Recordant el passat m’he deixat endur pels carrerons de la memòria, girant els caps de cantó sense saber què me trobaria darrere de cada un. Ha estat com llegir un llibre d’aquests que pareixen escrits per tu.
M’entra el formigueig de la nostàlgia en veure persones que ja no hi són, o en trobar-me adormida al pit del meu pare de camí del cotxe a casa.
Sóc capaç de dir quina olor feien els seus cabells o el seu pinta ungles.
De cop torn a girar per un carreró i m’hi trob a mi, sola, tranquil•la, no fent res més que colorejant un quadern, feliç.
Quant de temps fa que no dibuix per dibuixar?
Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a ‘Aguait’, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.
