L’associació sardiners per la llibertat d’expressió va exposar el passat dissabte vint-i-dos de novembre l’exposició de Santiago Sierra “Presos políticos en la españa contemporánea” a la plaça de l’Església de Son Sardina que seguirà allà fins al vuit de desembre. L’obra de 24 fotografies de polítics que estan a la presó va aguantar en peu només dos dies abans de ser atacada. Dia vint-i-quatre el poble es va despertar amb tots els panells tomats. Durant la nit algú havia pintat missatges de “Viva España” i dibuixos fàl·lics, de manera similar al que va ocórrer el mes de juny quan aquesta exposició era a la plaça d’Espanya de Palma. Els veïns varen netejar-ho tot i al cap de poc la mostra tornava a estar exposada a la plaça.
L’obra de 24 fotografies de polítics que estan a la presó va aguantar en peu només dos dies abans de ser atacada
Dins el mateix cicle es va organitzar una trobada per la llibertat d’expressió aquest divendres dia trenta. En un principi s’havia de fer a la plaça però per mor de la pluja es va fer al casal de Son Sardina.
Per començar es va llegir el manifest per la llibertat d’expressió i per una plaça de tots. Després va parlar la portaveu del grup de suport a Valtonyc. Va explicar la situació del músic exiliat i va compartir alguns detalls del procés judicial a Bèlgica. Després va intervenir n’Antoni Marimon, professor d’història a la UIB, que va parlar de la llarga tradició censora de l’Estat espanyol. El següent intervinent fou el professor de Dret Penal a la UV Antoni Llabrés que va explicar algunes de les incongruències jurídiques al voltant del dret a la llibertat d’expressió, comparant sentències nord-americanes, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i, sobretot, els problemes que suposen quatre punts concrets del codi penal espanyol: el d’ofenses als sentiments religiosos, el d’injúries a la corona, el d’ultratge a Espanya i als seus símbols i el d’enaltiment del terrorisme. El darrer en parlar va ser el periodista Tomeu Martí, que va parlar de la censura als mitjans de comunicació des de la seva experiència professional.
Després es va encetar un debat envers els límits de la llibertat d’expressió en el que es va tornar a parlar d’en Valtonyc i dels casos d’artistes i humoristes perseguits i sobre la conveniència o no de castigar segons quins comentaris amb multes administratives. Per a finalitzar l’acte, prop de les set i mitja de la tarda, es va recitar poesia i es va menjar coca de trempó.
