Actualment el vaixell de rescat Open Arms, de l’homònima ONG badalonina, continua retingut per les autoritats italianes, a la costa de Sicília, pendent de què es resolguin les acusacions d’associació criminal i d’afavorir la immigració il·legal, mentre que les responsables de la missió 43, a conseqüència dels rescats realitzats recentment, s’enfronten a penes que van de fins a 15 anys de presó i 15.000 euros de multa per cada persona rescatada. Des que van succeir aquests fets ja s’han realitzat diverses mostres de suport amb Proactiva Open Arms i es convoquen concentracions per dissabte 24 a diferents ciutats de tot l’estat, entre elles Palma, sota el lema “salvar vides no és cap delicte”.

CRONOLOGIA DELS FETS

El passat quinze de març l’Open Arms realitza un primer rescat de més d’un centenar de persones provinents del Senegal, Mali i Costa de Marfil, i tot seguit es troba una segona embarcació a la deriva, a 73 milles de la costa de Líbia,  d’un centenar més de persones migrants d’origen eritreu. És durant el rescat que una patrulla armada de la guàrdia costanera líbia exigeix, amb amenaces de mort, que els hi retornin les dones i infants que s’han transportat a bord de l’Open Arms. El buc de rescat ho refusa, no només perquè aquesta patrulla es troba fora de la seva jurisdicció, en aigües internacionals, i per tant es tractaria d’una devolució en calent que violaria els més bàsics tractats internacionals, sinó també perquè seria fer-ho contra la voluntat de les persones rescatades, que prefereixen llençar-se al mar a retornar a Líbia.

En veure la seva incapacitat per fer-se amb la custòdia de les persones rescatades, la guàrdia costanera líbia desisteix de les seves intencions. L’Open Arms, amb un total de 218 persones rescatades a bord, es manté a l’espera d’una autorització per poder desembarcar a port que li és denegada durant més de 24 hores tant per Malta com per Itàlia, els estats més propers i segurs. No és fins a l’endemà del rescat que s’aconsegueix evacuar a Malta, en un cas d’urgència mèdica, a una mare i la seva filla de tres mesos que pateix de desnutrició severa.

LES PERSONES INVESTIGADES PODRIEN PAGAR PENES DE FINS A 15 ANYS DE PRESÓ I 15.000 EUROS DE MULTA PER CADA MIGRANT A BORD DEL VAIXELL (D’UN TOTAL DE 216).

És al tercer dia des del rescat que l’Open Arms aconsegueix, per fi, desembarcar al port Pozzallo, a Sicília, on les migrants, com és el procés habitual, passen a disposició de les autoritats competents i són enviades a un camp temporal a l’espera de què es reguli la seva situació. Però a causa de l’incident amb la patrulla líbia, el capità de l’Open Arms, Marc Reig, i la cap de missió, Anabel Montes, són interrogades i el vaixell queda immobilitzat. El fet de desobeir a la patrulla líbia desencadena l’acusació, per part de la fiscalia de Catània, d’afavorir la immigració clandestina i d’associació criminal per la qual s’investiga al capità, a la cap de missió, i també al coordinador de l’Ong, Gerard Canals, i que podrien pagar amb penes de fins 15 anys de presó i 15.000 euros de multa per cada migrant a bord del vaixell (d’un total de 216).

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DEL BLOQUEIG

Tot i que el rescat va ser autoritzat per Roma, l’acusació de la fiscalia argumenta que la responsabilitat de les persones rescatades corresponia a la  guàrdia costanera de Líbia, malgrat fer-se evident que aquestes van ser rescatades en aigües internacionals.

Més enllà de les greus acusacions cap a l’organització, aquesta situació, que ha fet retornar a casa la tripulació de voluntàries de la missió 43, el què està fent és bloquejar les tasques de rescat en el mediterrani central, una de les principasl rutes migratòries per mar cap a Europa, i delegar aquesta tasca a Líbia, com ja es va fer amb Turquia per tancar la ruta del mediterrani oriental.

Ens posam amb contacte amb Rubén Lago, coordinador de voluntariat per Open Arms i qui ja ens va acollir fa unes setmanes a bord del vaixell Astral al port de Palma, que ens explica que si bé les condicions a Turquia són dolentes, no són comparable amb les de Líbia. La situació d’inestabilitat política que viu ell país nord-africà la converteix en un molt perillós per a les persones refugiades, que com ja ve denunciant Open Arms, es troben en una situació de vulnerabilitat que les exposa a l’esclavatge i al patiment constant de tortures, violacions i assassinats. Deixar aquestes persones a l’empar de Líbia, que no pot oferir asil en condicions de seguretat, seria contribuir amb un crim contra la humanitat.

L’encontre del passat quinze de març, no és el primer incident que té Proactiva Open Arms amb les patrulles líbies, les quals ja han protagonitzat diversos gestos d’intimidació i fins i tot dispars, sempre fora de la seva jurisdicció, i que el passat mes d’agost van segrestar durant unes hores el buc Golfo Azzurro de l’ONG catalana. Ricardo Gatti, capità de l’Astral, ja explicava fa unes setmanes des de Mallorca que durant el segrest va poder observar que les patrulles  líbies eren les mateixes que havien estat entrenades a Itàlia des de l’operació militar  Eunavfor Med, o Sophia, i que quan ho va assenyalar a les autoritats italianes aquestes no li van donar cap resposta.

Aquesta operació dirigida per la Unió Europea amb la finalitat d’acabar amb el tràfic de migrants al mediterrani, i que actualment es dirigeix des del govern espanyol, s’ha fet càrrec de la formació i el finançament de la guàrdia costanera a Líbia. Gatti explicava que l’actitud d’aquestes patrulles va anar canviant a mesura que van anar rebent finançament d’Europa, cada vegada esdevenien més hostils i dificultaven la tasca de rescat que realitzaven les ONG amb intimidacions.

La mateixa Unió Europea que ha evitat pronunciar-se sobre la investigació de l’Open Arms, és la que manté tractes i finança el govern de Trípoli, amb l’objectiu de  es faci càrrec de l’acollida de refugiades. El govern de Trípoli, presidit per Al Serraj, que és qui gestiona la guàrdia costanera i qui té el suport i reconeixement d’Europa, és un dels tres governs que actualment hi ha proclamats a una Líbia sumida en un caos polític des de l’enderrocament de Gaddafi. Les institucions europees, a la vegada que legitimen aquest govern, potencien que el dret d’asil de les persones refugiades quedi a càrrec d’un estat fallit, que com es va denunciant des de diverses organitzacions esdevé un lloc idoni per la proliferació de màfies que trafiquen amb persones i vulneren els seus drets més bàsics.

EUROPA: CONTEXT DE XENOFÒBIA I CRIMINALITZACIÓ

Rubén Lago també coincideix amb Òscar Camps, president i fundador de l’ONG, en situar la investigació de l’Open Arms en el context de les recents eleccions a Itàlia on els partits xenòfobs han pujat en vots. Ambdos no desvinculen la situació d’un context polític més ampli en l’àmbit europeu on estem patint una greu pèrdua de drets, com demostren la repressió de l’u d’octubre a Catalunya, diu Camps, o que es pugui empresonar algú per rapejar (fent referència a Valtònyc i Hassel), comenta Lago, qui afegeix que el bloqueig de l’Open Arms  es tracta d’un moviment d’intimidació més en la finalitat de criminalitzar els moviments socials i les iniciatives solidàries.

El fiscal que porta l’acusació contra l’Open Arms, Carmelo Zuccaro, és conegut per la seva dedicació a dificultar i posar traves al rescat de migrants a la costa italiana, bloquejant-ne així al dret a asil de les persones refugiades. Les condicions i traves que les autoritats italianes han imposat a les ONG que operen en les seves costes han fet que moltes d’elles no les puguin assumir i hagin abandonat la zona de rescat, trobant-hi un precedent clar en l’actual situació de l’Open Arms al buc Iuventa, de l’ONG alemanya Jugend Retter, acusada de col·laborar en el tràfic de persones. Deixant així el rescat de refugiades sota control de les autoritats governamentals europees, que externalitzen el dret d’asil i d’acollida a països tan inestables i insegurs com Líbia, deixant la responsabilitat d’aquestes vides lluny de les seves fronteres.

El creixement de l’extrema dreta a Europa, com a contrapartida a l’ajuda humanitària de rescat, també ha generat iniciatives com la del vaixell C-Star, que, finançat amb un crowdfunding l’organització xenòfoba, Defend Europe va llençar a alta mar amb l’objectiu de vigilar i evitar l’arribada de migrants a les costes d’Europa. En un encontre amb el Golfo Azzuro, es succeeix un diàleg entre ambdues embarcacions quan el vaixell xenòfob interfereix en el canal de ràdio, reservat per a emergències, per indicar al buc d’Open Arms que abandoni la seva tasca, en l’argument d’afavorir el tràfic de persones, i adverteix que estan sota la seva vigilància i que els rescats que efectuïn no poden ser portats a Europa.

Els arguments del C-star (als quals l’ONG catalana respon únicament exigent que deixin lliure el canal d’emergències marítimes) no difereixen gens dels de les acusacions de la fiscalia de Catània. El discurs és el mateix, les intencions també, però aquesta vegada la pressió que pateix Open Arms, i tota crida solidària, s’exerceix des de les institucions eurpees que, a través de la criminalització, fan més efectiu el bloqueig xenòfob.

Mentre es criminalitza i bloqueja la tasca de salvament i solidaritat que realitzen aquestes organitzacions, continua el naufragi de milers de persones que fugen de la misèria i la barbàrie a la recerca d’una vida digna. Com a resposta a aquesta situació de bloqueig i insolidaritat, Rubén Lago i els membres d’Open Arms expressen la necessitat de fer-hi front a través de la mobilització i la visibilització del conflicte, ja que es tracta d’una responsabilitat col·lectivitat.