Fa dos anys, totes les mirades apuntaven a Porreres. Esperança, por, tristesa, nerviosisme… Diverses emocions envaïen els centenars de persones que, durant tres setmanes, passaren a guaitar les obres d’obertura de la fossa comuna del cementeri de Porreres. Després de tant de temps. Amb l’ai al cor i la il·lusió de trobar-los, i que siguin ells. Tan esperats.
El 2 de novembre de 2016 serà recordat per molts familiars de víctimes represaliades durant la Guerra Civil com el dia en què el somni era una mica més a prop.
Recordem que aquesta no fou la primera obertura d’aquesta mena, ja que fou la de Sant Joan al 2014. No obstant això, la fossa de Porreres tenia una càrrega simbòlica important, a més de ser una de les més grosses amb un nombre de víctimes elevat (entorn les 100-120 persones desaparegudes, que podrien descansar-hi segons diverses fonts orals i escrites). A dia d’avui és la fossa exhumada més gran de les Illes. D’altra banda, la seva obertura va donar el sus a tota una sèrie d’intervencions que durant els darrers mesos s’han anat produint i de manera més accelerada en les darreres setmanes en diversos cementeris d’arreu de les Illes.
S’ha de dir que la realització d’aquestes exhumacions de represaliats durant la Guerra Civil ha estat possible gràcies a la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, aprovada per unanimitat en el Parlament balear el 2016. Un mesos després, es constituí oficialment la Comissió tècnica de desapareguts i fosses i es posà a fer feina.
Obrir fosses, tancar ferides
El projecte d’obertura de la fossa de Porreres, com la majoria d’excavacions posteriors, va ser duta a terme per la Societat Aranzadi, entitat pionera en la investigació arqueològica i en la conservació, protecció i difusió del patrimoni històric i arqueològic, encapçalada per l’especialista en exhumacions, metge, antropòleg i professor en medicina legal i forense Francisco Exteberria. A més a més, se sumaren al projecte una gran quantitat de tècnics especialistes i voluntaris.
Malgrat una primera estimació d’un mes de durada, les tasques d’excavació conclogueren tres setmanes, a causa de la rapidesa en què es trobaren les primeres restes humanes de desapareguts. Es localitzaren un total de nou fosses i un total de 55 esquelets pertanyents a represaliats pels franquistes. Malgrat això, les obres varen haver de finalitzar per la incapacitat de continuar, ja que es topà amb les construccions de dues capelletes i un panteó sobre de bona part dels enterraments. Es calcula que sota aquestes construccions s’hi podrien trobar 5 fosses més. Quedava, doncs, per a una segona fase, la recuperació d’aquests cossos.
En total, es localitzaren 55 cadàvers de represaliats, dels quals 6 quedaren sense exhumar perquè es localitzaren parcialment sota els nínxols. Els 49 cossos recuperats, així com diversos objectes personals, pertanyien a homes, en la seva majoria, de mitjana edat.
Durant les setmanes de les tasques d’excavació, també es recolliren mostres d’ADN de familiars de víctimes del franquisme per a la seva posterior identificació genètica.
Un any més tard, al novembre del 2017, després de fer les comprovacions amb aquestes mostres, es pogueren identificar 14 persones, totes assassinades violentament amb armes de foc entre l’agost de 1936 i el març de 1937. 14 represaliats que, anys després, tornaven a tenir nom i llinatges. 14 mallorquins, de diferents pobles que al gener de 2018, a la fi, varen poder tornar a casa. Més de 80 anys tard. Els cossos foren entregats als seus familiars en petits baüls en un acte institucional molt emotiu que se celebrà al mateix cementeri de Porreres el 14 de gener de 2018.
Malgrat això, queden altres cossos sense identificar, pendents de ser reclamats.
Davant els cossos recuperats, el Govern presentà una denúncia a la Fiscalia sobre l’existència de possibles crims contra la humanitat, la llei recull l’obligatorietat de presentar l’esmentada denúncia que, cal dir és la primera d’aquesta naturalesa en tot l’estat espanyol.
El nom de les persones identificades víctimes de la repressió a Porreres són:
Joan Canyelles Capllonch (Esporles)
Jaume Capó Amengual (Búger)
Rafel Cifre Torres (Palma)
Llorenç Coll Sastre (Selva)
Gabriel Ferriol Gelabert (nat a Felanitx, enterrat a Palma)
Guillem Frau Moragues (Palma)
Mariano Galiana Galiana (nascut a Torrevella, València, i enterrat a Alcúdia)
Joan Losa Campomar (Pollença)
Gaspar Macià Ventayol (de Campanet, enterrat a Palma)
Baltasar Moyà Bauzà (Capdepera)
Ignasi Picornell Femenies (Palma)
Miquel Ques Torrens (Sencelles)
Tomàs Seguí Seguí (Esporles)
Pere Vallespir Amengual (Costitx)
Una segona fase que mai no arriba
Les obres al cementeri de Porreres van finalitzar una vegada recuperats els cossos que es podien exhumar, un total de 49 cossos, dels 55 localitzats, ja que amb posteritat a la Guerra Civil es varen construir dues capelles i un panteó amb 50 nínxols just a sobre de la fossa. Aquestes construccions obstaculitzaren la recuperació de les altres víctimes, que es compten amb desenes, tasca que es posposà de manera optimista en els propers mesos. Però el projecte no va poder tirar endavant, ja que algunes de les famílies dels nínxols no autoritzaren l’aixecament de les tombes. A més a més, ja en el 2018 una persona hi fou enterrada, la qual cosa paralitzà l’obertura que estava datada per la tardor del 2018. Les darreres informacions apunten que el Govern demanà autorització judicial per aixecar el cos de la veïna inhumada per procedir amb les tasques així com estaven previstes. Tot i així, s’endarrerirà el calendari inicial.
Altres obertures a la memòria
Està previst que la segona fase de l’exhumació de la Fossa de Porreres es dugui a terme durant aquest any 2018. El Pla de Fosses per a enguany inclou intervencions en 10 indrets.
- Sant Joan
Fou la primera fossa comuna que es va obrir i va ser tenir lloc a la primavera del 2014, abans de l’aprovació de la Llei per a la recuperació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme. Durant la intervenció al cementeri de Sant Joan es recuperaren els cossos de tres mariandos, Miquel Sampol, Joan Gual i Jaume Gual, que foren afusellats a les costes de Puntiró la matinada del 15 al 16 d’octubre de 1936.
- Sant Ferran de ses Roques (Formentera)
Al novembre del 2017 es varen dur a terme les obres d’obertura de la fossa del cementeri de Sant Ferran de ses Roques. Diversos testimonis orals indicaven una fossa comuna a l’interior del recinte en la qual hi havien enterrats cinc veïnats afusellats l’1 de març de 1937, però no es va localitzar. Així, es va procedir a l’anàlisi de l’ossera en la qual es varen trobar restes òssies pertanyents a tres individus diferents que presentaven orificis de bala. La manca d’informació en els documents del cementeri en relació amb mort violentes i la trobada de restes de projectils a la paret de l’exterior de l’edifici va reforçar la hipòtesi que, efectivament, els desapareguts haurien estat assassinats i enterrats a Sant Ferran, segons les dades de què disposava l’equip tècnic. Tot i així, es va intentar recuperar restes d’ADN dels fragments ossis localitzats, però a causa del mal estat en què es trobaven l’encreuament d’informació genètica no donà resultats positius i no es va poder identificar els cossos. Segons els testimonis orals i diverses informacions documentals, els cinc represaliats foren Jaume Ferrer Ferrer, Josep Ribas Marí, Joan Tur Mayans, Jaume Serra Juan i Vicent Cardona Colomar
- Montuïri
A l’octubre del 2017 es va dur a terme sense èxit la primera fase de les tasques d’exhumació de la fossa de Montuïri. Després d’11 dies de feina, no es van trobar les restes dels quatre campaners identificats com Bartomeu Ballester Roig, Jaume Puig Puigserver, Joan Vidal Sansó i Miquel Mascaró Ballester.
La segona fase va tenir lloc el passat mes de setembre d’enguany i es va centrar a desmuntar un fons crematori on es sospitava que podien estar sepultades les víctimes. Però aquesta segona prospecció tampoc no va poder localitzar els desaparegut.
- Alaró
Al juliol del 2017 li tocà el torn a la fossa d’Alaró, on cercaven el cossos de Pau i Nofre Crespí, el batle de Mancor de la Vall i el seu fill. No varen poder ser localitzats. Les obres varen haver de paralitzar-se en trobar un pou. L’equip no disposava de la infraestructura necessària per a l’excavació i es preveu una segona fase que podria dur-se a terme aquesta mateixa tardor, juntament amb la intervenció a altres pous de l’illa.
- Marratxí
El passat mes de setembre es realitzà l’exhumació al cementeri del municipi. Foren recuperats quatre cossos. Un altre veïnat roman en un sepulcre d’una família coneguda, d’on no serà traslladat, però l’espai serà dignificat amb una placa commemorativa.
- Sencelles
Tasques d’exhumació al cementeri de Sencelles. Foto: Govern Balear
La fossa comuna de Sencelles va ser intervenguda el mes passat i finalitzà sense troballes de cap de les tres víctimes que s’hi cercaven: Josep Miralles Garau (Montuïri), Josep Serra Juan (Montuïri) i Pilar Sánchez Llabrés (Palma). Es varen dur a terme cinc prospeccions sense resultats positius.
- Calvià
A principi del mes d’octubre s’iniciaren les tasques d’exhumació de la fossa de Calvià que, segons la informació de què es disposava comptava amb una vintena de víctimes de la Guerra Civil (14 d’elles identificades) repartides en sis fosses, localitzades a dos punts del cementeri. El primer cos que aparegué fou el d’una dona i, per tant, tot indicà que es tractava de l’única dona documentada, Joana Vaño Morales, assassinada el 2 d’octubre de 1936.
És la primera dona recuperada d’entre la gran quantitat de víctimes desaparegudes i sepultades a diferents fosses comunes. Es recuperaren els cossos complets i altres restes de tres víctimes més. Malauradament, noves construccions de nínxols realitzats als anys cinquanta han fet malbé molts dels enterraments anteriors i n’ha dificultat el projecte. Les tasques d’exhumació van acabar fa uns dies. S’haurà d’esperar una mica per tenir els resultats de les proves genètiques per identificar els cossos.
Properes fites a l’agenda
El proper projecte d’intervenció començarà la setmana que ve al cementeri vell d’Eivissa i cap a mitjans o finals de novembre podrien tenir lloc altres tasques d’exhumació a Llucmajor, Santa Maria, Deià, i dos pous, un a Porreres (Son Lluís) i l’altre a Llucmajor (ses Àguiles).
A Manacor s’hi han realitzat estudis de viabilitat a Son Coletes i al Parc Municipal. Pel que fa a Son Coletes, s’ha trobat les restes del cementeri vell, que es va buidar als anys cinquanta. Tot i així, en les prospeccions fetes en els darrers dies, hi han aparegut restes anteriors a la Guerra Civil, fet que obre possibilitats que s’hi puguin trobar restes òssies de durant la guerra. Hi ha documentades més de tres-centes persones que hi foren represaliades.
