Alenar

No sóc res. Sóc (a) un buit a l’espai temps, matèria perduda en un forat negre. No sent ni sent res, tot és silenci, fosca, blanc, o negre. No hi ha contrast. No sóc enlloc. L’habitació és un escenari fortuït, una tarima imprevista, em repel·leix. Tampoc sé a on anar. Ni a on tornar. Començ a percebre el frec a frec a l’estómac, al diafragma, als pulmons, a la gola, a les mandíbules. Sent el grunyit a les dents. Ràbia, culpa, pena. Incredulitat, decepció, frustració, impotència. No crit, no tenc veu. La pressió de l’atmosfera s’acarnissa amb el tòrax. No. Tenc. Alè.

Guanya el tòrax i vull córrer. Córrer per vèncer l’ego. Córrer per no fugir. Córrer quan la impotència paralitza el cos i el pensament, quan l’emoció genera el col·lapse del sistema. Córrer per retrobar, alliberar, alenar. Córrer per alenar. Per alenar.

Alenar.