A un any d’exili, Josep Valtònyc s’ha consolidat com a espai de dubte sobre les carències democràtiques d’un Estat on la justícia fa ficció i la ficció justícia. Per esclarir aquest violent desordre de drets fonamentals, apuntava Brecht, no basta posar-se en el lloc del personatge: ens hi hem de posar al davant.
Ressenyes
Les recomanacions de les nostres llibreteres per Sant Jordi
Un any més, amb motiu del dia del llibre, ens hem encomanat a les nostres llibreteres de confiança (Oficios Terrestres, Gotham còmics, Drac Màgic...
“El fruto prohibido”, un relat animat sobre la història cultural de...
Si la literatura feminista ens ha ajudat a entendre com la cultura patriarcal ha oprimit les dones al llarg de la història, El fruto...
Pròleg de “La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte...
Pròleg que signa l'escriptor i historiador Pere Gabriel a "La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir en cel la Terra." d'Antoni Vidal Nicolau (Illa Edicions).
Reflexió
Violent l’Estat, no la seva representació: Josep Valtònyc i Bertolt Brecht en temps reials
A un any d’exili, Josep Valtònyc s’ha consolidat com a espai de dubte sobre les carències democràtiques d’un Estat on la justícia fa ficció i la ficció justícia. Per esclarir aquest violent desordre de drets fonamentals, apuntava Brecht, no basta posar-se en el lloc del personatge: ens hi hem de posar al davant.
Respectar qui som, d’on venim i la nostra herència
Enfortir una identitat pròpia gràcies a persones com Biel Majoral
Com el “feminisme cultural” esdevé política contundent contra el sistema patriarcal
Una mirada antropològica en perspectiva de gènere sobre les festes populars, l’antropologia fa temps que combat l’absurd de separar la cultura i la política en dues esferes socials delimitades. No podem banalitzar la importància política de l’acció feminista entorn del patrimoni cultural.
De Sant Sebastià i dels seus nous símbols
Aquesta nova simbologia lligada a cada confraria enriquirà la festa però també permetrà a molta més gent sentir-se partícip de la festa de la seva ciutat identificant-se amb el seus rituals i simbologies. Perquè aquest és el repte, celebrar unes festes majors on tots i totes tenguem cabuda, on tots i totes en veiem reflectides amb l’altre.
Reflexions intergalàctiques
Qué ha canviat des de E.T fins a Interstellar? Els extraterrestres segueixen sense existir,
però els discursos al seu voltant s’han transformat en la mateixa direcció que les nostres
preocupacions.
Entrevistes
Perfils
Aina Moll, l’amor cap a la llengua
Aina Moll era professora, i això es va notar en el seu paper en la llengua catalana. Perquè volia no només fomentar l’ús de la llengua sinó també la seva estima, l’afecte a un tret cultural propi (de naixement o d’acollida) i l’apreciació de la cultura catalana, reprimida i asfixiada durant quaranta anys
