Són les 18.15 h. Hem quedat amb Santiago Sierra per parlar i fer una entrevista en exclusiva per ‘Aguait’, no en farà cap més durant la seva estada a Mallorca. Som a Casa Planas, a la part de darrere, concretament a l’estudi de l’il·lustrador Carles G.O.D. Montam càmeres. Gràcies a Objectiu Roig ho podem gravar en vídeo i servirà per a un documental sobre la setmana per la llibertat d’expressió. La seva obra ‘Presos políticos en la España contemporánea’ ha estat instal·lada a la Plaça Espanya de Palma, l’endemà d’aquesta entrevista va aparèixer pintada amb esprai vermell.

Molta gent ha fet possible aquesta trobada; persones de l’organització d’Acallar, redactores i col·laboradores d’aguait com la fotògrafa Mar Belardo, Ona Mediterrània a través de Joan Farrès. L’artista Carles Gispert i la periodista Rosa Pérez de Ràdio 3 conduiran l’entrevista.

Tot llest. Sierra seu a un banquet, al seu darrere hi ha vaires obres de Carles GOD. S’encén un cigarret i començam a parlar. Tenim 25 minuts abans que comenci l’acte convocat.

***

S’ha mogut tot un treball col·laboratiu, en aquest cas a Mallorca, en solidaritat a Valtònyc. Què està passant i com s’ha arribat fins aquí?

Per molt mala llet, no? Jo crec que és molt senzill entendre que quan Julio Iglesias canta una cançó d’amor no vol dir que estigui enamorat. I sobretot a l’entorn del rap, quan algú presumeix que matarà a tot el món no vol dir que matarà a tot el món. Aquestes expressions entren en el món del teatre, l’art, la representació. Un jutge ha hagut de “moure un poc el cap” per estar titulat, supòs que és una cosa que ells saben perfectament. Són actes que es fan amb molt mala llet i intencionadament. Amb la finalitat que callem i que no protestem.

Crec que tot això està tapant deu anys d’una crisi en la qual s’han donat tots els diners a la banca i s’han deixat a les persones en bragues. Al cap i a la fi és una forma de contestar o d’acabar amb la resposta social. I els artistes i activistes són aquest tipus de gent, són les que més alcen la veu i són exemplificants.

En aquest cas parlam d’artistes, però aquesta situació repressora i censuradora està arribant a molts altres nivells. Parlam de Cassandra, que no pots fer una broma. Hi ha diferència en la repressió a les artistes o a l’expressió en general?

Crec també que tot això s’està fent amb el beneplàcit d’Europa

No, es persegueix a qualsevol que faci renou. És una bogeria, a més s’ha anat a cercar a gent desconeguda. No crec que Valtònyc fos molt conegut abans de tot això. També hi ha el cas d’aquest al·lot que va posar la seva cara a la imatge d’un Crist. És molt penós i molt patètic. Et fa ganes sortir corrent quan veus imatges com la del ministre de cultura cantant “El novio de la muerte” (cançó dels legionaris). És desesperant.

Crec també que tot això s’està fent amb el beneplàcit d’Europa. Ja es va veure quan es va intentar posar la meva obra a Brussel·les, es van negar al·legant que una obra d’art no havia de provocar mai un conflicte a l’interior d’una sala d’exposició. És molt curiós, no sé si esperaven bregues amb bats de beisbol? L’Europa dels ciutadans mai ha existit, el que hi ha hagut és una Europa del mercat i de la OTAN.

Per altra banda, ens hem de témer que ara ve una segona crisi. Cada deu anys en ve una i estan prenent mesures de repressió molt dures perquè, si a la situació actual li sumam la que vendrà, serà molt dur. Bé, és com per tenir una mica de por a aquestes reaccions. A més, hi ha un ambient d’histèria generalitzada. Aguditzat amb el conflicte català. Jo no sé per aquí, però a Madrid fa por. A Madrid pareix el 18 de juliol del 39, tot ple de…(banderes). Enmig de tota aquesta histèria estam intentant mantenir la coherència, ser crítics i vigilants.

Creus que hi ha relació amb tot el que està passant a Catalunya o el que va passar al País Basc?

Sí, però el País Basc no els va posar tan histèrics. La de Catalunya crec que ha sigut una situació nova, van veure que havien de fer alguna cosa i, en lloc de fer-ho parlant, van decidir una altra via. I ja veis com ho estan resolent.

Jo no sé si ho fan a posta per empipar-nos a tots, però hi ha una repressió massiva. La cosa està preocupant. A mi no em passa pel cap l’opció de la “maleta”.Hi ha hagut un enfuriment en el que els gestos patriòtics, les referències exagerades d’adhesió al règim són molt ben valorades. En aquest context s’hauria de prendre l’actuació d’IFEMA respecte a la meva persona. Ens pot parèixer que és un boig perquè està actuant d’una manera desgavellada perquè aconsegueix l’afecte contrari. Però en realitat, si penses en la seva lògica, aquest senyor és un home que sempre ha fet aquests gestos de suport i adhesió al règim perquè li vagi molt bé. I li està anant molt bé.

Està clar, primer arriba una crisi i llavors hi ha una legislació com la llei mordassa. Aquesta llei és la que en mans d’un jutge, que l’aplica com li pareix, provoca casos com el de Valtònyc i altres artistes. I també estan els mitjans de comunicació, com ho veus que siguin capaços de crear expectació perquè tothom parli del mateix?

Els mitjans tenen amos, no són públics. I els que són públics també tenen amos. La partitocràcia ja s’ha assegurat que el que és públic no existeixi ni en el que és oficialment públic.

Seria interessant plantejar-se perquè ha d’anar el rei d’Espanya a una fira com IFEMA

Pens que en el que va passar a ARCO té molt a veure amb la presència del rei, no ho hem d’oblidar. Un senyor que anirà per allà a fer-se fotos i que per aquest motiu s’ha d’organitzar tot un esdeveniment entorn de la seva figura. És trist, però l’art a Espanya sempre ha sigut cortesà i, si no encaixes en aquest homenatge a la reialesa, ets fustigat pels mitjans, que sí que ho són. Seria interessant plantejar-se perquè ha d’anar el rei d’Espanya a una fira com IFEMA. No crec que la reina d’Anglaterra vagi a FRY’S, per exemple. Que no hi anàs ens ajudaria bastant, rebaixaria les tensions i ens deixarien expressar com volguéssim.

Hi ha molts de temes conflictius, hi ha qualque cosa que et mogui per decidir fer art sobre un tema en concret?

Sí, el que m’interessa. Els temes en què jo estic pensant. No perseguesc res, pens que el que em crida l’atenció ha de ser part de la meva feina. Sempre ho he fet així. També hi ha una reacció de defensa, el que estam veient dels presos és la punta de l’iceberg però hi ha hagut una persecució molt gran cap a artistes, cap a gent dels moviments socials.

Més que empresonats, hi ha hagut multats. Si et venen amb una multa de sis cents mil euros et paralitzen la vida per una bona estona. Tots aquests casos els he vist al meu voltant, en amics meus. Pareix que et passin les bales molt a prop. El detonant va ser el dels titellaires, això em va molestar. Em va parèixer molt miserable perquè la tereseta té aquesta funció, és inpresonable i pot parlar. Cosa que no pot fer l’autor. Quan van detenir aquests al·lots van detenir també les teresetes. Estam arribant a aquests nivells de deliri.

Des de l’art de denúncia es pot arribar a un art de transformació?

No crec que hagi d’impostar una cosa que no sóc, el treball que faig el socialitz en el sentit que faig quelcom amb una funció social. Jo amb això ja em sent a gust, no necessit fer aquesta segona passa.

Però arran del 15M hi ha altres formes per fer art d’una manera més inclusiva, més democràtica en la part de creació.

Bé, això és qüestió de caràcters. Jo sóc una persona retreta. Em costa socialitzar, no sóc d’aquests que va a assemblees, ja que em posen nerviós. Treball com puc.

Estam en temps molt convulsos. Xerram de la llei mordassa, creus que hi haurà una reforma d’aquesta llei?

No ho crec. El que faran serà un maquillatge i la seguiran usant. És un instrument ideal per a reprimir, o sigui que no crec. Hauran de fer gestos, com aquest que han fet amb el vaixell africà però no crec que ara facin una política d’acollida, sinó que són gestos per a quedar bé. Una espècie de campanya. Certament se n’ha anat un porc rosa, i ara n’ha arribat un rosat.

I a escala internacional?

Doncs hem de tenir en compte qui és l’emperador. L’emperador està marcant uns tons molt tètrics. Aquest és un home perillós, i pareix ser qui “marca la pauta”. Abans hi havia un bon ambient fals a l’època Obama, ara hi ha un feixisme sense vaselina que s’està imposant internacionalment.

Santiago Sierra, flanquejat per dues càmeres, mentre l’entrevisten Rosa Pérez i Carles Gispert | Mar Belardo

Inclús a Europa hi ha una sèrie de països on pareix que, a poc a poc, va guanyant l’extrema dreta. No sé si has tengut mai una idea bona d’Europa, però com veus aquestes tendències polítiques que van avançant?

A Europa li passa el que li succeeix a Espanya particularment. Europa és una cova de pirates que no ha sabut afrontar el seu passat, amb excepció d’algun país com Alemanya que ho ha abordat una mica. Però hem de tenir en compte que únicament hi ha tres països al món que no han sigut colonitzats per un país europeu, i en aquests tres ho ha fet Estats Units -Corea, Japó i Libèria-. Una colonització que ha sigut completament arrogant, que ha imposat la seva llengua i que en realitat, aquests països, no n’han fet una revisió. L’Europa que tenim ara, com he dit abans, és la de la OTAN i del control militar. El Mediterrani sencer és un cementeri, amb una actitud feixista per part dels governs europeus. També ho veim als centres d’internament d’estrangers (CIE), on s’empresona a persones innocents que no han fet res.

És com per esglaiar-se, estam en un temps com molt barroc amb una façana molt bonica i un futur decadent. I crec que això va, a poc a poc, calant en tot. Jo és que crec que arribaran temps pitjors inclús, no em crec aquesta idea que ara ha arribat un nou i tot s’acabarà.

Per exemple, la que és ara ministra de Defensa (Margarita Robles) va dir que estava molt bé el fet de censurar-me a ARCO perquè es llevava el clima de crispació. També hi és el Marlaska. Aquesta és la gent que hi ha en el poder ara. Faran el mateix. Amb vaselina o sense vaselina, aquestes són les eleccions que ens permeten en aquesta democràcia.

He pogut llegir a una entrevista que entenies l’actitud d’Helga de Alvear (la teva galerista) o d’altra gent que va donar suport, directament o indirectament, a la censura de la teva obra. Però no creus que hi va haver una baixada de calçons en aquest sentit?

La situació que vivim és prefranquista, però en alguns aspectes és pitjor que prefranquista

Bé, cada persona arriba fins on pot. Ella va arribar on va arribar, que no és poc, i jo li estic molt agraït. Després es va espantar fàcil i crec que era una situació difícil. Hi havia molta agressivitat, ella quan arribava a la galeria no podia aproximar-se perquè la tapava un mandala de micròfons. Quan em va tocar a mi parlar davant la premsa vaig entendre que no es pronunciés més fermament, perquè els periodistes entren amb molt mala llet, inclús molestant-te amb el micròfon per propiciar una situació adversa perquè una equivocació en premsa val més que mil encerts. Es fa per emprenyar-te, em pareix normal que es fes enrere.

Te n’has de témer que a la galeria Juana Mordó als anys 70 s’estaven exposant obres-crònica sobre els afusellaments, quan encara hi havia Fraga i Franco vius, i no va passar res. La situació que vivim és prefranquista, però en alguns aspectes és pitjor que prefranquista.

I la direcció d’ARCO? I la de IFEMA? No s’haurien d’haver imposat d’alguna manera?

A IFEMA hi ha molta gent; l’ajuntament de Madrid, l’equip de Podemos, etc. Tot va ser molt estrany. Jo no vaig entendre res. I el director d’ARCO no va exercir de director, ni em va telefonar -encara que em coneix perfectament-.

I el paper de les galeries, en general, com el veus?

Les galeries són la nostra tenda. El món de l’art és un poc més sofisticat que la venda de mobles. Al cap i a la fi els artistes som proveïdors i les galeries són el nostre distribuïdor. Es pot fer d’una altra manera? Segurament, hi ha altres formes de treballar en l’art però jo no n’he trobat cap altra. Es diu molt que vaig començar a l’underground de Madrid però, en realitat, des del principi vaig estar a galeries perquè tenia clar que havia de menjar. Jo no tenc família amb “pasta” i, si no venc la meva feina, ho tenc complicat. Llavors, les galeries les veig com a una eina de treball.

Sí, però també hi ha una falta d’accessibilitat, sobretot per a propostes transformadores.

Sí, és que l’art és el futbol dels rics. Ara s’ha posat de moda, per rentar-se la imatge, invertir en art. Es diu “ara arriba el col·leccionista”, en comptes de dir “arriba l’explotador maleït”.

Així i tot hi ha molts mons de l’art, hi ha molts tipus d’artistes. Cadascú té una estratègia diferent, i també hi ha galeries que estan molt dedicades a un art polític específic inclús.

Pot ser que si hi hagués algun tipus de subvenció o exempció fiscal a qui compra art milloraria la situació dels artistes?

Doncs no ho sé i tampoc em preocupa. No crec que haguem d’estar tot el temps basant-nos amb les subvencions, pens que les subvencions haurien de servir per arreglar situacions de risc. Hi ha molta pobresa en el país, jo preferesc buscar els doblers en el capital privat i no demanar-li a una entitat pública.

Però si hi hagués un IVA més baix que en l’actualitat, tant per al públic com per al món editorial, probablement seria més fàcil invertir en art?

No, el que succeeix és que la gent compra fora d’Espanya. Però jo crec que el problema del col·leccionisme a Espanya es deu al fet que la burgesia il·lustrada fou expulsada, assassinada o forçada a l’exili. Aquesta gent, que és qui maneja el negoci en la compra d’art, ja no són aquí. Aquest és un país en el qual hi va haver una poda.

Anam acabant, parlam sobre la setmana per la llibertat d’expressió què s’ha organitzat aquesta setmana a Palma. Quina impressió en tens, tu que vens de fora de l’illa, del moviment que s’ha creat al voltant del cas Valtònyc?

Molt positiu, és una reacció i esper que no sigui l’única. Que es cridi bé, i ben fort.

Parlam molt sobre llibertat d’expressió, com es defensa?

Exercint-la, i negant-nos a acceptar que vivim en un país en el qual no hi ha llibertats. Intentant forçar-les. No sé… passar de tot. Seguir endavant, endavant, fins a tombar la paret.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here