Riu-te’n de les constitucionalistes i també del que diuen sobre la imposició lingüística

Si algú et diu que és constitucionalista, riu-te’n. Riu-te’n per posar a aquesta persona en evidència, perquè en realitat el que fan les constitucionalistes és riure’s de tu.

Ens diuen que la Constitució és la llei fonamental del regne i el pilar de la democràcia. És possible amb una llei que representa un suposat consens social i polític que no ha refrendat ningú menor de 59 anys? En el millor dels casos i amb un toc de benèvola voluntat diré que és un d’aquells reculls de «bones intencions» que no es compleixen. Per contra, és un text on es lliga el model d’Estat resultant de la reforma del franquisme.

Per ventura, passaríem gust de llegir a les seves pàgines tot allò de què tothom té dret a la vida i ningú no pot ser sotmès a tractes inhumans o degradants, allò de què l’ensenyament bàsic serà gratuït, allò del dret al treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les pròpies necessitats, allò de la política orientada a la plena ocupació o allò del dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat si no fos perquè després de 40 anys ha quedat més que comprovat que tot això és paper mullat.

Els centres d’internament per estrangers, les condemnes del Tribunal Europeu de Drets humans al regne d’Espanya per tortures o els règims d’aïllament a les presons; les quotes de les escoles concertades i els guetos escolars de la pública; una taxa d’atur molt per damunt de la mitjana europea, la precarietat laboral, l’escletxa salarial; uns preus de l’habitatge -de lloguer o de compra- que són molt alts i que comporten veritables sacrificis econòmics… Són tantes les coses que ens recorden que els nostres suposats drets que recull la Constitució són una mentida…

“Mai sentiràs constitucionalistes presentant solucions valentes pels preus dels lloguers o per l’elevada precarietat laboral”

Quan vegis que es treu la Constitució com a base o garant d’un argument, riu-te’n, però també posat en guàrdia. Te la volen tornar a pegar. Mai sentiràs constitucionalistes presentant solucions valentes pels preus dels lloguers o per l’elevada precarietat laboral. Les seves prioritats són altres. Ja saps quines, 40 anys ens ho han mostrat.

La defensa de la Constitució agrupa un ample espectre d’individus, partits i altres associacions que abasten des de l’extrema dreta («Se educa en el odio a España y la Constitución») a l’esquerra. Un bon ventall d’hipòcrites o d’interessades. Sovint s’utilitza aquesta defensa de la constitució per atacar una sèrie de coses i valors. Posaré la lupa en un: El constant atac a les llengües pròpies dels diferents pobles oprimits per l’Estat des de fa uns quants segles. Lluny de qualsevol base científica, sociolingüística o sense cap mena de bones intencions, hi ha constitucionalistes que en la seva perpètua campanya en contra de les llengües ens recordaran que l’espanyol és un garant de la convivència, que el català (o la llengua que vulguis) s’imposa, que a les escoles es viu un drama amb el català, que l’espanyol està amenaçat, que les llengües «regionals» són un entrebanc per la mobilitat laboral de les espanyoles…

Fins i tot, hi ha constitucionalistes que, quan interessa, poden inventar coses que no surten a la constitució i es queden tan amples. On diu que l’espanyol és la llengua de totes? Només diu que el castellà és la llengua de l’Estat i que cal conèixer-la. Ni tan sols diu que l’hagis de parlar. També, com que la Constitució no diu quines són les altres llengües, no hi ha problema en reivindicar (per polemitzar, mai augmentar l’ús o per protegit) el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterenc com a llengües oprimides per la imposició del català i no com a variants dialectals. Però la constitució sí que ens diu que les llengües pròpies les definiran els estatuts d’autonomia. El de les Illes Balears només n’apunta un: el català. Clar que avui en dia, com ja tot està inventat, segurament es pot ser constitucionalista i estar en contra de les lleis sobre les quals delega la constitució o la desenvolupen en alguns aspectes, com els estatuts d’autonomia.

“Hi ha constitucionalistes que, quan interessa, poden inventar coses que no surten a la constitució i es queden tan amples”

Seguint en aquest tema, s’ha de dir que mai sentireu cap constitucionalista fer referència al contingut de tot l’article 3r de la Carta Magna perquè més d’una persona hauria de mirar cap a l’altre costat. Les que es senten còmodes en el fang, perquè les seves propostes de llevar-lo com a requisit, de disminuir la seva presència a l’horari escolar i etc. van en contra del que diu aquest article en el tercer punt: «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques […] serà objecte d’especial respecte i protecció». Respecte? Protecció? Ara que… Les altres constitucionalistes, les que no posen en qüestió les llengües, ja ens podrien explicar el que s’ha fet en la promoció del respecte i la protecció del català a les Illes o a l’Estat en aquesta legislatura, perquè si hi ha hagut alguna cosa, ha passat ben desapercebuda mentre l’ús social continua davallant (venga, digueu-me que és una percepció personal com la de la massificació turística).

Sí, riu-te’n de les constitucionalistes perquè et volen vendre la moto. Però també riu-te’n de la gent que va d’alternativa o que participa en lluites socials i que sense cap fonament sociolingüístic es dedica a fer-ho tot en castellà o en bilingüe de manera generalitzada «perquè ho entengui més gent» o per a què el seu producte cultural es pugui vendre a un públic més ampli. Fins i tot una constitució moribunda i estantissa ho té més clar que elles.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here