Arribam al local del ‘Despropòsit’ a Son Sardina. L’ordre, el minimalisme i la llum dominen l’espai. Podem sentir la cura que han posat en Pau Castanyer amb el seu col·lega Llorenç Balaguer que durant vuit mesos han estat fent feina per aconseguir aquest espai de creació i de distribució d’edicions del Despropòsit fos agradable i còmode. Tot ha estat ben pensat i se li ha donat el temps necessari.
Aquesta serà una de les premises que en Pau té ben present quant a feina se tracta. Estirar el temps.
Al pati, on mantindrem les dues converses que conformen aquest article, ens trobam amb una paraula suggerent que en Pau no recorda massa bé si la va crear ell o qualsevol altre en una època en que se trobaven col·legues que feien poseia i inventaven mots. L’ha feta seva després de escriure-la als seus quaderns i tenir-la present. ‘UNIVERSATILITAT’. Va ser proposta d’en Llorenç treballar-la al pati del ‘Despropòsit’. ‘Universatilitat’ agafa sentit des del punt de vista que pot representar l’univers a la vegada que l’universal i la versatilitat del mateix, la ment oberta. Tota una declaració d’intencions del projecte del Pau Castanyer amb Edicions ‘El Despropòsit’.
Per aquest espai, a part d’en Pau i na Jana que allà ‘resideixen’, passa gent com en Pau Arévalo (còmic) , en Javier Varela (còmic), na Maria Quadrado (il·lustradora), en Pere Banek (còmic i autor d’un mural al pati del ‘Despropòsit’)… És també doncs, un lloc de creació.
Al voltant de tot lo que se va cuinant en aquesta editorial autogestionada podrem trobar trobar poesia… com la trobaríem si aixecam la mirada i evocam la calidesa i tranquilitat del moment de l’escriptura, o si feu servir la mirada poètica cap al vostre moment present.
Per en Pau la poesia és ‘l’única salvació de la humanitat. Que si la poesia no salva el món és només culpa dels poetes!’ -amolla en Pau per fer amics-.
La poesia és l’única salvació de la humanitat
També xerram de l’ego dels artistes -que pot ser ben similar a l’ego de qualsevol- i la necessitat que veu ell de desfer-se de la categoria ‘artista’ en la mirada final de l’obra. Que un artista no és ni més ni menys que el seu recorregut, que el contexte en el que viu. Que res no li pertany. Pertany a aquelles persones que miren, que interpreten l’obra. Sovint aportant més valor a la mateixa amb la seva mirada.
Ja en aquest punt, en Pau estableix una diferència considerable al que fan moltes altres editorials i altres creadors.
Ell és qui decideix quines obres entren a formar part del seu segell. Cerca connectar, enamorar-se de l’obra. Impregnarse; llegeix, pren apunts, contrasta la seva visió amb l’autor, ho comparteix amb altres persones implicades com correctores, maquetadores, dissenyadores, il·lustradores… Ens trobam doncs submergides en el procés, el que configura el resultat final i la part de la que més disfruta i sentit li aporta a en Pau. I aquest resultat, cerca que sigui perdurable. Que es mantingui la seva ‘actualitat’ al llarg del temps, que sigui igualment tengut en compte ara com d’aquí 10 anys, ó 20 ó 30… Aquelles propostes que no caduquen mai.
Quan publiquen comença normalment amb una tirada de 500 exemplars i la continuen moguent fins que s’esgota. Així, en un sentit pràctic, aprofites bé la inversió feta.
El factor temps, en la nostra societat és un factor de pressió. Has d’estar continuament fent coses, publicant, sempre amb plaços, amb presses, sense poder gaudir del procés. L’Editorial, és en aquest sentit, és un ‘Despropòsit’ si ho comparam amb les praxis habituals d’aquells que en fan d’això -del món editorial- un negoci sense personalitat i moltes vegades faltant a la qualitat. Al ‘Despropòsit’ s’intenta viure sense massa pressions. Es volen deixar respirar les obres i que puguin evolucionar dintre de les possiblitats de cada moment. Millor fer les coses bé i des de l’honestedat. Més que res com una qüestió personal, afirma en Pau, és una manera d’estar bé amb un mateix i de contribuir -encara que sigui només un mica- a la construcció de la crítica social.
No podem evitar en aquest moment, treure un tema d’actualitat que les persones de l’àmbit creatiu, tenim ben present actualment. La ‘llei mordassa’ i el que estem vivint a l’Estat espanyol respecte a la seva aplicació.
Podries contar un acudit que no agradàs a algú i ja l’has liat
En Pau admet que ha consultat amb un advocat el contingut del darrer còmic que han presentat a l’editorial -‘Un infern a Mallorca’-, per conèixer també els límits que disposa la llei. A en Pau, i a moltes de nosaltres, ens agradaria poder viure a un món on en Valtonyc, possem per cas, canti el que vulgui i que no li suposi anar a presó. Juguen amb la por i tot que no considera que l’Editorial hagi de patir per aquesta llei, també assegura que podria ser que això canviàs, perquè ‘podries contar un acudit que no agradàs a algú i ja l’has liat’, possem per cas.
Per en Pau la única revolució possible es farà en la mesura que ens eduquem i accedim a la cultura. I matissa que amb això no vol dir que ‘qui compri els seus llibres els hi entrarà el Paulo Coelho pes cul i il·luminarà les seves vides’, sino que podrian nodrir el sentit crític i potser així, deixaran de comprar obres del Paulo Coelho… Finalment, fent les coses des de l’honestedat i desapegant-se de l’obra, ‘farà l’efecte que hagi de fer’, com ja apuntàvem anteriorment.
Al catàleg d’Edicions el Despropòsit hi ha obres fetes amb la fina punta de la sàtira. Perquè la ‘sàtira’ funciona o bé des de la identificiació amb l’altre -empatitzant- o, i a més a més funciona també despertant la reflexió.
Al catàleg d’Edicions el Despropòsit hi ha obres fetes amb la fina punta de la sàtira
També parlam de l’agressivitat del mercat quan es tracta de vendre. ‘En el moment en el que has de convèncer a algú -perquè et compri llibres, per exemple- vol dir que alguna cosa has perdut pel camí’.És el cas, per exemple, del còmic abans esmentat ‘Un infern a Mallorca’, d’en Xisco Fuster i de n’Antoni Planisi. Aquest còmic és la segona part de ‘Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí’. Una obra que conté sàtira de la bona. ‘Es poden dir moltes coses arribant a tot tipus de públic, perquè la sàtira no té ideologia’. També, per aquesta publicació en la que s’ha fet feina entre amics, ha disfrutat molt i continua fent-lo. Per la presentació han fet microteatre, han fet camisetes, bosses, xapes, videos de youtube… Els diferents formats que pugui adquirir una mateixa obra, serà una constant, perquè les obres de ‘El Despropòsit’ agafen la forma que en cada moment necessiten. És el cas de ‘L’incendi de les papellones’ de l’Agnès Llobet i Fco. Javier Barrera. Es va presentar juntament amb un monòleg de l’Agnès, es va presentar el llibre amb el poemari i acompanyat també de les il·lustracions d’en Fco. Javier Barrera.
Les obres que es treballen a l’editorial ténen uns preus considerablement barats per lo que del producte resulta. Com diríem en un entorn de mercat, ténen un preu competitiu.
És un dels principis que es deixen veure d’aquesta editorial. Volen ser ajustats i que les obres surtin amb facilitat en quant a qualitat-preu. Per altra banda, reconeixen que no voler incrementar el cost de les obres fa que no treballin amb distribuidores per sortir del territori que abasten actualment, que és Mallorca. Quan les seves obres surten fóra és perque la comanda es realitza per la web o perquè coneixen el catàleg per haver-se mostrat a alguna fira. Seria el cas d’algunes biblioteques de Catalunya que adquireixen exemplars gràcies a la participació a la Fira Literal de Barcelona, a la qual enguany tornen a assistir de la mà de na Jana Orbegozo que en Pau ha contractat per donar impuls a l’activitat que es va generant entorn ‘el Despropòsit’.
Així les coses han augmentat la seva presència a fires. Habitualment podem trobar paradeta del ‘Despropòsit’ a la ‘Fira del Llibre Anarquista de Mallorca‘, a la fira d’autoedicions en paper de Mallorca ‘Sobrassada de Peix’ -que ostenta ja 5 edicions-, els trobarem a la segona edició del ‘Tropicana Dreams‘ prevista al setembre…
I sí, també estaran presents amb una paredeta per ‘Sant Jordi’ a Palma. Tot i la feina i cansament que suposa una jornada intensa cara al públic, és també un moment d’encontre, de conèixer i perquè no, d’obrir-se a una nova audiència, d’intercanviar. En el cas de la fira del llibre de Sant Jordi, ho emmarquen gaudint d’una tradició que té un objectiu tan honorable com la d’apropar el llibre a tothom i amb això la lectura. Clarament, després els llibres més venuts no són precisament els assajos crítics sino d’altres més comercials i qüestionables segons quines ètiques, emperò igualment aquest intercanvi amb el públic, qui sap si pot canviar alguna consciència… -en aquest punt reim de la relativa importància que li podem otorgar al fet transformador de la lectura, de la cultura-. I també recordam al Paolo Coelho…
