Els projectes d’horts Urbans, que actualment hi ha a Ciutat, són una oportunitat per deixar enrere el rol tutelar de l’administració i engegar una dinàmica de recuperació de sobiranies. Aquests són espais amb una gran potencialitat per realitzar accions en àmbits molt diversos. Es poden treballar des d’aspectes individuals fins a aspectes col·lectius i globals. Tenir cura d’uns metres quadrats de terra pot representar una millora individual en molts aspectes, però també social i política.
Els horts urbans a Ciutat
A Ciutat hem tingut diverses iniciatives d’horts urbans, projectes col·lectius autogestionats i horts urbans municipals. Els de caràcter institucional, promoguts i gestionats per l’Ajuntament des de l’any 2010, són de caràcter lúdic-assistencials reservats per a majors de 65 anys i associacions sense ànim de lucre.
Des del 2012 fins al 2018 hem tingut un hort urbà col·lectiu i autogestionat anomenat Jardí d’Epicur. Ocupava un solar abandonat al centre de la ciutat, que va ser desallotjat per l’immobiliària Oliver Mateu, la mateixa que desallotjà el casal okupat Ca ses Mopis. Aquest projecte, en ple 15M, va expropiar i posà a disposició de les persones, un terreny privat, sense ús i en estat lamentable que va convertir en un espai col·lectiu i de natura al mig de Ciutat.
També un grup de veïnades de Son Espanyolet presentaren un projecte per fer horts a un solar municipal sense ús. Cansades d’esperar una resposta, ocuparen l’espai i el reconverteixen en hort anomenat ‘Hort de Son Espanyolet’.
Ara mateix hi ha dos projectes que es troben en negociacions amb l’Ajuntament. Un es diu es Verger de Sa Calatrava, que guanyà el concurs de “Pressupostos participatius” de l’Ajuntament de Palma 2016. L’altre és un projecte d’horts urbans impulsat per l’associació de veïnats d’El Terreno.
El moviment respecte els horts urbans va començar a moure’s en forma de trobada al 2017. Es va organitzar una trobada de col·lectius de Ciutat, que fan feina amb els horts urbans com a eina de transformació social on hi assistiren el Jardí d’Epicur, Es Verger de la Calatrava i s’Hort de Son Espanyolet.
El 2018 es repetí l’experiència, amb la desgràcia de la desaparició del Jardí d’Epicur. Hi participaren Es Verger de la Calatrava, la iniciativa d’El Terreno, una iniciativa del barri Es Fortí i s’Hort de Son Espanyolet. Amb aquestes trobades s’ha construït una xarxa anomenada Xarxa d’Espais Verds.
La situació actual
Actualment, els horts municipals es troben en una lamentable situació de deixadesa. A les planes web de l’ajuntament no apareix informació, de cap mena. Els processos l’adjudicació de parcel·les de cultiu, duen retard d’anys. Més de la meitat de les parcel·les estan abandonades o sense assignar. No hi ha seguiment ni planificació de les activitats que s’hi fan. La concepció inicial d’aquests espais, ja limitava enormement la seva potencialitat, però ara mateix, podem parlar que és un recurs infrautilitzat o dir, directament, que és un recurs tudat. L’Ajuntament no ha estat capaç de millorar els horts existents i no ha ajudat a crear-ne de nous. Cal dir que tampoc se sap si hi haurà concursos per adjudicar espais. Ara mateix no hi ha dates.
L’administració fa dues propostes a les demandes dels projectes col·lectius; presentar els projectes als pressupostos participatius o bé fer associacions per accedir a concursos d’adjudicació dels espais
Les iniciatives col·lectives malgrat tenir el suport o simpatia de les persones que viuen a aquests barris i també de la mateixa administració, topen amb les traves burocràtiques i amb la falta de solucions vàlides per dur endavant els projectes. L’administració fa dues propostes a les demandes dels projectes col·lectius; presentar els projectes als pressupostos participatius o bé fer associacions per accedir a concursos d’adjudicació dels espais. I s’ha de dir tenir en compte que no totes les iniciatives estan disposades a canviar el model d’autogestió pel d’una associació. Per altra banda, les que han optat per constituir-se en associació, o adherir-se a una, no tenen, ara mateix, la seguretat que el projecte s’acabi desenvolupant.
Projectes viscuts, existents i traves
El Jardí d’Epicur, quan la propietat va voler recuperar el solar que ocupava l’Ajuntament no va saber actuar en favor de la feina col·lectiva i de l’espai obert a tothom. L’espai ara es troba tancat a esperes de ser urbanitzat, per una empresa que ja administra un hotel a plaça Fleming i està reformant el que era Ca ses Mopis, amb llicència, presumiblement per fer-hi un altre negoci turístic a la barriada.
Els projectes col·lectius que coneixem, estan molt mesurats amb la capacitat del grup que els projecten. Són autogestionats, no requereixen gran infraestructura ni molts recursos
Es Verger de Sa Calatrava , malgrat guanyar un concurs del mateix Ajuntament, no te l’espai assignat ni s’ha proposat un espai alternatiu.
S’Hort de Son Espanyolet segueix sense tenir permís per ocupar l’espai, encara que el solar és de titularitat municipal ni té accés a la xarxa pública d’aigua.
El Terreno es manté dins unes negociacions que, ara com ara, no se sap ben bé com acabaran.
I llavors hi ha iniciatives que coneixem de millora de la coberta verda que troben massa traves i acaben per perdre força i desapareixent.
Quin ha de ser el paper de l’administració?
A la segona trobada de la Xarxa d’Espais Verds, es va voler fer una anàlisi de la situació d’aquests espais a Ciutat. Van concloure que els projectes presents tenien capacitat d’autoorganitzar-se amb el suport de les entitats associatives i/o de les veïnades on es desenvolupen o projecten aquestes iniciatives, i que l’Ajuntament no estava preparat, ni s’ha actualitzat, per atendre aquestes demandes. La institució no ha fet la feina.
D’entrada, estam a anys llum de tenir lleis que garanteixen i regulin l’accés a parcel·les de conreu a espais urbans com les del Regne Unit (Allotment Acts) o Alemanya (Bundeskleinggärttengesetz). Però és que el plans urbanístics no contemplen la figura de l’hort urbà!! Aquest espai no existeix ni existirà segons els plantejaments urbans de l’Ajuntament. Així no es poden establir normes per afavorir el desenvolupament d’aquests espais. Recordem que es tracta, senzillament, d’incloure aquests espais al plantejament urbanístic de Ciutat.
Els projectes col·lectius que coneixem, estan molt mesurats amb la capacitat del grup que els projecten. Són autogestionats, no requereixen gran infraestructura ni molts recursos. La seva utilitat social està garantida perquè sorgeixen de la iniciativa de les veïnades, tenen vocació de servei, ofereixen alternatives a la societat de consum, promouen la col·laboració… és a dir, són projectes que actuen per la millora del seu entorn, tant ambiental com social. Aquests projectes no necessiten ni la tutela ni la direcció de l’administració. El que demanen és molt senzill, espais on desenvolupar els projectes.
La funció principal de l’administració ha de ser acompanyar aquests projectes. Adequar la normativa i els plans urbanístics, cercar espais, condicionar-los i cedir-los als col·lectius
La funció principal de l’administració ha de ser acompanyar aquests projectes. Adequar la normativa i els plans urbanístics, cercar espais, condicionar-los i cedir-los als col·lectius. Ni ha de delegar en l’activisme social, això vol dir subvencionar-los, perquè comporta el perill d’abandonar la seva responsabilitat, ni ha de traspassar el poder al sector privat perquè desposseeix a les veïnades de la capacitat de decidir sobre els projectes. El que ha de fer és vetllar per la justa distribució del que és de totes -en aquest cas, els espais i recursos públics- i deixar que es desenvolupin els projectes, tal com els presenten els col·lectius, sempre que aquests siguin d’utilitat social.
Aquests projectes col·lectius són espais de militància i implicació ciutadana, també són una manera de participar en la vida política i social de la ciutat. Cada projecte és una proposta de model de ciutat, amb els horts urbans com a eina.
Recolzar aquests projectes és reconèixer que les persones tenim la capacitat de decidir sobre el nostre entorn, vol dir que l’administració reconeix a la ciutadania com a corresponsable en la gestió de la Ciutat. No fer-ho vol dir seguir amb la dinàmica paternalista que ens vol fora dels espais de decisió.
