 reales sobre 90« semanales que presentan al cambio. Trabajo nos costó el idear un medio que conciliase la economía con la imposibilidad de falsificar el consumo hecho y al mismo tiempo demostrase este consumo hecho, para repartir con estricta justicia los beneficios que se consigan, huyendo al mismo tiempo del escollo de descontar el bono, dando un beneficio anticipado y ruinoso siempre…”3.
La cooperativa El Porvenir va establir un sistema de preus que pretenia estabilitzar les habituals fluctuacions econòmiques relacionades amb l’especulació de l’època. Per això, s’establia una validesa dels preus dels productes de caràcter mensual, per la qual cosa, els productes tenien el mateix preu als diversos establiments de la cooperativa a Palma. Cal destacar que, tot i tenir en disposició petroli, licors, paper de fumar o altres productes, El Porvenir era, en la pràctica, una cooperativa de consum de productes alimentaris. La pràctica de comprar a l’engròs d’aliments de primera necessitat podia assegurar un preu més raonable i certa disponibilitat per a sòcies i consumidores habituals de les botigues4. A l’estiu de 1869 ja tenien obertes dues botigues a Ciutat, la primera de maig de 1869 al carrer Oms, i la segona, a la plaça Major i que es va obrir el juliol de 1869. Sens dubte, la iniciativa feia uns mesos que es treballava i al capdavant caldria situar a Fèlix Duval Oliver. Duval va exercir un càrrec en la junta directiva de la societat cooperativa i voltà pels ambients republicans obreristes com l’Escola Democràtica Federal i amb anterioritat, durant el Bienni Progressista, havia format part de la Milícia Nacional. Havia fet feina a la Diputació Provincial a Palma i va participar activament de l’organització del republicanisme local.
La situació jurídica de les cooperatives de consum de l‘època era prou complexa, en el moment de la creació de El Porvenir no existia encara un fonament legal per consolidar aquests tipus de societats. Amb la revolució de setembre de 1868 es va impulsar unes Corts Constituents que consagraren el text constitucional de juny de 1869. La Constitució de 1869 va establir a partir del seu article 17 una sèrie de drets dels ciutadans que impulsaren la creació d’associacions i societats. A l’articulat es concedia que cap ciutadà ser privat de: “Del dret d’emetre lliurement les seves idees i opinions, ja de paraula, ja per escrit, valent-se de la impremta o d’un altre procediment semblant; Del dret de reunir-se pacíficament; Del dret d’associar-se para totes les finalitats de la vida humana que no siguin contraris a la moral pública”5.
També dins el Centre Federal de Societats Obreres de Palma, en plena bullanga teòrica, es va consolidar un nucli de treballadors i treballadores per tirar endavant la difusió de les idees cooperativistes i la creació de noves cooperatives, al si de les societats i al seu òrgan d’expressió El Obrero es manifesta aquest moment:
“Hemos recibido una carta de nuestro querido amigo R. Fargas Pellicer, director de La Federación y representante de los obreros catalanes en el Congreso de Basilea, en la cual nos encarga ante todo es preciso organizar y asociar, pues para llevar a cabo nuestra emancipación económica (…) lo principal es que estemos asociados los obreros por oficios y federados local, nacional, internacionalmente y universalmente. Lo secundario es que adopten la forma de sociedad de resistencia ó sociedad cooperativa. Mas lo mejor, es que todas tas sociedades tengan una forma mixta. Las de resistencia deben cooperar en consumo; las cooperativas de producción presentan dificultades y las cooperativas de crédito hoy, en esta sociedad son imposibles. Las cooperativas de consumos ó de producción es necesario que tengan una caja de resistencia formada por una parte de las cuotas; ó por los beneficios de la cooperación”6.
Els moviments econòmics de la cooperativa El Porvenir eren públics. Per una banda, publicaven resums i notícies regularment a El Obrero i també en reproduïen petits extractes a La Federación de Barcelona. Per altra banda, publicaren el seus exercicis econòmics al seu butlletí. El Porvenir va créixer ràpid, fins organitzar en poc temps un magatzem i cinc botigues alhora. Emperò, la situació generada no era cent per cent satisfactòria pels sectors més anarquitzants del Centre Federal de Palma, els quals organitzen una cooperativa de consum pròpia el març de 1870: La Emancipación7. El grup que impulsa aquesta nova societat era molt més propera a les tesis àcrates i entre els seus participants destaca la presència d’alguns anarquistes conversos com a conseqüència de l’arribada de l’internacionalisme a Mallorca: Joan Sànchez, Joan Vives, J. Cañellas o Francesc Tomàs. El jove picapedrer Tomàs relata com arriben les idees anarquistes a Mallorca amb els estatuts i les finalitats de les societats obreres de Barcelona a La Federación8. La difusió de l’anarquisme va calar des del primer moment entre els picapedrers i els sabaters de Palma, a poc a poc es van distanciar dels comitès republicans federals fins a gestionar la cooperativa esmentada. La Emancipación era una Sociedad Cooperativa Solidaria de Consumo i es va crear el 3 de març de 1870 amb l’objectiu de contribuir a l’emancipació dels treballadors.
En general, arreu d’Europa, les cooperatives de consum eren aleshores una nova eina per superar la situació actual d’aquell moment. A Mallorca, com a altres bandes, part de la nova burgesia relacionada amb el comerç es beneficiava amb l’especulació i amb la compravenda de queviures i productes de primera necessitat. L’abastiment de les classes populars i les crisis de subsistències eren habituals al segle XIX i també en èpoques anteriors. Les societats cooperatives de consum volien trencar amb un sistema de venda i comerç d’aliments en el qual la falsificació, la pujada de preus constant i el frau amb les mesures i els pesos eren quotidians. La societat de consum cooperatiu La Emancipación es dedicaria, i així ho indica amb els seus estatuts, a la compra a l’engròs i la millora de les condicions de possibles productes de consum que consideraven adients, per tal de posar-los a la venta per als seus socis a un preu més econòmic que el present al punts de compra habituals. Per aconseguir l’objectiu, i tal com ja practicava El Porvenir, s’establirien les tendes necessàries per abastir a la població amb les següents condicions:
“…las sucursales que podrá tener, poniendo al frente los empleados que sean indispensables y permitan los recursos de que disponga. En todas las tiendas, almacenes y sucursales de la Sociedad, deberá fijarse un cuadro que exprese el precio fijo de los objetos que se expenden, ya para los socios, ya para el público en general que será al precio que considere convenientemente y estipule la Sociedad.
Asimismo establecerá relaciones federativo-solidarias con las demás cooperativas obreras, para practicar en lo posible el gran principio de “cambiar productos con productos”, y así acercar más y más las colectividades productoras entre sí…
… Podrán formar parte de la Sociedad todos los trabajadores y trabajadores, que tendrán iguales derechos y deberes, mediante su presentación hecha por dos socios que se declaren responsables, y su admisión en junta general.
… El capital social, que no devengará jamás ningún interés, se formará con las cuotas de un real semanal que deberán pagar los socios desde su adhesión hasta haber completado la suma de 20 reales cada uno, y con los beneficios que la Sociedad alcanzare vendiendo a los no socios.
… Los socios que ingresen después de la constitución de la Sociedad deberán aportar al principio y de una vez la parte de capital que determinará; pagando lo restante en cuotas semanales de un real…
… Será excluido y perderá todos sus derechos el socio que atentare a la dignidad e intereses sociales, o haga defección a los principios de la solidaridad obrera.
… Se prohíbe bajo pena de exclusión la reventa y lucro en los artículos que los socios compren en la Sociedad…”9.
L’administració de La Emancipación va quedar en mans d’una junta d’administració que abans d’entrar a gestionar la societat estava obligada a presentar un projecte, o un pla amb detall, de la seva administració. Per poder administrar la societat calia tenir el vist i plau de la Junta General o assemblea que controlava la societat. També, l’administració va tenir l’obligació de presentar comptes mensuals amb detalls per poder ser examinats per la resta de sòcies. A més de desenvolupar la figura del Jurat i del Consell Pericials per tal d’assegurar un control més efectiu dels administradors, que en la pràctica vigilava la compra de productes amb d’una certa quantitat econòmica i també qualsevol altres fet sospitós que succeís a la societat.
El control detallat de La Emancipación se seguia per una assemblea general de sòcies que tenia una regularitat ordinària mensual. Els Estatuts eren prou clars sobre qui o que representava la cooperativa de consum: ”… Todo el poder reside en la Junta general. Cualquier otro poder que exista en la Sociedad, será delegación de aquel, y revocable en todo caso; dentro del periodo normal del desempeño de las funciones de sus individuos, que será de un año, renovándose por mitad cada semestre”10.
La revisió dels càrrecs era regular i la duració màxima va quedar establerta en un any. Els cooperativistes de La Emancipación eren molt crítics amb la situació política del seu moment, consideraven que l’ordre social establert estava basat en la relació d’homes que exploten homes i que això generava l’esclavitud d’uns individus sobre uns altres. També, consideraven que no es podien quedar mans plegats amb la situació descrita i que no calia esperar canvis en la societat des dels estaments privilegiats del poder. Per tal de superar aquesta situació crítica, calia emancipar-se de la submissió forçada que el capital feia d’unes persones i unes causes per damunt les altres.
El fenomen cooperativista no quedarà reduït a les experiències citades de Palma. Si més no, el fenomen va atreure el món urbà d’un bon nombre de cooperativistes, les experiències desenvolupades a les viles també són molt considerables. En poc temps, els anuncis de la difusió de l’obrerisme cooperativista va créixer significativament a les viles. A Selva, l’internacionalista Gabriel Llull anunciava als lectors d’El Obrero que prest a la localitat s’obriria una associació de treballadors11 i que aquesta societat tenia per objectiu establir una cooperativa de consum i producció per tal d’establir llaços mutus de suport a la zona12. El cooperativisme tampoc no va quedar limitat a les activitats relacionades amb el consum, hi havia, entre d’altres temes, una preocupació activa per la formació i l’educació dels treballadors. Per això, El Porvenir va organitzar una escola gratuïta per als seus socis-consumidors13.
Les experiències cooperatives dels anys 1869 i 1870 eren, com no podien ser d’una altra manera, voluntàries i lliures. És a dir, les persones que participen d’elles ho fan de forma voluntària, sense cap obligació i les cooperatives de consum establertes ho fan al marge dels poders polítics i institucionals de l’època. És cert, que tot i la proximitat de El Porvenir al republicanisme federal i La Emancipación als anarquistes, ambdues n’eren independents i funcionaven de forma autònoma. El nexe d’unió entre el moviment polític que dóna suport a les societats de consum eren les pròpies persones que en elles participen i que podríem dir actuen com a poli-militants de les primeres associacions, casinos, societats o cooperatives de l’època, sense que això els generi cap conflicte. Aleshores, els espais i les botigues societàries van esdevenir veritables espais de socialització del moviment obrer on es podia anar a comprar queviures, llegir o comprar El Obrero o establir una conversa sobre les noves idees polítiques del moment entre dones i homes i entre persones d’àmbits laborals diferents. La cohesió que el Centre Federal de Societats Obreres de Palma i les diverses cooperatives van generar expliquen el fort creixement de l’associacionisme dels primers anys del sexenni revolucionari.
Organitzativa i legalment, les cooperatives de consum establertes a Mallorca van seguir part dels principis establerts el 1844 a la Rochdale Society of Equitable Pioneers, creada al nord-oest d’Anglaterra a la zona industrial de Manchestser i que va popularitzar el moviment cooperativista modern. El model Rochdale va ser imitat amb les seves condicions, amb alguns canvis, per bona part del sindicalisme europeu del moment: ser assalariat i estar associat a una societat obrera de resistència. El seu funcionament era democràtic, amb reunions assembleàries i amb votacions per majoria, les dinàmiques i estructures internes pròpies eren molt diferents de les establertes a les empreses capitalistes i també diferents de les relacions tradicionals basades en la relació burgès / obrer de l’època. Tot i això, no cal fer una anàlisi en profunditat per aclarir que en realitat les persones més involucrades en els processos de constitució, seguiment i desenvolupament de les societats cooperatives van tenir una enorme influència i els seus desitjos eren moltes vegades els desitjos del conjunt de la cooperativa. Un dels problemes fonamentals era que moltes persones no participaven de les estructures internes de la cooperativa però sí que volien acollir-se als possibles beneficis o serveis que aquesta atorgava: els consumidors. El punt de partida dels diversos cooperativismes era diferent i també la mirada que els corrents ideològics, els més propers al marxisme i a l’anarquisme, marcaven distàncies de contingut, metodològiques i també pràctiques.
També el món del cooperativisme mallorquí de final del segle XIX va afrontar un debat força interessant sobre la prioritat que les cooperatives tenien en el si de la nova societat que volien establir o sobre el repartiment dels excedents i dels beneficis entre els cooperativistes. En el segon dels casos, el debat deixava sobre la taula la necessitat de generar noves relacions econòmiques entre les persones que participaven al marge de les relacions conegudes al món industrial capitalista. Per una banda, hi havia els que eren partidaris de distribuir els possibles beneficis entre els inversors i accionistes; i per una altra banda, els que hi estaven en contra.
El Centre Federal de Societats Obreres de Palma volia consolidar l’estructura i les societats obreres illenques i la seva relació amb el moviment societari continental. El juny de 1870 es va organitzar a Barcelona el Primer Congrés Obrer, reunió que va consolidar les posicions de l’anarquisme a Espanya. Allà, la Federació Regional de la Internacional va seguir la línia de Bakunin en tot moment, va ser la més fidel a l’anarquista rus i va posar en pràctica, amb més escrupolosa ortodòxia, el programa de l’Aliança: «en economia, col·lectivistes; en política, anarquistes; en religió, ateus; igualtat en els mitjans d’alimentació, instrucció i educació».
La reunió al Teatre Circ de Barcelona es considera el punt de partida de l’anarquisme organitzat a Espanya i allà es va determinar la creació d’una Federació Regional de l’Associació Internacional dels Treballadors. Emperò, a l’encontre també van produir-se tensos debats sobre la posició del cooperativisme en el si del moviment obrer. El sabater Miquel Payeras, president de la societat La Igualdad i el picapedrer Francesc Tomàs van intervenir com a delegats i van participar dels debats deliberatius del congrés14.
Al Primer Congrés Obrer de 1870, es van acordar els reglaments que calia respectar per a qualsevol societat cooperativa solidària de consum que fos propera a la Federació Regional Espanyola de l’AIT. Els principis, fonamentats entre d’altres en les aportacions de Francesc Tomàs i altres participants dels debats, sintetitzaven que la societat actual, basada en l’explotació de l’home per l’home era injusta i que no calia esperar de la bona voluntat dels privilegiats l’adveniment de la justícia. Per superar aquesta fase i assolir un nou sistema de relacions social, els acords de Barcelona van dictaminar que hauria de ser gràcies a l’esforç dels treballadors mateixos. La solidaritat i els esforços per emancipar les treballadores eren fonamentals per aconseguir una nova societat basada en la igualtat i la justícia. A Barcelona es decidirà també la creació d’una associació cooperativa solidària de consums amb el títol de La Emancipación, nom que coincideix amb la que ja havia impulsat a Palma, Francesc Tomàs.
Quin paper tindran les cooperatives de consum en el si del moviment obrer del moment? L’anarquista Francesc Tomàs als debats del Congrés Obrer de Barcelona de 1870 va defensar una visió personal, on situava els debats cooperatius com a espai fonamental per justificar l’aparició d’una nova cooperativa de consum:
“Hay dos clases de socialismo: el socialismo autoritario de la clase media, que tiende a que una parte de los trabajadores, a que una parte de los desheredados de la sociedad, se conviertan en explotadores de la otra parte, es decir, un socialismo que tiende a hacer que así como la sociedad hoy está dividida en cuatro clases, se divida en cinco, siete u ocho para que de esta manera no se llegue nunca a la completa y radical emancipación de la clase obrera. Existe después otra clase de socialismo, el socialismo revolucionario, el socialismo de la Asociación Internacional de los Trabajadores, que tiende a establecer la igualdad entre toda la gran familia humana; por consiguiente, este socialismo no desea que los trabajadores cooperen aislados, para que ellos mismos, después de algunos años de cooperación y de ahorro, se conviertan en explotadores de aquellos mismos hermanos suyos que no han sido tan afortunados. Por lo mismo, el socialismo de la Asociación Internacional de Trabajadores desea siempre que los trabajadores, una vez que estén unidos, una vez que estén asociados y una vez que estén organizados por oficios y estén federados por regiones, se federen también universalmente, desea siempre dar la mano a los hermanos que estén más explotados y más oprimidos; por esto es que el socialismo de la Asociación Internacional de Obreros es contrario al socialismo autoritario de la clase media, por eso es necesario comprender que el socialismo de los unos y el socialismo de los otros braman de verse juntos”15.
Francesc Tomàs no volia participar de cooperatives de consum on el capital fos un protagonista essencial de les accions, ni on els cooperativistes de consum o d’inversió poguessin obtenir guanys econòmics. Llavors, el sistema establert per determinades cooperatives només – en idees de Tomàs – canvia el nom i les relacions, emperò no acabava per substituir d’arrel el sistema econòmic capitalista, veritable objectiu dels internacionalistes de tendència anarquista:
“…el socialismo de la clase media desea que los trabajadores cooperen aislados, que formen sociedades cooperativas en donde se dé interés al capital; porque así resulta que aunque se digan sociedades cooperativas y sean trabajadores los que constituyen estas sociedades, viene a resultar lo mismo que si fuese un fabricante que tiene una fábrica, pues que si éste explota a cincuenta, cien, doscientos individuos, lo mismo sucede en aquellas sociedades cooperativas en que se da el interés al capital, sólo que en lugar de explotar uno o doscientos, son doscientos explotados por cincuenta, cien o doscientos explotadores, aun cuando estos explotadores sean obreros, porque en todas estas sociedades cooperativas están unidos, explotados y explotadores…”16.
El posicionament dels anarquistes de Palma que van tirar endavant La Emancipación era molt fidel als dictàmens de la Associació Internacional dels Treballadors i de les propostes que aquesta establia. Aleshores, el consell de l’AIT era prou clar, promovia la solidaritat entre les federacions locals on es plantejava el cooperativisme, i la distribució de productes a les cooperatives de consum al preu de cost i no amb un guany que suposava un encariment del preu per als consumidors i l’enriquiment indirecte de la societat. La cooperativa de Palma, en paraules de Tomàs funcionava molt bé i bona part del seu èxit tenia una explicació: no entrar en el sistema econòmic capitalista. Per això, la societat de consum La Emancipación va emetre papermoneda, va augmentar el nombre de sòcies i va aconseguir el local i la premsa sense cap cost econòmic. Aquesta situació va permetre atendre als cooperativistes malalts fins a cobrir 20 dies de baixa amb ajudes econòmiques considerables:
“…poder dar a los socios que están enfermos por espacio de veinte días al año cuatro reales diarios. De esto resulta que, dando los productos de consumo más baratos que las demás tiendas de comestibles, aún resultan grandes beneficios, beneficios que son repartidos entre todas las federaciones locales y entre todos los consumidores….”17.
Des de La Emancipación, pensaven que la fórmula local era prou exportable a Madrid o a Barcelona, on l’explotació era molt més gran, però per això calia que tots els treballadors fossin consumidors. Tomàs també abordà la conveniència d’emetre bons, ja que aquest podrien augmentar la capacitat social de la cooperativa i facilitar la xarxa de suport amb les altres societats obreres. Malgrat els esforços, no es va arribar a acordar una resolució significativa sobre les caixes de resistència i sobre els tallers cooperatius de producció, ambdós qüestions imprescindibles per superar la situació socioeconòmica del moment.
Per finalitzar, recordar que la situació a l’estiu de 1870 entre les diferents branques del moviment obrer no era gaire esperançadora. El republicans federals i socialistes de tendència marxista tractaren de controlar algunes societats del Centre Federal i les dues cooperatives evidenciaven múltiples diferències. La premsa de l’època feia una bona fotografia del moment:
«Según publica un republicano rubio y burgés, hace la propaganda para que una fracción de tejedores abandone la Internacional y forme parte de la Cooperativa de consumos El Porvenir. Después dicen que los obreros intenta separarse del partido republicano y a fe que los interesados en la unión, hacen lo possible para que los internacional les consideren como sus enemigos que pretenden cubrir su hipocresia con el pomposo nombre de republicanos. ¡Alerta internacionales de Mallorca Estamos rodeados de enemigos…»18.
Aleshores, la ruptura ideològica i societària ja era quasi total i el futur de les dues cooperatives va quedar marcada amb els tensos debats del moment. L’evolució i també la dissolució de les dues experiències emperò caldrà analitzar-la en un altre moment.
***
1PÉREZ, Miguel: Cooperativismo y política, ZYX, Madrid, 1966; DALMAU, Marc; MIRÓ, Ivan; Les cooperatives obrers de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939), La Ciutat Invisible, Barcelona, 2010.
2La Federación (Barcelona), n. 2, 8 d’agost de 1869.
3La Federación (Barcelona), n. 2, 8 d’agost de 1869.
4Boletín de la Societat Cooperativa El Porvenir (Palma), n. 1, 15 de setembre de 1870, p. 3.
5Gaceta de Madrid (Madrid), 158, 7 de juny de 1869.
6El Obrero (Palma), n. 7, 6 de desembre de 1869, p. 1.
7El Obrero (Palma), núm. 20, 17 de març de 1870.
8El primer número de La Federación (Barcelona) es va publicar el dia 1 d’agost de 1869. Al tercer número ja hi ha una circulació a Mallorca d’uns 50 exemplars d’aquesta publicació obrerista (La Federación, n. 3, 15 d’agost de 1869).
9El Obrero (Palma), 21, 24 de març de 1870.
10El Obrero (Palma), núm. 21, 24 de març de 1870.
11Aquesta societat, la Sociedad de Obreros de Selva, ja existia a l’abril de 1870 segons anuncia El Obrero en el seu número 23 (7 d’abril de 1870).
12El Obrero (Palma), núm. 14, 3 de febrer de 1870.
13El Obrero (Palma), núm. 10, 6 de gener de 1870
14PAZ, Abel: Los internacionales en la Región Española, 1868-1872, EA, Barcelona, 1992, p. 108.
15ARBELOA, Víctor Manuel: I Congreso Obrero Español, ZYX, Madrid, 1972.
16ARBELOA, Víctor Manuel: I Congreso Obrero…
17ARBELOA, Víctor Manuel: I Congreso Obrero…
18El Obrero (Palma), núm. 31, 2 de juny de 1870.
Moltes gràcies per l’article, ha estat molt interessant. M’agradaria fer-li un seguit de preguntes.
Teniu accés al llibre de comptes de ambdues cooperatives? I, dels preus que posaven i els que posaven altres tendes “capitalistes”?
Tinc curiositat perquè he llegit algunes coses en relació a les cooperatives energètiques de Mallorca al segle XX, i que varen tenir una ideologia semblant: abastir d’electricitat als seus socis al menor cost possible. Però, al seu balanç de comptes quan tancaren era deficitari perquè no podien vendre l’energia a un cost tan baix degut a que no cobrien els costos de producció i d’adquisició de la matèria prima.
En el cas de les cooperatives de consum, m’agradaria saber com els va afectar la diferència de preus amb les altres tendes, perquè de ser preus més baixos haurien d’haver patit des proveïments donat que compraria més gent. D’altra banda, m’agradaria saber quant varen reduir el preu, perquè en el supòsit de dues tendes (una cooperativista i una “capitalista”) que compren els productes al mateix agricultor, al mateix preu, la diferència de preu serà el benefici. D’altra banda, en els segles XVIII i XIX es va sofrir de fluctuacions als preus dels béns alimentaris per diferents motius, però les pujades de preus venien donades pels productors, no pels intermediaris, o això tinc entès. En aquest context, com assimilaven dins el seus balanç de comptes la fluctuació les cooperatives?
Moltíssimes gràcies, i estic desitjant llegir la segona part. Enhorabona per l’article.
Salut Sara
Gràcies per la lectura i pels comentaris.
Sobre el que comentes, hi ha registres de preus de les cooperatives i tal vegada hi ha opció de cercar també d’altres de caràcter ‘capitalista’ com dius, però a hores d’ara no he pogut comparar preus. És evident que les estratègies de les dues cooperatives són diferents i que això implica que una no duri temps i l’altre s’allargi un poc més. Els debats sobre els preus i sobre la comercialització de productes està present a les seves discussions.
Així que cal encara fer feina de recerca i veure, tal com dius, que va passar amb ells i perquè no van consolidar-se. El cas de les cooperatives d’energia tot i ser d’un temps i una època diferent cau en problemes molt similars.
Com veus queda molt per fer i si puc faré en qualque moment la segona part.
Gràcies i salut
Jordi