El grup de supòrt a Valtonyc ha convocat per demà una reunió oberta al casal Can Alcover de Palma, per decidir futures passes a seguir. Per Leire Giral.

El Tribunal Suprem ha fet pública avui la sentència respecte al recurs de cassació presentat pel raper mallorquí Valtonyc, qui va ser condemnat a tres anys i mig de presó pel contingut de les seves lletres per l’Audiència Nacional espanyola, el 21 de febrer de l’any 2017. A més també s’ha condemnat el cantant a pagar les costes del recurs. La sentència de l’AN el qualificava d'”autor responsable dels delictes d’enaltiment del terrorisme, humiliació a les víctimes, calumnies i injúries greus a la Corona i amenaces”.

L’acusació particular la va encapçalar Jorge Campos Asensi, president del Circulo Balear, qui havia estat blanc de les crítiques del raper mallorquí a les seves lletres. Les cançons per les quals s’ha jutjat Valtonyc estaven incloses en els seus treballs Residus d’un poeta i Mallorca és Ca nostra, publicats entre l’any 2012 i el 2013 a diferents plataformes d’Internet. Ara, la causa torna a l’Audiència Nacional espanyola, que haurà de decidir la data d’ingrés a la presó per al raper. El grup de supòrt a Valtonyc ha convocat per demà una reunió oberta al casal Can Alcover de Palma, per decidir futures passes a seguir.

Les cançons per les quals s’ha jutjat Valtonyc estaven incloses en els seus treballs ‘Residus d’un poeta’ i ‘Mallorca és Ca nostra’, publicats entre l’any 2012 i el 2013

A l’hora de presentar el recurs de cassació, la defensa de Valtonyc feia referència a la vulneració del dret de llibertat d’expressió, un fet que va estar desestimat per l’AN i que tampoc ha tingut en compte el Tribunal Suprem. Per fer-ho assenyala els límits d’aquest dret elemental, mitjançant diferents sentències del Tribunal Constitucional espanyol i del Tribunal Europeu de Drets Humans. “La jurisprudència constitucional ha destacat tant el caràcter preeminent que té el dret a la llibertat d’expressió en els sistemes democràtics, com el seu caràcter limitat quan entra en conflicte amb altres drets o interessos constitucionals, com succeeix amb aquelles expressions que són manifestació del discurs de l’odi i que cal interpretar com incitacions a la violència”.

La defensa també argumentava al recurs el fet que les lletres de les cançons havien estat jutjades fora de context. Però l’alt tribunal espanyol no ho considera així: “només cal llegir els fets declarats provats per comprendre la gravetat de les expressions contingudes i el seu correcte encaix en els tipus penals de referència”. Segons l’escrit del Suprem, la sentència de l’Audiència Nacional “no reelabora ni treu de context les lletres, gens innòcues per si mateixes”.

“Només cal llegir els fets declarats provats per comprendre la gravetat de les expressions contingudes i el seu correcte encaix en els tipus penals de referència”, segons el Suprem.

El tercer dels punts que sostenia el recurs al·legava que el raper no havia incorregut en el delicte de calúmnies i injúries greus al monarca espanyol i que la sentència de l’AN confonia “una crítica política amb una crítica personal”. Els magistrats del Tribunal Suprem, en canvi, consideren que “no són lletres irrellevants, no realitzen una crítica política al cap de l’Estat (…) sinó que injurien, calumnien i amenacen de mort al Rei o a membres de la Família Reial”.

Respecte a l’amenaça contra el president del Círculo Balear, Jorge Campos, la defensa del raper defensava que es tractava d’una al·legoria “increïble, inversemblant, propi de la lletra d’una cançó”, un punt que també ha desestimat l’alt tribunal espanyol, en considerar provades els amenaces contra Campos.

Un article publicat originalment a La Directa.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here