La Fira del Llibre Anarquista de Mallorca (FLAMA), donat que és un dels actes autofinançats més grans que hem vist a Mallorca els darrers anys, requereix un gran esforç per part de totes. Les tasques prèvies per a tirar-la endavant són molt diverses: des de la preparació de les xerrades, contacte amb distribuïdores, preparació de la infraestructura, difusió de l’esdeveniment, etc.
Una de les tasques més determinants a l’hora d’engegar la fira és la part d’autofinançament, ja que és la que ens permet costejar les despeses de la fira i també normalment ens deixa un excedent de diners, que la assemblea de la fira gestiona abans de dissoldre’s.
La feina de la comssió
La comissió de la assemblea que s’encarrega de l’autofinançament és pràcticament de les primeres en posar-se en marxa. Treballa pràcticament des de l’inici i fins el darrer moment. Aquesta comissió es la encarregada de decidir i preparar el material de marxandatge o els actes previs que estima necessari. En general durant aquests cinc anys hem optat per fer camisetes, davantals o bosses serigrafiades amb el cartell de cada fira. Aquesta part és també tot un aprenentatge, ja que els primers anys les vam comprar fetes i després vam decidir serigrafiar-les nosaltres mateixes. En aquest aspecte hem d’agrair a Children of Corita i a Rocaboira (Felanitx) que hens han obert els seus tallers i ens han ajudat en aquest aprenentatge.
Aquest any hem fet actes previs de difusió durant l’estiu, que a més han servit per anar fent caixa per a poder fer les primeres compres. Tot i així, gairebé sempre hem de fer préstecs de particulars a l’assemblea, sobretot els primers mesos.
Els actes
Els actes previs han anat variant en forma i contingut, intentant sempre trobar millors formes de finançament, tractant de ser més “eficients” econòmicament i sobretot intentant superar les nostres contradiccions i fugir dels espais d’oci habituals. Cada acte de la fira es un nou experiment i solem valorar després l’assistència, la caixa que s’ha fet i la feina que ha generat. A més de valorar altres aspectes no tan “econòmics” intentant fer autocrítica sobre si els actes s’ajusten al nostre pensament.
El primer any es va fer un concert a sa Factoria de So, el segon un Cabaret amb buffet vegà al local de CNT i una projecció amb sopador i rifa. Per la tercera edició, vam optar per fer un sopador amb micro obert al ja desaparegut local de s’Ecoxarxa a plaça Patins, i una diada per a totes les edats a Factoria. A la quarta seguírem amb la tradició dels sopadors i experimentàrem també amb els “dinadors” amb paella i algunes horabaixes a la fresca amb berenar i jocs de taula, com el que es va celebrar a la desallotjada Ca Ses Mopis a la plaça Fleming. Enguany hem retornat als orígens amb un concert punk a Porto Colom, però també hem obert altres vies com una vetllada amb Bingo al Casal Voltor Negre, una projecció i xerrada a l’ateneu de Felanitx amb d’intervenció d’algunes participants del projecte de convivència Cal Cases de Santa Maria d’Oló (Bages), així com col·laborar amb el nostre granet de sorra en l’estrena del documental “Organitzar lo (im)possible” de Tonina Matamalas i Carme Gomila, al Cine Ciutat.
Durant la Fira
Durant la fira la tasca de autofinançament no s’atura. Darrerament ens hem apuntat a la moda de les rifes diàries, la barra es manté oberta tot el dia oferint aigua, sucs, cerveses, te, cafè… algunes espipellades i alguna beguda sorpresa. Alguns anys també hem venut llibres de segona mà i es segueix venent material serigrafiat.
També es prepara menjar cada dia, dinars, sopars i, ocasionalment, berenars. Aquest sempre és vegà i, a poder ser, ecològic o reciclat. La primera edició de la fira vam ser les mateixes integrants de la assemblea, però això va suposar una càrrega enorme de feina per la es persones que integraven la comissió. A les fires següents hem intentat incorporar gent externa a l’assemblea que es disposava a donar un cop de mà en la cuina, creant així grups autònoms i per sort també podem contar amb altres col·lectius que han estat entre fogons per la Fira com Arran, Ulls Sadolls o Cocinillas en acción… Que a més d’ajudar-nos en l’autofinançament ens alimenten durant aquests dies; permetent-nos el luxe a la gent de la assemblea de participar dels grups si volem, però llevant-nos una quantitat de feina indescriptible.
Aquesta part es la que més feina duu durant la fira, amb diferència, ja que a més de coordinar-se tots els grups per a que els menús siguin variats, cada grup ha de enginyar-se per a cuinar per unes cent persones, transportar el menjar, guardar-lo o poder-lo cuinar in situ i també per servir. Intenten sempre esforçar-se al màxim per superar any rere any el menú que entre les convidades forànies és sempre molt bon rebut. Per a les convidades també fem uns bonos de menjar especial per a que el viatge no els hi sigui tan costós. Fent una mica més barat el preu total de les menjades i proporcionant-nos pràcticament des del primer moment un número de gent fixa que menjarà durant la fira, i així podem intentar cuinar més si no arriba.
Reflexions
Un tema recurrent sol ser l’alcohol; fins ara durant la fira sempre hem venut cerveses, donat que és una forma fàcil i ràpida de fer caixa. Tot i així, intentam donar bones i variades alternatives també als refrescs envasats, i en principi servíem sucs ecològics. Durant la passada fira ens vam estrenar amb els còctels sense alcohol que van tenir també un gran èxit.
Així mateix, hem fet actes de finançament on no s’ha venut alcohol i en general han anat bé. Sobretot perquè hem intentat sortir dels concerts els vespres i cercar crear uns espais on es pugui compartir un altre tipus d’oci entre les diverses generacions.
Un cop acabada la fira i pagades totes les deutes, es hora de valorar econòmicament la fira i decidir que fer amb els diners, en cas, que sobrin. Els primers anys guardàvem 500 euros a la caixa de la coordinadora per si calien l’any següent. Al final decidirem no tenir-los aturats i que la fira s’anés autofinançant cada any. Així doncs, alguns anys hem guardat diners per a fer activitats o jornades durant l’any i altres els hem destinats a casos repressius, tant de la illa com de fora.
Probablement aquesta és una de les comissions més dures, donat que sempre actuam amb la por de no fer les coses bé i ser responsables de la quebra de la fira. Però per altra banda, es totalment gratificant un cop acabada la fira i poder pensar: no ens ha calgut res més que totes vosaltres, les que participau d’una forma o altre, per ser capaces de fer tot això.
Gràcies a totes i a per la cinquena!
