“Propongo que pillemos la letra y la rapeemos al unísono o en fragmentos entre muchas artistas, escritores, MCs, etc. Cuantos más, mejor. @KaseO_real, què et sembla? Que decís, gente? Vamos a ir todos a la puta cárcel de una vez ya todos”. Era el 20 de febrer i s’acabava de publicar la sentència que condemnava al raper mallorquí Valtonyc a tres anys i mig de presó per injúries al rei, calúmnies i enaltiment del terrorisme. Amb aquest tuit, el raper i activista Pau Llonch feia una crida al món de la cultura a prendre partit davant l’embat a la llibertat d’expressió.

En menys d’una setmana, s’establia un grup de treball amb actius del sector musical i cultural del país, i productors audiovisuals coordinaven els centenars de missatges de solidaritat arribats d’arreu del món del hip hop i l’escena musical. Un mes i mig després, veu la llum el videoclipLos borbones son unos ladrones amb un objectiu clar: reptar la maquinària judicial mitjançant l’assumpció col·lectiva i solidària de les responsabilitats penals de les líriques condemnades en els casos Valtonyc, Hasél o La Insurgencia.

La cançó ha estat gravada a la Casa Murada de Banyeres del Penedès i el vídeo enregistrat a la presó Model de Barcelona, amb la participació de fins a tretze artistes punteres de totes disciplines de la cultura del hip hop: Frank T, Elphomega, Def Con Dos, Sara Hebe o Rapsusklei prenen partit juntament amb bandes joves, consolidades i també emergents com Los Chikos del Maíz, La Raíz, ZOO, IRA, Machete en Boca o Tríbade per cavalcar un beat de Juan Pablo Balcazar al baix, Clara Peya al piano, Antonio Torres a la bateria i Roger Martínez Solé al saxo.

L’acompanya un making of de Delabrave sobre els murals pintats per diversos grafiters a la Model durant la gravació del clip. Amb aquestes obres, cada artista va donar la seva visió amb el seu llenguatge als murs de la presó. Paral·lelament, han fet una crida perquè demà dimarts 10 d’abril cada artista plàstic que ho vulgui pengi a les xarxes socials la seva visió o opinió sobre la llibertat d’expressió i la repressió a l’Estat espanyol en forma d’il·lustració, pintura, dibuix o fotografia sota l’etiqueta #NoCallaremos.

Los borbones son unos ladrones”

Les promotores del projecte expliquen que l’explícit i eloqüent títol triat per aquesta cançó col·lectiva és un dels passatges originals de la cançó No al Borbó de Valtònyc. El tema compagina lírica denúncia de collita pròpia amb recreacions d’altres estrofes ja penades. Es tracta d’una iniciativa autònoma que, des de l’autogestió, s’emmarca dins la campanya que el col·lectiu #NoCallarem coordina en solidaritat amb les represaliades i a favor de la llibertat d’expressió. Hem parlat amb Xavi Urbano, membre de No Callarem, per preguntar-li sobre com ha sigut aquest procés.

Ha sigut fàcil mobilitzar tants artistes, crear la cançó, gravar el videoclip, etc. en tan poc temps?

“No només hi ha hagut predisposició a gravar el tema, sinó que tots han vingut a gravar el videoclip: gent de Madrid, València, Andalusia que han fet 1.000 quilòmetres per la causa”

Tot i que la gestió és complicada, hem flipat amb les facilitats i les ganes que hi ha posat tothom. Fins i tot fent trucades a gent amb qui tenim poca relació ens hem trobat molt bona predisposició. Una de les coses que més m’ha sorprès és que no només hi ha hagut predisposició a gravar el tema, sinó que tots han vingut a gravar el videoclip: gent de Madrid, València, Andalusia que han fet 1.000 quilòmetres per la causa.

Quin efecte espera generar aquest projecte?

D’una banda, donar la sensació que això no és un tema que afecta només els tres casos que denunciem, sinó que qualsevol pot pringar tal com estan les coses, en especial, la gent que es mou en l’escena del hip hop. D’altra banda, volem denunciar que el delicte d’injúries a la corona no té fonament; en un suposat estat democràtic no s’hauria de considerar un delicte. A més, té un punt d’escalf cap a tothom que afronta processos judicials i repressius més enllà dels rapers: tuitaires, censura d’exposicions, de publicacions, etc. El front cultural es pot veure autocensurat i tenir por, per això volem mostrar-nos conjuntament. Per això també hi ha un sound system, grafiters o dj’s. Volíem obrir la paleta de gent que hi participa.

Creieu que l’Estat seguirà encausant artistes per les seves lletres?

Tot indica que la cosa anirà a més, l’única forma d’aturar-ho és que a cada pas plantem batalla, es generin reaccions, la gent surti i denunciï aquestes derives repressives. La repressió de l’Estat no s’atura mai, si no ataca per aquí, serà per una altra banda. És una forma de legitimació de l’Estat. Ara ens toca generar punts de trobada, solidaritat i recollir recursos.

Des de #NoCallarem heu organitzat unes jornades a la presó Model per aquesta setmana, què hi trobarem?

“La campanya No callarem és un referent per a molta gent de moltes lluites. Per la transversalitat i l’impacte que està agafant, és un altaveu a nivell internacional”

La campanya No callarem és un referent per a molta gent de moltes lluites. Per la transversalitat i l’impacte que està agafant, és un altaveu a nivell internacional. El que trobarem la setmana vinent serà una mostra d’aquesta transversalitat de disciplines artístiques amb un impacte mediàtic i social molt gran. Una de les coses que s’han de celebrar és que poc a poc aquesta capacitat d’estendre’s a l’Estat s’està començant a materialitzar, que és un dels objectius. Ja que judicialment hi ha molta gent de tot l’Estat, també ens agrada que la resposta sigui col·lectiva.

Per acabar, com valorares la iniciativa?

Aquest projecte s’ha dut a terme amb un temps record, si ho hem pogut fer a aquesta velocitat és per la bona voluntat de tothom i per la capacitat de tenir petites estructures: cooperatives, associacions… en definitiva, rereguardes organitzades que de seguida generen una reacció. I tot això vinculat a l’economia social, un fet molt important a tenir en compte.

Article publicat originalment a La Directa, escrit per Ferran Domènech.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here