El mes de maig, més de 5.000 persones i 180 artistes van combregar-se al concert del parc del Gran Sol del barri de Llefià de Badalona per donar suport a la campanya No Callarem, en defensa de la llibertat d’expressió. El moviment esclatava arran de la condemna al raper mallorquí Valtònyc, que recentment ha estat ratificada pel Suprem i avui acumula encara moltes més raons per existir. Avui, des de l’Antic Teatre de Barcelona, amb Valtònyc, Txarango, Za, Marinah, Mishima, Cesk Freixas i Gemma Humet, entre altres artistes i gestors culturals, han fet una crida perquè entre el 9 i el 15 d’abril se celebrin actes arreu de suport a les persones processades i en defensa de la llibertat d’expressió. Els diners recaptats aniran destinats a la caixa de resistència de No Callarem. Alhora, han anunciat oficialment el que feia dies corria per les xarxes: que des de l’escena del hip hop es gravarà un tema amb les lletres del raper Valtònyc, que es publicarà el mes d’abril. A més, avui el mallorquí farà un concert sorpresa, a les 20.30h a la sala Freedonia del Raval de Barcelona.
Durant la preparació d’aquell primer concert del mes de maig a favor de la llibertat d’expressió, un dels impulsors de la campanya, Fernando Paniagua, ja va subratllar que el de Valtònyc no era un cas aïllat. Hi havia la tuitera Cassandra, el cantant César Strawberry o el grup de titellaires Títeres desde abajo. “Vivim en un moment en què qualsevol artista que digui alguna cosa més o menys provocadora es pot trobar davant l’Audiència Nacional”, va alertar. I així ha estat: la ratificació de l’Audiència Nacional espanyola sobre el també raper Pablo Hasél, el segrest del llibre Fariña, sobre el narcotràfic a Galícia,o la retirada de l’artista Santiago Sierra de la Fira Internacional d’Art Contemporani Arco són els atacs a la llibertat d’expressió més recents.
La plataforma No Callarem, on hi ha 23 col·lectius de l’àmbit cultural i dels drets humans, també alerta de la persecució de tuitaires, humoristes i periodistes. Per aquesta raó, a la roda de premsa, han intervingut persones de diferents disciplines. Per aportar context, des de la defensa dels drets humans, Thais Bonilla de Novact ha alertat que des del 2015, s’han succeït diferents lleis que «suposen regressions de drets molt fonamentals», com la llei mordassa, la reforma del Codi Penal o el pacte antiterrorista. La poeta Aïna Torres citant Montserrat Roig -“Les paraules no es poden tancar dins una gàbia. Volen soles”-, ha insistit en la importància de conservar i exercir la crítica des de la literatura. I des de la cançó, Alguer Miquel de Txarango ha insistit en què “estem més organitzades que mai, al peu del canó”, per afegir que els “atacs no són contra la comunitat cultural, sinó contra tota la societat”. Precisament el raper mallorquí ha volgut agrair tot el suport rebut i expressar que se sent “més fort que mai”. L’actriu Sílvia Siles i Pep Espelt, director i fundador de Konvent -Centre d’Art Contemporani també han pronunciat paraules en defensa de la llibertat d’expressió.
Article publicat originalment a La Directa